ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

L’Associació Amics de la Música (1916-1929)


L’Associació Amics de la Música i la seva activitat al Palau de la Música Catalana (1916-1929)

MARTA GRASSOT RADRESA

En el meu últim article en la present revista, parlava de Francesc Pujol i també de la seva direcció de l’Orquestra de l’Associació d’Amics de la Música. Aprofundint en aquest tema, i partint de la documentació que testimonia l’activitat d’aquesta associació al Palau de la Música Catalana, aprofito aquesta vegada per estendre’m en la seva trajectòria, que es va allargar des del 1916 fins al 1929, tal com ens mostra la col·lecció de programes que conserva el Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Retrat del Quartet Renaixement, principal impulsor de les primeres programacions de l’Associació. D’esquerra a dretaAntoni Planàs, Josep Recasens, Eduard Toldrà i Lluís Sánchez. Autor: F. Manetes . CEDOC

Parlar-vos d’aquesta associació contribueix a eixamplar una miqueta més el coneixement de l’activitat musical de moltes de les entitats musicals que naixeren en una època en què la cultura des de tots els seus àmbits, amb el modernisme i després el noucentisme, deixaria al seu darrere una empremta i activitat importants. Així és com en el primer terç del segle xx brillen especialment les programacions d’entitats com l’Associació Música de Càmera, l’Associació Obrera de Concerts i l’Associació Amics de la Música. Una època en què els barcelonins gaudiran de nombroses programacions musicals i al mateix temps s’anirà forjant una societat aficionada a les activitats musicals, no només concerts i cicles integrals d’obres, sinó també conferències, congressos i jornades musicals amb l’interès tant per donar a conèixer nous repertoris desconeguts entre el públic d’aquella època, com per impulsar l’activitat de molts nous intèrprets i compositors catalans que gràcies a aquestes associacions pogueren donar impuls a la seva trajectòria professional.

L’Agrupació Amics de la Música neix a inicis de 1916 sota l’impuls del Quartet Renaixement i els seus admiradors, els quals, per tal que el quartet pogués donar periòdicament sessions musicals, van decidir formar una nova societat musical que d’entrada fou anomenada Agrupació dels Amics de la Música.[i] El quartet de corda estava format per Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs.

Mesos després,l’octubre del 1916, l’agrupació passa a anomenar-se Associació Amics de la Música, amb el naixement també de l’Orquestra de l’Associació d’Amics de la Música, que tenia com a director, compositor i musicòleg Francesc Pujol i Pons. L’objectiu de l’orquestra va ser tant donar a conèixer obres cimeres i prou conegudes pel públic, com també estrenar obres de compositors estrangers que no s’havien interpretat mai a Barcelona ni en tot l’Estat, i al mateix temps estrenar obres de compositors catalans de la mà també d’intèrprets del país, especialment solistes i també conjunts de cambra. Una orquestra que va estar activa a l’interior de l’entitat des del seus inicis el 1916 fins al 1923.A partir d’aquell any, malgrat constar la programació de temporada de l’Associació fins l’any 1928-29, no es va comptar més amb l’orquestra. Durant aquells tretze anys que va durar l’Associació es dugueren a terme al Palau a l’entorn de 270 concerts on quedaren representats tant els autors preclàssics, clàssics i moderns,com els contemporanis de casa nostra.

Esborrany d’una de les actes de l’Associació, on s’esmenta que s’està estudiant fusionar-se amb la nova Orquestra Pau Casals. 1921. CEDOC

Al Centre de Documentació de l’Orfeó Català es conserva informació que documenta l’activitat d’aquesta associació encara poc coneguda entre els estudiosos, i també tots els seus programes de concerts que es feren al Palau de la Música Catalana. De l’any 1920 en conservem els estatuts i el reglament de l’orquestra, i a través de les actes de les reunions que es mantenen des de 1916 fins a 1921, moltes d’elles esborranys, podem veure qui foren alguns dels seus presidents, com Josep M. Blanch en els seus inicis, seguidament l’any 1919 Francesc Pujol, i posteriorment l’any 1920 Bonaventura Jover. De les actes en recollim també dos fets puntuals que tingueren transcendència a la història de l’entitat. D’una banda, molts membres de l’orquestra formaven també part de l’Orquestra del Liceu. Sembla que aquesta última ordenava assajos i concerts en dates imprevistes i això desafavoria que es poguessin fer altres concerts programats per l’Associació, ja que coincidien les dates. Aquest assumpte no va ser ben vist pels socis, i l’Associació va demanar ajuda al Sindicat Musical de Catalunya per tal que s’arribés a un acord per arreglar-ho. Es va poder arreglar, fent signar un contracte previ al músic amb el compromís d’assistir als concerts acordats.
Un altre fet també ens sorprèn dins les actes. Poc temps després,el 1921, trobem que Francesc Pujol explica en un informe a la junta les possibilitats de fusionar l’entitat amb la nova Orquestra Pau Casals, sense explicar-ne massa els motius, i que era un tema que s’estava estudiant. Sembla, doncs, que d’alguna manera l’Associació i l’Orquestra no devien passar massa bons moments, i es va arribar al tancament el 1923. No en sabem exactament la causa. Potser, amb la recent creació de l’Orquestra Pau Casals, amb uns objectius similars al que havia estat l’Orquestra Amics de la Música, consideraren que era digna successora i no valia la pena esmerçar més esforços a mantenir-ne una altra amb iguals objectius. Tot plegat és una hipòtesi. Malgrat això,l’activitat de l’Associació es va mantenir fins la temporada 1928-29.

Integrants de l’Orquestra de l’Associació Amics de la Música l’any 1921. CEDOC

A través dels programes de concerts, es transmet clarament la voluntat de l’Associació de seguir amb els objectius que s’havien determinat des dels seus inicis, tant donar a conèixer el repertori europeu que encara no havia arribat, com estrenar obra de compositors catalans. Per tot això, en tots els programes del repertori que es presentava s’especificava si era la primera audició de l’obra a Barcelona, si era la primera vegada que ho interpretava l’Orquestra o bé si era una estrena, que en aquests casos solia ser de l’obra de compositors catalans. En els tretze anys (1916-1929)que tenim coneixement que l’Associació va organitzar concerts, trobem un manteniment dels seus objectius i tipus de repertori, encara que com és lògic amb una certa evolució progressiva, del tipus d’intèrprets i repertoris presentats.

És així com a partir de la temporada 1923-24 es comença a albirar un gir en la programació, i es promou especialment la vinguda d’intèrprets estrangers per a la interpretació d’obres. D’aquesta manera, en la programació s’intenta establir un equilibri entre la música d’intèrprets catalans, amb recitals d’intèrprets prou reconeguts, i els concerts de músics estrangers. Sense oblidar, però, l’estrena d’obres de compositors catalans i els recitals d’obres d’intèrprets del país.

Detall d’obres, estrenes i evolució del repertori i activitats

En un espai com aquest no podem parlar de tot el contingut d’aquests concerts, però si que donaré seguidament algunes pinzellades del que es va programar durant aquells anys.

Dels primers anys volem posar en relleu els primers concerts que foren dedicats a la música de cambra interpretada pel Quartet Renaixement integrat per Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs. A partir de la nova temporada 1916-17, neix ja la novella orquestra de l’Associació Amics de la música dirigida per Francesc Pujol amb la intenció de donar a conèixer l’obra de compositors anteriors a Bach i a Haendel, i els grans clàssics com Haydn, Mozart i Beethoven.

Logotip de l’Associació i els objectius que cercava estaven sovint impresos en els programes de concerts. CEDOC

També aquell mateix any, el 5 novembre de 1916, es presentà una nova agrupació per a instruments de vent que col·laboraria amb l’Associació en moltes ocasions. Una agrupació sota la direcció d’Eduard Toldrà, format per flautes, oboès, clarinets, fagots, trompes i trompetes que tenia per finalitat ampliar el repertori de música de cambra.
En general, de l’activitat programada podem desgranar-ne set grans temàtiques que resumeixen les característiques de la programacions:

1. Recitals interpretats per molts solistes del país

Ja des dels seus inicis trobarem una programació d’intèrprets nacionals, un dels primers fou Andrés Segovia que, el 17 de febrer de 1916, va donar el primer concert extraordinari de guitarra amb obres de Ferran Sor, Tàrrega, Costa, Albéniz i Granados, o bé el cas del violoncel·lista Gaspar Cassadó que va oferir un recital el 13 de novembre de 1923. Recordem, també, els recitals dels violinistes Joan Massià i Francesc Costa, els guitarristes Miquel Llobet i Emili Pujol, el pianista Ricard Vinyes i la cantant Mercè Plantada. Altres intèrprets solistes van col·laborar de manera assídua durant diverses temporades, com fou el cas de Blai Net, Joan Gibert Camins, Guillem Garganta, Andrea Fornells, Concepció Callao i la pianista Maria Pujal, entre molts d’altres.

 2. Recitals de solistes internacionals

A partir dels anys 20 del segle passat, trobem recitals de solistes estrangers. Ens referirem a uns quants. El tenor rus Vladimir Rosing, el pianista polonès Albert Tadlewski, el pianista Alexandre Borowsky, l’organista Albert Drwenski de Berlin, la soprano Madeleine Bonnard, el violinista Bronislaw Huberman, el pianista Walter Gieseking, el violinista Bronislaw Huberman, el pianista portuguès Vianna da Motta, el pianista hongarès Janos Baranyi, el tenor rus Teodor Ritch, la cantant Vera Janacopoulos, el pianista Edouard Risler, o la pianista Margarida Chala. Pel que veiem predominaven sobretot els recitals de piano i la interpretació lírica.

3. Actuació d’agrupacions internacionals

Ben entrada la programació dels anys vint, augmentà la programació de petites agrupacions instrumentals europees: Quartet Pro Arte de Brussel·les, Trio de Brussel·les, Quartet d’Arpes de Maria Lluïsa Casadesus de París, Trio de la Haia, Wendling Quartet de Stuttgart amb el pianista Alfred Hoehn, el Quartet vocal Wormsbächer d’Hamburg i el Quartet Waldbauer-Kerpely.

4. Programes monogràfics

L’Associació va dedicar diversos programes monogràfics dedicats als músics alemanys. Recordem que el 26 de març de 1917 se celebrà la primera audició de la Suite en la menor per a orquestra de corda de G. P. Telemann, el Concert de Brandenburg núm.6 de J. S Bach i el Concerto grosso núm.1 de G. F. Haendel. També es va organitzar un monogràfic dedicat a l’escola francesa amb obres de Ravel, V. d’Indy, Fauré i Debussy, i un monogràfic dedicat al lied català.

Detall de la portada d’un dels programes de la temporada 1926-27. CEDOC

Remarquem amb especial interès els concerts dedicats a la música per a cambra de Beethoven. Aquest interès ja es posà de manifest el 1916 amb la programació dels Quartets II, VIII i XVII de Beethoven, i posteriorment, el 22 de novembre de 1918, el Quartet Renaixement va oferir la primera sessió dedicada al cicle de Beethoven. Pocs dies després de la inauguració, es programaren les trenta-dues sonates per a piano a càrrec de Blai Net. Recordem que la temporada 1921-22 es van programar cinc Sonates per a violoncel i piano i deu Sonates per violi i piano, amb el pianista Blai Net, Eduard Toldrà al violí i la violoncel·lista Aurèlia Sancristòfol.

5. Estrenes d’obres de compositors catalans

 Cal destacar les estrenes de l’Infantament Meravellós de Sheherazade de Robert Gerhard, interpretat per la soprano Conxita Badia i Frederic Longàs al piano l’any 1918 i, una any més tard la Suite burlesca de Ferran Obradors (1919). D’Eduard Toldrà es van estrenar diverses obres: la Suite en Mi (1919), Vistes al mar, Evocacions poètiques per a quartet de corda (1921) i els Sis Sonets per a violí i piano (1922). Una altra estrena que cal destacar és la Nit de Somnis de Jaume Pahissa, el 30 d’abril de 1920; de Josep Maria Benaiges s’estrenà el Quartet en sol menor, el 16 de gener 1921; l’Idil·li de Josep Barberà, el 22 de juny de 1921; la petita suite Pirinenques de Rossend J. Massagué, el 19 de juny de 1918 i l’Oració dels pins (1919); d’Antoni Massana s’estrenà l’any 1922, La Nit, pròleg del poema simfònic Una aubada pirinenca; i del compositor Francesc Pujol s’estrenaren les obres Una meravellosa rondalla (1922), Glosses de cançons(1923), i Epigrama (1925).

6. Grans audicions internacionals

Programa de l’estrena a Espanya de la Simfonia Els Alps de Richard Strauss el 1920.CEDOC

 

El nostre interès és donar a conèixer peces que no s’havien escoltat mai a Barcelona com, per exemple, l’obra El burgès gentilhome de Richard Strauss; el 22 de juny de 1921 s’escoltà per primer cop a Espanya. El 13 de novembre de 1919 i el 10 de febrer de 1920 es va donar la 1ª audició de la Simfonia els Alps del mateix Strauss; el 16 gener i 11 de febrer de 1921 la Cinquena Simfonia de Mahler; el 27 de març de 1920, Masques et Bergamasques, la Suite d’Orquestra de Gabriel Fauré; el 15 de novembre de 1920, es va interpretar El mar de Claude Debussy; el 3 d’abril de 1921, el Concerto grosso en sol menor per a instruments de corda de G. F. Haendel amb els solistes Eduard Toldrà, Josep Recasens i Antoni Planàs; el 24 abril de 1921, la Simfonia en Re M de Johann Stamitz; el 19 de maig de 1921 s’estrenà Le Queste de Dieu, simfonia descriptiva de La Legende de Saint Christophe de Vincent d’Indy; el 6 de juny de 1921, La Valse, un poema coreogràfic per a orquestra de MauriceRavel; el 5 de juny de 1923 Primavera, la Suite Simfònica per a orquestra i piano a quatre mans de Claude Debussy; el 5 de juny de 1923, la Pastoral d’estiu d’Arthur Honegger. Finalment, el 4 de gener de 1926 s’estrenà el Quartet núm.7 de Darius Milhaud.

 7. Conferències musicals

Amb l’objectiu de completar el coneixement musical dels assistents es començaren a programar conferències dedicades a compositors, il·lustrades amb fragments musicals. La primera conferencia es va dedicar a Chopin i a la seva estada a Mallorca. Henrry Prunières va parlar sobre la música francesa després de Debussy; destaquem la conferència per Blanca Selva titulada «Beethoven: el nostre cantor i germà», i la conferència sobre el lied alemany De Schubert a Brahms donada per Dr. Hans Joaquim Moser.

Per tot això doncs, no podem desmerèixer la interessant i rica aportació que va fer l’esmentada associació. Una lloable l’activitat musical en què es van incloure obres de diferents èpoques, obres desconegudes i de geografies molt diferents, sense oblidar mai ni els compositors contemporanis d’aquí, ni tampoc dels compositors estrangers com ara Darius Milhaud, Erik Satie, Paul Dukas o Arthur Honegger. D’aquesta manera es consolidà l’activitat musical barcelonina, que anteriorment ja havia estat iniciada per associacions similars. L’Associació Obrera de Concerts va esdevenir una plataforma excepcional per a la difusió de la música en moltes altres capes socials, però se’ns dubte el camí que havia recorregut ja l’Associació d’Amics de la Música va ser vital i, en conseqüència, el mirall de referència per a l’activitat musical posterior.
Els membres de l’Associació eren conscients que estaven fent un treball de culturització musical, tant catalana com internacional, i que, inequívocament, van aportar el seu propi gra de sorra a la història de l’activitat musical de Catalunya durant el segle XX.

 *  *  *

[i] Segons ens explica la Revista Musical Catalana a desembre de 1905: (…)la intenció dels organitzadors, segons se’ns manifesta, serà especialitzar les sessions tant com es pugui, donant-hi major interès estètic i educatiu. Això farà que els concerts de l’agrupació siguin altament selectes i reservats principalment(…)alsamants de la més pura i exquisida manifestació de l’art dels sons.