ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Rosa Leveroni


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

Una aurora d’aigua i mel es congriarà demà. Fins llavors emergiran la bellesa del silenci, la foscor sense crepuscle, els secrets més ben guardats, com ara la mirada d’un infant que travessa una paret fosca fins trobar el blau del cel per ser l’ocell que s’enlaira per damunt d’unes teulades que no el poden retenir.

Text: Jordi Badiella


XI
Incògnites tristeses sospirades.
Planys de timbales somnolentes, dures.
Carícies a mig dir, passes furtives,
i la callada música.


VI
Com un ritme de vals, dolçament lànguid,
puntegen els estels fent pas al dia.
Els somnis, ja a la fi, s’acoloreixen,
I ve de lluny el so d’una campana.


III
Fulles primeres,
la ciutat us espera
amb els vents dolços.
Els carrers s’extasien
amb la vostra música.


Peyrou

Com una dansa
de Lully, mesurada,
són els parterres.
Al lluny, muntanyes blaves;
al volt, música d’aigua.


Visió

Acord perfecte:
jardins, pedres i boira
amb melodia
d’un cel d’argent i nacre
que l’aigua, lenta, canta.


Amb música de Glück
Només un rossinyol abrandava els estels
damunt la nit silent: un a un tots els vels
arrabassava el cant, i la seva nuesa
resplendia d’amor i d’extrema puresa.
Venia com de lluny un dolç ressò d’argent,
potser font en sanglots, potser sospir del vent.
El cel era estremit amb vols d’ales secretes,
signaven els rosers les més tendres desfetes
I la torxa immortal dels somnis a mig dir
dava perfum al cor i passos al camí.
La rosada de plors ungia l’hora balba
I naixia un nou món amb tova claror d’alba.
Només un rossinyol…, i dintre del meu pit
per sempre restarà la màgia de la nit.


IV
Series com un cant de què es donaven
unes frases tan sols, però tan belles
que em posaven perfum a tot els somnis;
dolça nit d’estels purs!… La melodia
va perfent-se dins meu, nota per nota,
lentament i subtil, com són les pedres
que l’aigua va afinant sense que compti
la fugida del temps. Ara jo espero
el seu adveniment, l’última nota
que em donarà la clau del teu misteri
dolça nit d’estels purs. Si començava
la set d’eternitat i m’enriquies
d’un nou sofrir reclòs, hauràs de dar-me
l’esclat del fruit final, l’eterna joia,
quan m’abraci amb la mort i que entreveia
en l’or dels teus estels, dolça nit pura!…


És la nit clara
És la nit clara
fina fuga de branques
vers les estrelles.
Amor, els nostres passos
broden la melodia.


Assagen els ocells la seva fuga
Assagen els ocells la seva fuga
en l’ample pentagrama de les branques.
Passen rabents unes colomes blanques.
Hi ha al campanar una claror poruga.

Com un amant subtil, a dins del cor,
s’endinsa prestament l’enyor fidel.
Uns núvols blanc-rosats al cim del cel
diuen adéu, capcots, al jorn que mor.

Aquell amor tan bell que jo tenia,
quins camins ignorats ha pres?, vers on
s’ha perdut, deixant-me la melangia?
Aquells besos secrets qui sap on són?

I en l’aire del capvespre tan quiet
enyoro el meu amor, somni perfet.

 *  *  *

XI, dins “Epigrames i cançons, Neguit”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
VI, dins “Epigrames i cançons, Joia”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
III, dins “Presència i record, Tankas”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
Peyrou, dins “Presència i record, Estampes de Montpeller”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
Visió, dins “Presència i record, Records de París”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
Amb música de Glück, dins “Presència i record, Paisatges”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
IV, dins “Presència i record, Paisatges”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
És la nit clara, dins ” Poesia inèdita, esparsa o de publicació pòstuma”. Obra poètica completa. Girona, 2010.
Assagen els ocells la seva fuga, dins ” Poesia inèdita, esparsa o de publicació pòstuma”. Obra poètica completa. Girona, 2010.