ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Ramon Llull


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

sonograma-Ramon-Llull

Font: Tomàs Le Myésier, Breviculum

Hi havia una finestra oberta i una cortina blanca que el vent aspirava a estones cap al carrer. Allí fou del tot humà el veure topar la llum a les parets despintades; i intuir el principi d’una visió pueril no va ser gens difícil.


Text:
Jordi Badiella


De la fi del desconhort

Finit és aquest plant, qui és tan dolorós,
de la Verge reïna maire de pecadors,
lo qual vol que xànton los grans e los menors
la douça donzella qui és dona d’amors.
Per què eu, Ramon Lull, qui del xant hai dolors,
lo dó als uns e als altres, per ço que les langors
membren de nostra Dona, e la gran deshonors
que és faita a son fill per prelats e senyors,
car en la Terra Sancta no fan dire lausors;
e si nostra Dona al cel hagués dolors
car tan pauc honram son fill, ara l’hagra majors.
A vós, Verge reïna, coman est xant d’amors.


De sentir

            ¡Oh tu qui sents
viandes, estruments,
odors, paraules, tocaments!
Quan mort seràs
delai, ¿e què sintràs
dels plaers que çai sentits has?
Sintràs dolor
si feneix pecador,
la qual dolor serà majo
que tot plaer
qui·s pusca çai haver,
si no·t vires a greu doler
deçai sentir
e a mercè querir,
per ço que pusques far delir
lo falliment
que has fait en sintent,
ab contrició penedent.


I
Deus, ab vostra vertut començ est Desconhort,
lo qual faç en xantant per ço que me’n conhort
e que ab ell reconte lo falliment e·l tort
que hom fa envers vós, qui·ns jutjats en la mort.
E on mais mi conhort, e menys hai lo cor fort,
car d’ira e dolors fa mon coratge port,
per qu’e·l conhort retorna en molt greu desconhort.
E per aiçò estaig en treball e·n deport,
e no hai null amic qui negú gauig m’aport,
mas tan solament vós; per què eu lo faix en port
en caent e·n levant, e som çai en tal sort
que res no veig no auig d’on me venga confort.


LIX
–N’ermità, eu som las d’aquest fait amenar
en la cort, pus no·hi puis nulla re acabar;
e si vós voliets en la cort procurar
aquest fait de Jesús e vostre poder far
en la cort longament, bé poria estar
que·l fait vengués a fi, si·us volien escoltar
lo Papa e·ls cardenals; si no, que quaix joglar
vos feiéssets en la cort e los Cent noms cantar,
los quals hai faits de Déu e posats en rimar
per ço que·ls hi cantàs e parlàs sens dubtar;
mas no·ho hai de consell, per ço que menysprear
no faça los meus libres que Déus m’ha faits trobar.–

Un concili vull començar
en mon coratge, e xantar
per ço que faça enamorar
tots cells qui ho poden far
per Déus servir
e lo Sepulcre conquerir.
Molt ho desir!

 *  *  *

De la fi del desconhort, dins “Plant de Nostra Dona Santa Maria”, Poesies. Col·lecció Els nostre clàssics. Editorial Barcino. Barcelona, 1928.
De sentir, dins “Medicina de pecat”, Poesies. Col·lecció Els nostre clàssics. Editorial Barcino. Barcelona, 1928.
I, dins “Lo desconhort”, Poesies. Col·lecció Els nostre clàssics. Editorial Barcino. Barcelona, 1928.
LIX, dins “Lo desconhort”, Poesies. Col·lecció Els nostre clàssics. Editorial Barcino. Barcelona, 1928.
Un concili vull començar, dins “Lo concili”, Poesies. Col·lecció Els nostre clàssics. Editorial Barcino. Barcelona, 1928.