ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Les cançons de Ramon Llull


Marcel Camprubí · University of Oxford

Cau es sol de s’horabaixa i a la plaça de Sant Francesc de Palma ja només hi resten uns adolescents menjant pipes mentre els altaveus dels seus smartphones escupen ritmes llatins sincopats. Els al·lots del col·legi de Sant Francesc fa estona que han plegat de classe i el silenci regna dins l’església adjacent on descansa Ramon Llull.La celebració del setè centenari de la mort del doctor il·luminat ha despertat l’interès de tot un seguit d’intèrprets que s’han volgut acostar musicalment a la figura del mallorquí.Alguns d’ella han trobat una font d’inspiració en el personatge i la seva època oferint-ne una lectura contemporània des de diversos llenguatges musicals,mentre que altres han emprès la recerca del so original.

Què explica l’interès en recuperar músiques de fa més de set-cents anys tenint en compte la ingent quantitat de música fàcilment accessible que es produeix avui en dia?Hi ha diversos elements que entren en joc, des de qüestions històrico-polítiques fins a l’innegable plaer estètic que produeix la seva audició. L’atractiu d’aquests repertoris arcaics rau en gran mesura en la paradoxal novetat que representen,ja que no s’assemblen a la música que trobem avui en dia ni en la nostra ni en altres cultures.Així, la música antiga proporciona un espai singular des d’on plantejar-se quin és el paper de la música en la nostra societat o perquè i com és l’home un ésser musical.

Certament una raó palmària que explica la voluntat de recuperació de la música antiga és la simple curiositat de saber què escoltaven, cantaven i ballaven aquells que abandonaren el segle anys ençà.Quin era el paisatge sonor de la plaça de Sant Francesc de Palma quan Ramon Llull vivia a la ciutat? Qui ocupava musicalment l’espai des d’on avui els altaveus dels menja-pipes amenitzen la passejada als passavolants?Era gaire diferent la música que ressonava entre les parets de l’església de Sant Francesc de la que es feia fora a plaça? Què entenien els ciutadans del Regne de Mallorca per músic? Era un professional reconegut? En què es diferenciaven les pràctiques musicals de la nombrosa comunitat jueva respecte a les dels nouvinguts cristians? Què en va quedar del llegat musical dels àrabs que havien habitat l’illa durant segles després de la brutal conquesta catalana de 1229?

Entre els intèrprets que s’han acostat a la figura de Ramon Llull alguns ho han fet amb la voluntat de recuperar aquelles obres que el mallorquí va escriure per a ser cantades. L’entusiasme d’aquests intèrprets per explorar la música de Ramon Llull contrasta amb la poca informació que ofereixen aquestes peces, una qüestió que analitzaré a continuació.

Fill de barcelonins que prengueren part en l’expedició liderada per Jaume I que conquerí Mallorca l’any 1229, Ramon Llull degué ser educat per administrar el patrimoni familiar i per assumir responsabilitats militars i cortesanes a l’entorn de l’infant Jaume, fill segon del Conqueridor, que va esdevenir rei de Mallorca el 1276. És en l’època de joventut quan Ramon Llull escriu obres de caràcter trobadoresc, de les quals no s’ha conservat cap mostra. És difícil determinar quin grau de coneixements musicals tenia el mallorquí, però tenint en compte la seva condició de trobador i els escrits posteriors en els que versa sobre qüestions musicals és clar que disposava d’uns mínims rudiments musicals.

L’esdeveniment que canvià la vida de Ramon Llull va ser la visió repetida fins a cinc vegades de Crist crucificat quan tenia vora trenta anys. Unes visions que es produïen cada vegada que intentava enllestir una cançó amorosa destinada a una dama. A partir d’aquesta experiència, Llull decideix dedicar la seva vida al servei de Déu i a la consecució de tres objectius: la predicació als infidels fins arribar al martiri, l’escriptura d’un llibre amb el qual es pogués mostrar de manera racional i incontrovertible la veritat de la fe cristiana, i la fundació d’escoles-monestir per la formació de missioners.

Malgrat que no hem conservat cap de les seves obres trobadoresques de joventut, sí que disposem d’un seguit de composicions de temàtica religiosa del període posterior a la seva conversió que Llull escrigué per a ser cantades. La conversió representà un canvi profund des d’un punt de vista temàtic, però no l’abandonament de les formes i els recursos que havia emprat fins el moment. Així doncs, la producció poètica lul·liana conservada presenta els gèneres, formes mètriques i procediments estilístics propis dels trobadors aplicats a unes obres que pretenen transmetre el seu pensament religiós.

Entre les obres de Ramon Llull que podrien haver-se compost per a ser cantades hi trobem: Hores de nostra dona santa Maria, Cent noms de Déu, Desconhort de Nostra Dona, Desconhort, Cant de Ramon, Del concili i dos poemes d’estil trobadoresc inclosos en el Romanç d’Evast e Blaquerna, “A vós, dona verge santa Maria” i “Senyer ver Déus, rei gloriós”. Ramon Llull no va escriure cap de les melodies amb les que es cantarien les seves obres, tractant-se doncs de contrafacta: l’adequació d’un nou text a una melodia preexistent.En conseqüència, per tal de poder interpretar les obres del mallorquí caldria identificar els originals dels quals en va manllevar les melodies, la qual cosa no ha estat possible en la majoria de casos.

Tanmateix, tres de les seves obres ofereixen alguns comentaris en referència a aquesta qüestió.El Desconhort, un poema que relata el desànim que sent Ramon Llull al veure que els seus projectes no prosperen com voldria, finalitza dient: ‘Aquest desconhort canta’s en lo so de Berart’. El so de Berart seria la tonada amb la que seria cantada la Chanson des Saïsnes de Jean Bodel (c.1165-1210), trouvère d’Arras. Aquesta cançó de gesta francesa narra la guerra de Carlemany contra els saxons i té com a protagonista el guerrer Berart de Montdidier, fet pel qual també seria coneguda com a Chanson de Bérard. Tanmateix, no coneixem quina era la melodia amb la que es cantava la Chanson des Saïsnes i la qüestió de com es cantava l’èpica romànica és matèria de debat.

Les altres dues obres, Hores de nostra dona santa Maria i Cent noms de Déu, formarien part de l’intent de Ramon Llull d’utilitzar textos seus en el petit ofici marià, format en el seu nucli per himnes i salms. Cent noms de Déu és un poema dividit en cent seccions, una per cada un dels noms de Déu, que haurien de ser cantades com els salms, i les Hores de nostra dona santa Maria és un poema de lloança a la Verge dividit en set seccions que haurien de ser cantades com un himne

Certament un cop examinada l’evidència i donada la manca de notació musical hem d’admetre que de la música de Ramon Llull en queda ben poca cosa. La música és so, i el so és efímer per naturalesa. La quotidianitat de la nostra experiència musical mediatitzada per la tecnologia potser ens fa oblidar que abans del desenvolupament dels primers sistemes de gravació i reproducció a finals de la dècada de 1870, qualsevol interpretació desapareixia en el moment en el qual finalitzava. I ja fa temps que els joglars van deixar de cantar sota els balcons de la plaça de Sant Francesc de Palma.

Les interpretacions que avui en dia podem escoltar de les cançons de Ramon Llull són de fet reconstruccions que formen part del món de la creació musical contemporània i que per tant reflecteixen els seus valors.En qualsevol cas, l’interès que segueix despertant Ramon Llull i en particular la seva poc coneguda vessant musical és bona mostra de la seva dimensió intel·lectual.

 *  *  *