ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

L’Òpera de Tallinn: «L’educació musical és una qüestió d’estat.»


Anu Pörk és professora a la Universitat de Tartu (Estònia). Viu a Tallinn i fa uns mesos ens va acompanyar a fer una visita a l’Òpera de Tallinn.
Convidem els aficionats a l’òpera i a la cultura d’Estònia en general, i la resta de lectors, a descobrir aquest teatre que es troba al centre de Tallinn.

CARME MIRÓ

Només començar, la Dra. Pörk, de to amable i proper, ens deixa molt clar que l’objectiu de l’Òpera Nacional és avançar en la cultura teatral i musical nacional d’Estònia, presentar i difondre la seva història a l’estranger.
Per bé que cap als anys cinquanta del segle xix ja es va fundar la societat teatral i musical Estonia, no va ser fins l’any 1906 que aquesta mateixa comunitat va esdevenir la base del teatre professional. Va ser fundada pels directors i actors Pablo Pinna i Theodor Altermann, vinculada al Teatre Estonia Limited Liability Company. L’any 1940 van ser dissoltes sota el domini soviètic i el teatre es va nacionalitzar. El Teatre Estonia ha tingut diversos noms al llarg de la història, però des de 1998 porta el nom de l’Òpera Nacional d’Estònia i funciona com una entitat de dret públic d’acord amb la Llei nacional de l’òpera aprovada el 1997 (modificada el 2002) per la República d’Estònia.

© Sonograma Magazine

L’edifici de l’òpera. El teatre fou dissenyat pels arquitectes finlandesos Armas  Lindgren i Wivi Lönn; va ser la construcció més gran del segle xx a Tallin. A cada costat de l’edifici hi havia dues grans ales: l’una destinada al teatre i l’altra, a la sala de concerts. Actualment segueix sent així.

© Sonograma Magazine

Després de la Gran Guerra l’edifici albergava un antic hospital. La sala de concerts va ser «reutilitzada» com a església ortodoxa. El 23 d’abril de 1919, el primer parlament d’Estònia –l’Assemblea Constituent de la República d’Estònia– reunit a la sala de concerts del Teatre Estonia, va començar una nova era per a tot el país. L’edifici del teatre va ser reconstruït el 1934. Però encara havia de venir una nova massacre europea que tornaria a fer estralls.

© Sonograma Magazine

Durant el bombardeig aeri soviètic, de 9 de març de 1944, l’edifici del teatre va ser destruït juntament amb molts altres. Els militars soviètics van bombardejar i atacar l’edifici fins a destruir-lo. El bombardeig va ser una nit, magra i ombrívola, durant una representació. La violència inesperada va ser molt xocant pels actors i espectadors. Tothom va haver de sortir al carrer a empentes, confosos, aterrits, la qual cosa creà una estat de pànic generalitzat.

© Sonograma Magazine

En la reconstrucció de l’edifici, hi van estar dos anys. Tots els ciutadans varen donar diners de la seva butxaca perquè era un lloc molt significatiu, identitari, en definitiva, per al poble estonià. L’edifici va ser renovat en la segona meitat del 1940 d’acord amb els dissenys d’Alar Kotli i Edgar JohanKuusik, inspirats pel neoclassicisme del 1930 i pel classicisme stalinista. Es va tornar a obrir la sala de concerts al públic el 1946 i el teatre el 1947.

La reconstrucció es va completar el 1951, i la part inferior, entre els dos flancs de l’edifici, es va construir l’any 1991 el jardí d’hivern del teatre, conegut com el Jardí d’Hivern. Actualment, l’edifici acull tres institucions independents: l’Òpera Nacional d’Estònia en una ala, l’Institut Nacional de Concerts d’Estònia, Eesti Kontsert, i la Simfònica Nacional d’Estònia, en l’altra. El 6 de setembre de 2013, la «casa de l’òpera» va celebrar el seu centenari.

La Dra. Pörk ens explica que cada 24 de febrer, que és el dia de la independència d’Estònia, el president del país rep els convidats en aquesta habitació blanca.

La Sala. La sala de l’òpera té uns vuit-cents seients, tots de color blau fosc. Les pintures són de després de la reconstrucció del teatre. La fossa de l’orquestra  està tancada durant l’estiu per raons de seguretat. Hi ha prop de 500 persones treballant, entre tècnics i músics. Cada dia hi ha funcions, excepte el dilluns; o sigui que es fan més de 300 funcions l’any. Hi acudeixen més de 100.000 espectadors l’any.
«Hi ha dues sales d’assaig», ens diu la professora, «una per a homes i l’altra per a dones. Tenim 60 ballarins i el problema que ens trobem en aquests moments és que ens falta espai.»

© Sonograma Magazine

Ens aturem. Ara és el moment d’expressar amb vivesa, i amb una certa transcendència, un missatge molt clarificador. «Fixeu-vos-hi bé», ens diu,«els objectius de l’Òpera Nacional són:

  • Organitzar presentacions regularment públiques de les obres dels gèneres d’òpera, ballet, sarsuela i musicals, en forma d’actuacions i concerts.
  • Garantir l’alt nivell artístic d’espectacles i concerts.
  • Difondre, de manera intencionada, el repertori d’obres originals del teatre musical d’Estònia, per oferir noves obres d’artistes poc coneguts.

© Sonograma Magazine

  • Oferir obres de valor i d’alt nivell musical i interpretatiu.
  • Presentar actuacions de cantants, ballarins i músics estonians a l’estranger.
  • Garantir l’ocupació dels cantants, ballarins i músics formats a Estònia i facilitar-los la formació addicional.
  • Crear les condicions necessàries per al desenvolupament artístic del col·lectiu artístic de l’Òpera Nacional.
  • Organitzar el registre de les actuacions i concerts de l’Òpera Nacional.
  • Participar en la cooperació internacional amb altres teatres musicals.»

És emocionant sentir (i constatar) tot això. Perquè són objectius reals, tangibles, que es duen a terme impecablement.

© Sonograma Magazine

Projectes educatius. Seguim caminant pels passadissos i les sales del teatre de l’Òpera d’Estònia. Anu Pörk continua explicant-nos amb amabilitat que estan desenvolupant diferents projectes educatius. «Val a dir que també tenim un projecte específic per a bebès. Venen amb els seus pares, i escolten música.

© Sonograma Magazine

També tenim propostes per a alumnes de primària i secundària. Tenim un manager especial per a aquest projecte educatiu i a l’estiu fem un campus per a nens i joves de 10 a 15 anys. Normalment fan estades d’una setmana. S’organitzen tres estades de temàtica diferent: dues dedicades al cant i la tercera sobre la dansa. Aquestes activitats, on hi participen, si fa no fa, una trentena de nens, són dutes a terme per músics, ballarins i cantants de l’òpera. L’objectiu és preparar un espectacle per als pares. Pot accedir a aquestes estades qualsevol nen, encara que no tingui formació musical. Aquestes trobades estiuenques estan molt sol·licitades i molt aviat s’acaben les places.»

© Sonograma Magazine

Ara som a la sala on fan una de les activitats infantils. És la sala d’assaig de l’orquestra. Hi ha dos ballarins treballant amb els nens i una pianista de repertori. Han pintat l’escenografia. Estan treballant en la funció. Cada any és diferent. Escoltar música és una experiència i cada espectacle musical és una experiència diferent que es gaudeix també en un moment diferent, fora de les aules, a l’estiu, al Teatre de l’Òpera.

Futur de les instal·lacions de l’Òpera Nacional. A continuació, Anu Pörk ens diu que aquest teatre va ser construït per a fer representacions teatrals i no operístiques. Per això desitgen tenir un nou espai per a l’òpera. «Ara estem mirant d’aconseguir un espai prop del mar per construir-hi el que seria el teatre de l’òpera. L’escenari que tenim ara és massa petit, per exemple, per fer dansa. Als ballarins estrangers els costa adaptar-se a aquest espai, que pot arribar a ser fins i tot perillós segons la coreografia que es faci. Si s’arriba a construir aquest nou edifici tindrem més sales d’assaigs, camerinos i tot plegat, serà més gran. Estem a l’expectativa!», ens diu amb els ulls brillants.
De la informació que ens va donant mentre visitem els diferents espais en traiem diverses conclusions:
El director artístic està preparat per fer les tasques següents:

  • Planificar la concepció artística de l’Òpera Nacional i elaborar un pla de desenvolupament.
  • Elaborar un pla de repertori i coordinar l’organització de les funcions operístiques.
  • Organitzar la selecció i forma d’ocupació dels treballadors creatius i resoldre problemes relacionats amb la seva formació complementària.
  • Projectar les comandes de nous treballs de compositors actuals.
  • Projectar actuacions i convidar els artistes de gran nivell musical.

© Sonograma Magazine

Estructura i legislació. A la capital d’Estònia, hi resideixen la Filharmònica i la Simfònica de Tallinn. Cada gran ciutat té la seva orquestra. O sigui que compten amb unes sis orquestres a tot el país. Estrenen obres de compositors contemporanis. L’Òpera Nacional té els seus propis estatuts. És una normativa que han legislat els polítics. Per exemple, una de les normatives que cal complir és tenir un cor de joves cantants.

© Sonograma Magazine

Disposen de pianos de la marca Estonia, una marca molt popular als EUA. L’orquestra de l’òpera no sol moure’s gaire per fer gires. La majoria de cantants solistes són estonians.
El missatge amb què acaba la nostra guia és mot clar: «L’educació musical és una qüestió d’estat.»

Sentim un calfred al cos i a l’ànima. No, no; al nostre país l’educació musical encara no és una preocupació de l’Estat.

 *  *  *