ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Entrevista amb Tõnu Kõrvits


MARÇAL BOROTAU

Vaig néixer a Tallinn. Estimo els paisatges i la tradició popular del meu país. M’agradaria ser com un riu; drenar tot el temps, aprendre al llarg del camí, arribar a noves ribes i, amb el temps, anar a parar al mar.

La naturalesa és una font infinita de satisfacció; és inesgotable i plaent. M’acompanya en tota la meva activitat creativa.

MB: Com han influït els aspectes autobiogràfics a l’hora de compondre música?
TK:
Hi han influït molt. De fet, tot està relacionat amb tot i un no pot escapar de la seva pròpia ombra. En la meva obra hi és present tant d’on vinc –el meu origen inclou la geografia, el sentit de la natura, les veus de persones, la meva llengua i les persones en general, i també la cançó popular– com la música que m’agrada i em fascina. Per mi, la música és com un altar sagrat en què el compositor projecta els seus desitjos més secrets i íntims, les meves pregàries, o almenys a mi em sembla que hauria de ser així.

MB: Acaba d’enregistrar Mirror amb l’Orquestra de Cambra de Tallinn, el Cor de Cambra Filharmònic Estonià i l’extraordinària violoncel·lista alemanya Anja Lechner. Com ha estat l’experiència?
TK:
La veu humana és segurament l’instrument humà més lloable i agraït, però no solament això. La cooperació amb l’Orquestra de Cambra de Tallinn ha perdurat durant molt de temps. Actualment la meva activitat amb aquest col·lectiu és com a compositor resident. El director Tonu Kaljuste és un dels meus millors amics. També tinc molt bona relació (i moltes complicitats) amb la violoncel·lista Anja Lechner. Això és meravellós. Que un compositor tingui amics tan fantàstics en l’àmbit professional i en l’humà és el millor que li pot passar. Al capdavall, ens agradi o no, un compositor és com un Robinson en una illa deserta.

Photo: Kaupo Kikkas

MB: En les seves obres hi ha una interacció entre compositor i intèrpret, en el procés de composició?
TK:
Sí, esclar que sí. No podria ser d’una altra manera. El gest, el to i el fraseig d’un intèrpret, tot això està en la meva ment; hi és molt present quan escric música. Però mai no es pot oblidar que, des del precís moment en què la música comença a tenir una entitat, el compositor ha de lliurar la seva obra als altres, perquè sigui interpretada per persones que potser mai coneixerà. Si el compositor vol ser honest, ha de deixar la seva obra en llibertat.

MB: Fins a quin punt la tradició musical d’Estònia és present en les seves obres?
TK: Hi és molt present! En aquest disc hi ha dues peces que són un autèntic homenatge a VeljoTormis, organista, director de cor i un dels compositors més importants de la tradició oral i musical estoniana.

MB: Quina importància tenen els textos poètics que utilitza en les seves creacions? Quins criteris fa servir per escollir els textos?
TK:
Quan un tria el text, ha detenir en compte diversos principis. Per exemple, a mi em satisfan més els textos lacònics i minimalistes, perquè sento que hi ha més aire i més espai per recórrer. També tinc molta cura d’escollir originals que m’agraden pel so de les paraules. Vaig començar explorant i experimentant el so de les paraules del meu idioma matern.

MB: La seva delicadesa expressiva, que mostra la fragilitat de l’ésser humà, és fruit del seu amor per la naturalesa?
TK:
Sóc un enamorat de la naturalesa i molt especialment d’Estònia. Penso molt sovint que els paisatges, els boscos i les platges del meu país són presents en la meva música, constantment. Vaja, n’estic segur.
Quan componc, soc conscient que projecto les meves expectatives i els meus anhels, tot allò que he viscut des de la meva infància. Els sons de la naturalesa, les veus, l’aire, la cançó dels ocells…Fins i tot em fascina el so que fan les ales d’un ocell quan arrenca el vol. Tot, tot és present en la meva activitat compositiva. La naturalesa és una font infinita de satisfacció; és inesgotable i plaent. M’acompanya en tota la meva activitat creativa.

MB: Està treballant en alguna nova obra de la qual ens pugui avançar algun comentari?
TK:
Actualment, he preparat un cicle de cançons amb els textos de l’escriptora anglesa Emily Brontë (1818-1848), que es diu «Lagedalaulud». És un cicle de cançons format per nou moviments per a cor i una orquestra de cordes. Emily Brontë, que malauradament va morir molt jove, va passar bona part de la seva vida sola, entre paisatges erms sense arbres, plens de pantans. Aquest sentiment de soledat, tristesa, desesperació i malenconia impregna tots els seus textos, honestos i directes, en què l’autora reflexiona sobre la solitud i l’angoixa que va viure en el seu delicat esperit. El cicle «Lagedalaulud» és un viatge als llocs més secrets de la solitud, allà on de vegades un no s’atreveix ni a mirar.

 *  *  *