ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Al vertigen


Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
I.S.B.N.: 978-84-9787-869-2
Editorial: Editorial Empúries

al vertigenLa muntanya com a escenari i com a metàfora: un paisatge inventat, però inspirat en uns Pirineus molt propers, s’ofereix per ubicar-hi un grup singular de personatges enfrontats al risc,a l’esforç, la solitud, la companyia, l’egoisme, la solidaritat i l’afecte. Al vertigen de Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és una novel·la que combina aventura i amor a parts iguals: l’obsessió per la muntanya i l’escalada i la de l’enamorament i el desig. Des del refugi del Quesler, en uns ficticis Tammarians, es formen i es deformen triangles amorosos, com si fossin cordades d’alpinistes, entorn de la protagonista, la Irena Besikova, una escaladora d’elit, fascinant i romàntica, que sedueix els homes que la coneixen pel seu hermetisme i la seva voluntat.
La voluntat de la Irena és com la que descrivia Schopenhauer: no un impuls individual, sinó expandit en la natura, com a suma de tots els individus. La seva energia es transmet a tots els homes que l’estimen i l’admiren: com si la protagonista els fos la musa que els fa superar reptes impossibles. El narrador és René Ceverní, guarda del refugi i enamorat de l’alpinista.Les frases curtes, tallants com piolets, obren la via a la història, des de la part no corresposta del triangle, però amb la voluntat de comprendre l’univers mental i afectiu de la Besikova des de tots el angles: no debades la novel·la s’estructura com un pic: des de la cara sud, amb el sol de cara, fins a l’obaga de la cara nord.
Fer el cim i desfer-lo, lluitar contra el torb i la neu, sobreviure o caure… la novel·la es clou amb la metàfora sobre la condició humana i la descripció d’un espectacle natural en la seva màxima bellesa: malgrat el perill i el precipici, allò que es troba quan ens enfrontem al vertigen és l’expressió de la vida.

Text: Maite Martí