ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Orff Schulwerk. Educació elemental a través de la Música i el Moviment/Dansa


Secció a càrrec d’ORIOL FERRÉ

  AUTORA: Erola Ramis Rovira

Carl Orff és conegut, principalment, per la seva faceta de compositor, però va ser un dels dos impulsors principals de l’Orff Schulwerk: una de les anomenades metodologies actives del s. xx aplicades a l’educació musical. Aquells qui han aprofundit en l’estudi d’aquest corrent, però, no accepten de definir-lo com un mètode d’ensenyament i en parlen com d’un concepte artístic i pedagògic obert: és a dir, una manera d’acostar-se a la pedagogia però també al fet artístic en ell mateix. Una de les raons principals per les quals ‘mètode’ no és un bon terme per referir-s’hi és que les seves propostes no s’estructuren en un seguit d’activitats o continguts de dificultat progressiva, sinó que segueixen i comparteixen un conjunt de punts bàsics que, conjuntament, defineixen aquelles pràctiques que s’apleguen sota el paraigua del que anomenem Orff Schulwerk. Aquests elements bàsics són els que intentarem descriure de manera molt resumida en la primera part d’aquest article. En la segona, farem algun apunt sobre la presència i la vigència d’aquestes idees en el panorama de l’educació musical a Catalunya i, també, sobre les possibilitats de formació.

Sonograma-12TALLER

Principis bàsics de l’Orff Schulwerk

Carl Orff i Gunild Keetman van començar a desenvolupar les bases de l’Orff Schulwerk dins la Günther Schule (1924-1944) de Munich. Aquesta escola tenia l’objectiu de formar professores de dansa i gimnàstica i ell s’encarregava de la formació musical de les alumnes. Keetman, alumne de l’escola, va ser la responsable de la majoria d’aplicacions pedagògiques de les idees de Carl Orff. Des de les primeres idees d’Orff i Keetman, el concepte ha anat evolucionant en molts sentits, com ara en l’eixamplament dels col·lectius amb qui es treballa o els àmbits d’aplicació.

Els punts bàsics de l’Orff Schulwerk que tractarem en aquesta primera part de l’article queden organitzats en els apartats següents:

–    Unitat de so, cos/moviment i parla/llenguatge.
–    El concepte elemental.
–    Creativitat.
–    L’alumne i l’entorn.

Unitat de so, cos/moviment i parla/llenguatge

“bailar la música, dejar hablar a los instrumentos
y dejar sonar el lenguaje”
(Regner a Roche, 2001)

Orff i Keetman es van inspirar en el concepte grec mousiké, que inclou música, dansa i poesia en un sol mot i de manera indestriable. Aquesta unitat és un dels pilars bàsics de la proposta pedagògica i, com il·lustra la cita que obre aquest apartat, es basa en el treball a partir de totes aquestes formes d’expressió durant el procés d’ensenyament/aprenentatge.

En el quadre següent, podem veure com aquesta tríada sorgeix del ritme com a element comú i utilitza aquells mitjans d’expressió que té l’ésser humà sense necessitat de cap suport o instrument d’ajuda. Cadascun d’aquests elements té una forma artística associada que es basa en aquell mitjà d’expressió i, alhora, aquests elements es poden combinar amb formes artístiques que empren diversos mitjans d’expressió.

Sonograma-grafic1

Aquesta unitat de so, parla/llenguatge i cos/moviment pot ser entesa com una interdisciplinarietat instrínseca a l’Orff Schulwerk, la qual cosa facilita i propicia sovint la interelació amb d’altres arts i disciplines. I aquesta interelació es produeix, d’una banada, amb altres formes artístiques i, de l’altra, amb altres idees pedagògiques dins el món de l’educació musical, sovint més metòdiques. A casa nostra, ens han arribat casos d’unió Orff Schulwerk-Kodály o d’Orff Schulwerk – MLT (Gordon).

El concepte elemental

“Elemental music is never music alone but makes a unity with movement and dance and speech. It is music that one makes oneself, in which one takes part not as a listener but as a participant. It is unsophisticated, employs no big forms and no big architectural structures, and it uses small sequence forms (…). Elemental music is near the earth, natural, phyisical, within the range to everyone to learn it and to experience it, and suitable for the child.” (Orff, 1963)

El nom Orff Schulwerk sovint s’usa conjuntament o de manera paral·lela a Elemental Music and Dance Education. El terme “elemental” i l’associació que sovint s’ha establert de l’aplicació d’aquestes idees pedagògiqes a l’educació dels més petits, ha portat, de vegades, al malentès de pensar que la metodologia està pensada només per a infants petits i es basa en una simplificació de la música. Ara bé, en alemany, i també en català, el mot ‘elemental’ té tres accepcions que detallem a continuació:

Sonograma-grfic2

És a dir, l’Orff Schulwerk utilitza els conceptes de dansa i música elemental considerant tots tres significats, sense oblidar-ne cap. És a dir, sí que treballa amb material senzill en el sentit que és manipulable per l’infant però, alhora, caldrà que sigui material de qualitat i fonamental en aquella forma artística.

Així, doncs, podem dir de la música i la dansa elementals que:

  • són fruit de la necessitat d’expressió de la persona.
  • utilitzen els elements senzills i fonamentals treballats.
  • poden ser obres ja creades però adaptades perquè puguin complir els requisits d’accessibilitat i improvisació esmentats.

La pràctica artística elemental, la que es basa en aquests principis que acabem d’assenyalar, ha acabat creant una terminologia i una gramàtica pròpies que prenen noms ja existents. En poden ser exemple els termes bordó, obstinat, melodia i color.

 

Instruments “Orff”

Els instruments “Orff”, aquests instruments de plaques que sovint trobem a les aules de primària o de les escoles de música, són, segurament, un dels aspectes més coneguts del Schulwerk. Són una adaptació que Carl Orff i Karl Maendler van fer d’instruments de plaques provinents de diferents tradicions que havien conegut. I la raó que motivava aquesta adaptació era poder disposar d’uns instruments que permetessin, sense un gran aprenentatge tècnic previ, l’expressió i la improvisació musical des del primer moment.

Amb els anys, s’ha anat veient que tots els instruments musicals poden complir els objectius que Orff buscava en relació a la música elemental, però que aquest ús dependrà del bagatge previ de la persona.

Creativitat

The awarness that individuals possesses a fundamental musicality and creative potential that must be accessed and developed, means that they can be guided to their personal creativity” (Hartmann, 2011)

La creativitat és fonamental en l’Orff Schulwerk, i no només perquè es proposa incloure la creativitat de l’alumne, sinó també perquè requereix l’exercici creatiu del docent. En el quadre següent exposem alguns exemples que ho il·lustren:
Sonograma-grfic3

Com hem vist en començar aquest article, l’Orff Schulwerk no s’entén com un mètode i, per tant, dins un context escolar, tot el que estigui vinculat a la programació tindrà a veure amb la creativitat del docent i amb les seves habilitats per adaptar-se a les necessitats dels alumnes.

Dins la formació en les idees d’aquesta proposta pedagògica, sovint es parla de la formació a partir de models. És a dir, el formador de formadors mostra diversos models de sessió i demana a l’alumne (el futur formador) que creiï les seves pròpies sessions, que poden ser molt diferents d’aquelles que han estat exposades pel formador. No existeix un programa o una seqüència bàsica per seguir, sinó uns elements i uns principis combinables de maneres diferents.

El docent, doncs, haurà de ser creatiu tant en la programació i el disseny de les sessions, com durant el transcurs d’aquestes sessions perquè, si el Schulwerk es basa, entre d’altres aspectes, en la creativitat de l’alumne, les seves propostes s’han de poder incloure en les pròpies sessions. De la mateixa manera que en la música, quan un improvisa, utilitza tot el seu coneixement i el bagatge buscant un resultat emotiu, expressiu i amb sentit, dins el marc de l’Orff Schulwerk, el docent haurà d’utilitzar les seves habilitats, el coneixement i l’experiència per poder incloure les propostes creatives de l’alumne i del grup dins de les sessions o del procés d’aprenentatge.

A l’inici d’aquest apartat hem vist, però, que més enllà de la creativitat del docent, el Schulwerk es basa en la creativitat dels alumnes/participants. Aquesta creativitat es desenvoluparà en espais dissenyats pel docent, que tindrà en compte les possibilitats de cadascun dels membres del grup, de manera que es garanteixi un clima que afavoreixi la creació, posant els límits quan siguin necessaris i afavorint una atmosfera adequada: respecte, seguretat dins la incertesa, etc.

Com podem deduir d’aquest apartat, l’Orff Schulwerk es centra més en el procés que en el producte final. Com a proposta educativa que és, aquesta és una posició natural, perquè és en el transcurs del procés que l’alumne aprèn. Però, alhora, el producte ens permet sintetizar allò après durant el procés i compartir-ho, un aspecte important quan parlem d’ensenyaments artístics. L’equilibri entre aquests dos pols és sempre un punt de tensió en les pràctiques educatives d’aquest tipus d’ensenyaments.

L’alumne i l’entorn

It is not exclusively a question of music education; this can follow, but it does not have to. It is rather a question of developing the whole personality” (Orff, 1963)

L’Orff Schulwerk s’integra dins el corrent de pensament que va començar a posar l’alumne en el centre de l’educació. Així, parteix de la diversitat d’individus amb qui treballa i vetlla per a la formació integral de cadadascun.

L’alumne ha de ser partícip del seu procés d’aprenentatge, per això la motivació és fonamental. El punt de partida ha de ser l’alumne i els seus possibles interessos i, d’aquesta manera, implicar-lo en les sessions. Aquesta implicació s’aconseguirà tant a través de la integració de les propostes artístiques que ell hagi creat, com vinculant les sessions a l’entorn de l’alumne. L’Orff Schulwerk posa molt de pes en l’experiència de l’alumne durant les sessions, entenent que aquesta serà una experiència física, cognitiva i emocional.

La característica de desenvolupar freqüentment les sessions en grup fa que el desenvolupament de les habilitats socials tingui molt de pes en la pràctica de l’Orff Schulwerk. El joc compartit o el treball en grup són pràctiques molt utilitzades que permeten una integració de tots els membres i el desenvolupament d’aquests aspectes socials tant importants en la nostra realitat actual.

A més, aquestes mateixes maneres de treballar, així com també la creació, permeten respondre a les necessitats individuals de cada alumne i ajudar-lo a desenvolupar les seves capacitats en el si del grup.

 

L’entorn i la tradició:

Amb la voluntat d’implicar l’alumne en les sessions i de vetllar per a la formació integral de les persones, l’Orff Schulwerk està molt atent a l’entorn de l’alumne i a les tradicions que li són pròpies. L’ús d’elements de l’entorn ajuda l’alumne a conèixer-lo i integrar-s’hi. De la mateixa manera, el treball sobre la tradició de l’entorn propi i, posteriorment, d’altres, permetrà a l’alumne arrelar en el seu context. Alhora, però, la creativitat aplicada a la tradició li permetrà fer-se-la pròpia i actualitzar-la.

Coda

La millor manera d’acostar-se al Schulwerk és a través de l’experiència pròpia d’allò que passa a les sessions. Aquest article ha estat una exposició teòrica dels seus punts centrals que, per la seva voluntat abstracta, ha perdut part de la riquesa que té i que es pot percebre quan se’n veuen i viuen exemples concrets. En el fons, aquest article vol ser una invitació al lector a apropar-s’hi, també, des d’altres perspectives.

L’Orff Schulwerk a Catalunya. Breu repàs històric

L’Orff Schulwerk es va introduir a Catalunya bàsicament gràcies a M. Dolors Bonal i a L’Arc. La pedagoga es va formar a l’Orff Institut, centre de referència de l’Orff Schulwerk, el 1966-67. Anteriorment, convençuda de les virtuts de treballar amb els instruments Orff per ensenyar música als nois i noies, ja havia realitzat alguns cursos de formació per a mestres juntament amb Àngel Colomer (fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya).

L’any 1967 M. Dolors Bonal va fundar L’Arc, un taller d’educació musical i plàstica, conjuntament amb Pilar Anglada, Esther Boix i Ricard Creus. L’Arc esdivindria, posteriorment, L’Arc Música i es convertiria en escola de música. Més tard, i convertit en fundació, acabaria gestionant l’EMM Can Ponsic de Barcelona i fundaria Xamfrà, Centre de Música i Escena situat al barri del Raval de la mateixa ciutat.

L’activisme educatiu de M. Dolors Bonal en diversos àmbits, i el suport i la feina d’altres persones que també creien en la necessària renovació de l’educació musical del país han fet que l’Orff Schulwerk hagi estat, d’alguna manera, subjacent en els moviments de renovació de l’educació musical de Catalunya. Com també ho han estat altres persones i centres vinculats amb d’altres idees pedagògiques.

La implantació de la LOGSE va fer entrar la música en l’escena educativa d’una manera molt més clara. En aquest desenvolupament musical de les lleis educatives espanyoles, va tenir un paper molt important Elisa Roche, gran pedagoga, formada també a l’Orff Institut, i impulsora de l’Orff Schulwerk i de la renovació pedagògica musical a l’Estat Espanyol.

L’any 1996, com a resposta davant de les necessitats de formació dels docents de música, s’agrupen professionals formats i interessats en l’Orff Schulwerk i es funda l’Asociación Orff España. Aquesta associació organitza cursos de formació de cap de setmana, així com un curs internacional a l’estiu a Madrid. En tres ocasions (2006, 2008 i 2010) també ha organitzat un curs d’estiu a Barcelona en col·laboració amb l’ESMUC.

L’any 2009, un grup de joves catalans que s’estan endinsant en les idees de l’Orff Schulwerk decideixen constituir el grup Orff Catalunya. En un primer moment, impulsen el Grup de Treball en Educació Musical i, posteriorment, les Jornades d’Autoformació en Educació Musical. Des de l’any 2010, i sota el paraigua de l’Asociación Orff España, organitza cursos de cap de setmana a Barcelona. El juliol de l’any 2013 organitzen el primer curs d’estiu a Sant Cugat del Vallès, i el juliol del 2014 n’han organitzat la segona edició a Rubí.

Durant els últims anys, el nombre de professionals interessats en l’Orff Schulwerk ha anat creixent molt en les nostres terres, així com també les persones que s’han format en aquestes idees i les que les apliquen a les seves aules i llocs de treball.

Oportunitats de formació

Cursos de Cap de Setmana, Cursos Internacionals d’Estiu i altres tallers:
Com ja hem comentat, l’Asociación Orff España i el grup Orff Catalunya organitzen cursos de cap de setmana i tres Cursos Internacionals d’Estiu a Madrid i Barcelona. Podeu consultar l’oferta a les pàgines web següents.

Orff Catalunya:
http://orffcatalunya.blogspot.com.es

Asociación Orff España:
http://orff-spain.org

Cursos de Formació:
L’Asociación Orff España està en procés de crear uns cursos que permetin una formació completa i organitzada en les idees de l’Orff Schulwerk a l’Estat Espanyol. Mentrestant, hi ha dues vies vies principals per aconseguir aquesta formació:

Carl Orff Institut Salzburg:
És el centre de referència de l’Orff Schulwerk. Actualment és un departament de la Universitat Mozarteum de Salzburg i acull, també, la seu de l’Orff Schulwerk Forum.
Advanced Studies in Music and Dance Education – Orff Schulwerk
L’“Special Course”, nom amb què es coneix popularment aquest curs, s’imparteix en llengua anglesa i s’ofereix cada dos anys a l’Orff Institut. Té una durada d’un curs escolar.
L’Orff Institut té altra oferta formativa al voltant de l’Orff Schulwerk en alemany. Podeu consultar més informació a www.orffinstitut.at

Levels:
Una altra manera de formar-se en les idees del Schulwerk són els Levels (nivells), un sistema molt usual d’organitzar la formació als Estats Units, que també es troba en d’altres països i en d’altres idees pedagògiques.
Consisteix en 3 nivells que s’imparteixen en un format de curs intensiu de 15 dies a l’estiu per a cada nivell.
The San Francisco International Orff Course és el curs d’aquest format que més bona acollida ha tingut aquests últims anys en el nostre entorn.
Podeu consultar més informació a www.sforff.org


Sonograma-erola1Erola Ramis Rovira

Títol superior de música, especialitat en Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General, a la ESMUC i Llicenciatura en Filosofia per la UB.
Advanced Studies in Music and Dance Education a l’Orff Institut de la Universitat Mozarteum de Salzburg (Àustria).
Actualment és membre d’Orff Catalunya (Asociación Orff España) i professora i directora de l’EMM Miquel Blanch de Castellbisbal.

*  *  *

Bibliografia

  • Goodkin, Doug. (2004). Play, sing, and dance: An introduction to Orff Schulwerk. Miami: Schott
  • Hartmann, Wolfgang. (2011). Material de treball per a l’Special Course 2010-11.
  • Haselbach, Barbara. (1993). Orff Schulwerk: Past, present and future: Thoughts about the development of an educational idea. Orff Echo: volum 25,1 (Estiu 1993), 7-10, 28-30.
  • Haselbach, Barbara [Ed.] (2013). Textos sobre Teoría y Práctica del Orff-Schulwerk. Textos Básicos de los Años 1932-2010. Vitoria-Gasteiz: Editorial AgrupArte
  • Jungmair, Ulrike E. (1992). Das Elementare. Mainz: Schott.
  • Keetman, Gunild. (1974). Elementaria: First aquaintance with Orff Schulwerk. Londres: Schott
  • Maschat, Verena. (1999). Las ideas pedagógicas en el Orff Schulwerk. Orff España: volum 1, 4-5
  • Orff, Carl. (1963). Orff Schulwerk – Past and future. (consultat el 19/11/2010 a http://www.vosa.org/aboutorff/?pageID=17). També consultable a Haselbach, Barbara [Ed.] (2013)
  • Orff, Carl i Keetman, Gunild. (1958). Music for children: English version adapted from Orff Schulwerk by Margaret Murray. Mainz: Schott
  • Roche, Elisa. (2001). Algunas reflexiones sobre la dimensión social del Orff-Schulwerk. Orff España: volum 4, 6-9.
  • Roche, Elisa. (2010). El secreto es la pasión. Reflexiones sobre educación musical. Barcelona: Clivis Publicacions.