ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Visita guiada al Museu de Teatre i Música d’Estònia


MARIA IVANOVA

Mihkel Roolaid és músic i curador de la documentació del Museu de Teatre i Música d’Estònia, centre on es desenvolupa molta cultura musical: exposicions, concerts, debats i actes acadèmics. Roolaid ens acompanya a visitar el museu i ens ensenya uns quants instruments que estan reparant per poder exposar-los al públic.
Sigueu tots benvinguts!

© Estonian Museum of Theatre and Music

De tot el que ens explica és fàcil deduir que la vida quotidiana dels estonians sempre ha anat acompanyada de música: cantar i tocar instruments ha estat una joia per al poble d’Estònia.

El museu està ubicat a l’antiga torre de defensa Assauwe i la seva ampliació, a tocar de la paret de la ciutat vella. No ens ha costat gens trobar-lo, tot i que està tancat al públic.

L’amabilitat dels estonians sempre ens deixa amb la boca oberta. Saben d’on venim i respecten la nostra llengua i la nostra cultura. En Mihkel és un músic jove i atent, i res el distreu quan ens comença a explicar que el museu compta amb un departament de música i de teatre, i una biblioteca especialitzada amb una col·lecció de partitures de compositors estonians. A més a més, hi ha una col·lecció d’art, arxius fotogràfics i, la cosa més curiosa, compta amb un petit apartament del productor i actor estonià Andres Särev (1902 -1970): el Särevi Teatriuba.

© Estonian Museum of Theatre and Music

© Estonian Museum of Theatre and Music

De tot el que ens explica és fàcil deduir que la vida quotidiana dels estonians sempre ha anat acompanyada de música: cantar i tocar instruments ha estat una joia per al poble d’Estònia. Celebren la vida amb música: una mare canta al bressol del seu fill; el cant i els instruments sonen en les cerimònies de noces, en les reunions locals de ciutats grans i en les petites aldees.
Els documents més antics sobre la vida musical a Tallinn són del segle xiv. Hi ha partitures de música sacra, per a música festiva, per a dansa i música composta per a banda. A part d’aquests gèneres, la música es tocava en cases particulars. Era costum que les famílies toquessin diversos instruments musicals.
Ens aturarem, uns breus moments, a descriure la meravellosa informació que ens ha transmès en Mihkel sobre els violins estonians.

© Estonian Museum of Theatre and Music

Es té notícia de l’existència d’aquests violins al segle xvii. La venda d’aquest instrument es va estendre ràpidament per tot el país, i tocar-lo es va convertir en un hobby a les ciutats i als pobles petits. Hieronymus Schlegel (1764-1842), i el metge i folklore investigador Otto von Huhn (1764-1832), ambdós escriptors,diuen en els seus informes que el violí s’havia convertit en l’instrument més popular a Estònia en aquell moment.

© Sonograma Magazine

© Sonograma Magazine

També cal destacar que el piano més antic del museu és un Zumpe que va construir el 1771 un lutier de Londres. Va ser enviat a Estònia com a part de la proposta de matrimoni de la filla de von Ramm, l’amo de Padise Manor, una mansió històrica que, actualment, alberga un hotel.

© Sonograma Magazine

Així mateix, ens va impressionar el piano de cua situat al centre de la sala de concerts. Va ser construït el 1983 per la manufactura Estonia Piano. Aquest excel·lent instrument s’utilitza en els concerts del museu. L’empresa Estonia, fundada per Ernst Hiis el 1893, fabrica pianos a mà seguint la tradició europea.

© Sonograma Magazine

Els que hem pogut tocar nosaltres tenen, exactament, les qualitats que els fabricants busquen en cada piano: un so brillant, llis, de tènues aguts i profunds greus. És, doncs, molt lògic que hagin rebut una gran quantitat d’elogis a les fires internacionals de música i–això val la pena dir-ho– estan considerats entre els millors d’Europa.

 *  *  *