ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Hiro Kurosaki, un enamorat de Barcelona


CARME MIRÓ

Hiro Kurosaki, nascut a Tòquio, es traslladà a Viena als set anys, on completà els seus estudis de música, arquitectura i història de l’art.
Des de fa uns anys es dedica a la pràctica de la interpretació històrica. Ha actuat i enregistrat com a concertino amb Les Arts Florissants, Clemencic Consort, London Baroque i Capella Coloniensis. És fundador del grup Les Quatre Violons.
És professor de la Universitat de Música i Arts Interpretatives de Viena, del Mozarteum de Salzburg i del Conservatori Superior d’Atocha.
Toca tres violin originals: un Franz Geissenhoff, 1801, un Giovanni Battista Rogeri, 1670 i un Pietro Guarneri. El vàrem entrevistar a La Seu d’Urgell, en el concert de cloenda del Festival de Música Antiga, FeMAP-2016.

©maria ivanova

©maria ivanova

Carme Miró: Quan va arribar a Barcelona?
Hiro Kurosaki:
Vaig venir a viure a Barcelona ara fa uns vint-i-set anys. Sempre he mantingut però, la meva casa de Viena. La meva mare encara viu, i també tinc una germana. Jo vaig néixer a Tòquio però tota la meva família es va mudar a Viena quan jo tenia set anys. El meu pare també era violinista; tocava en una orquestra simfònica i, per cert, el meu avi, que també era músic amateur, va ser dels primers músics japonesos que tocava un instrument occidental.

CM: On van ser els seus primers estudis?
HK:
L’educació que vaig rebre m’ha fet sentir més europeu que oriental, perquè el meu bacground cultural és bàsicament europeu. Vaig començar amb els estudis clàssics. En aquella època no hi havia estudis d’especialització de música barroca ni tampoc d’instruments antics. Aquests estudis varen començar a La Haia i a Viena, a la Universitat. Un dels pares del moviment historicista fou el musicòleg Joseph Merkin; recordo que les seves classes em van interessar molt. Ell sabia de tot i ens va iniciar en tots els coneixements humanístics.
Vaig ser company d’estudis amb Günter Pichler, el primer violinista de l’Alban Berg Quartett, Rainer Küchl, concertino de la l’Orquestra Filharmònica de Viena i uns quants més…Va ser una classe d’un nivell musical molt alt.

©maria ivanova

©maria ivanova

CM: Quan comencen els seus estudis d’interpretació historicista?
HK:
La formació que m’havia donat Franz Samohyl em va servir com a base per assolir els coneixements de música historicista. L’educació vienesa, molt conservadora, tot sigui dit de pas, em va ajudar molt a fer front a nous reptes interpretatius. Viena és una ciutat molt musical; abraça la vida quotidiana dels ciutadans, siguin músics o no. La música està integrada a la vida de cada persona, no només dels músics. El fet que sigui una ciutat molt conservadora pot ser un obstacle per als joves, però a la llarga és un avantatge perquè es manté la tradició. Tot i així, quan vaig decidir estudiar música antiga vaig comprendre que no em podia quedar a Viena. Aleshores vaig buscar contactes amb grups anglesos; el primer fou amb el London Baroque.
Tenia un violí amb mànec curt, amb cordes de tripa, amb un arc curt, i només començar amb els primers assajos ja vaig quedar fascinat. Allà vaig descobrir tot un altre món.
Però anem a pams. La fortuna em va venir quan vaig conèixer la persona que em va ensenyar i iniciar en aquest món va ser la violinista i directora d’orquestra Michi Gaigg (Podeu llegir l’entrevista). Ella ja tornava de Londres i de La Haia i jo li vaig demanar que em donés classes. D’ella vaig aprendre molt.
Després vaig fer un curs a Salzburg amb Ingrid Seifert, ella també va ser professora de Michi Gaigg (viuen al mateix poble). Al cap de dos mesos ja em va proposar si volia tocar amb el London Baroque. Crec que va ser llavors quan Gaigg va marxar cap a Munic on ella va fundar una orquestra amb el nom L’arpa festante, el 1983.

©maria ivanova

©maria ivanova

Tot i que continuava interpretant música romàntica, vaig adonar-me que el que més m’interessava era interpretar música antiga. De nou, l’atzar es va posar del meu costat. Quan l’Ingrid Seifert va ser mare per segona vegada, em va proposar que la substituís en una gira al Japó (precisament!), cosa que vaig fer encantat. Vaig tornar al Japó amb un violí antic i no pas amb un violí modern…( riu). Poc temps després, l’Ingrid Seifert em va recomanar a la Capella Coloniensis, fundada per la West German Radio de Colònia el 1954. Em vaig presentar a les proves i em van elegir com a concertino. En aquest conjunt vaig conèixer la forma de dirigir de directors molt importants. Va venir William Christie, la clavecinista i fortepianista Linda Nicholson i molts altres.
Als 30 anys, vaig començar a treballar amb William Christie. En que en aquell moment tocava amb el Clemencic Consort. Vàrem fer un concert a Barcelona i, ras i curt, em vaig enamorar de capital catalana. Va ser llavors quan vaig decidir viure a Barcelona, perquè, a més a més, m’era més fàcil viatjar a París des de Barcelona que no pas des de Viena.

CM: Actualment, on treballa?
HK:
Aquesta darrera crisi econòmica ha deixat la música i als músics en un estat lamentable. El caxet dels músics ha baixat a la meitat i l’encariment de la cultura a causa del 21% de l’IVA ha estat el cop de mort de la música, en particular i de la cultura en general.
Ara treballo al Conservatori de Atocha i a Salzburg on també dono classes de violí barroc.
Estic molt lligat a La Ritirata, el grup amb què hem actuat al Festival de Música Antiga dels Pirineus. Amb La Ritirata hem enregistrat els trios de Boccherini i els quartets d’Arriaga. I ara, apareixerà un disc amb música del violoncel·lista i compositor Antonio Caldara, inspirada en El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Antonio Caldara, tingueu-ho present, el compositor italià va viure a Barcelona.

 *  *  *