ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Nulla Vita… Sine Bibliotheca


JUAN CARLOS ASENSIO

A l’edat mitjana, quan es parlava de la necessitat que hi hagués una biblioteca en cada monestir, es deia que “claustrum sine armario quasi castrum sine armentario”. L’armario era un petit forat, una mena de rebost, que es cavava en una de les parets del claustre i servia per dipositar-hi llibres: una petita biblioteca. Així, doncs, “un claustre sense biblioteca és com un campament sense armes”. De què serviria, un campament, sense les eines necessàries per defensar-lo? De què serviria, un centre docent ‒fins i tot si és musical‒, sense un dipòsit actiu de llibres i partitures? Sense aquest lloc de trobada que ens permet nodrir la curiositat, assabentar-nos de les novetats, satisfer les necessitats requerides pels diferents ensenyaments? Sense un lloc per perdre’s entre prestatges que, com les columnes del saber, amaguen obres útils per a qualsevol professional? Si a més de complir aquesta funció i de la seva joventut ‒per tant, sense el pòsit i el pas de temps‒ hi afegim un personal atent, preparat, preocupat per estar al dia i per millorar, cosa que es nota en qüestions aparentment insignificants però crucials per a la subsistència de la secció com ara l’aprofitament i l’optimització de l’espai, la informació sobre novetats bibliodiscogràfiques ‒que, tot i que minvades per l’escassetat dels pressupostos, que afecta també l’horari d’atenció, no deixen de produir-se‒, la presentació d’exposicions periòdiques que mostren els fons de la institució i que gairebé sempre van lligades a algun esdeveniment social o musical rellevant, sense oblidar aquells ítems digitals imprescindibles avui dia ‒diccionaris, revistes, bases de dades, etc. ‒… Aleshores parlem de la nostra biblioteca. L’ensenyament modern de la música fa que visitar-la sigui necessari i obligatori cada dia. No es tracta d’un mer repositori de partitures fotocopiables, sinó d’un complement necessari en forma de biblioteca de referència, publicacions periòdiques, partitures, col·leccions, llibres, préstecs interbibliotecaris i materials audiovisuals que complementen satisfactòriament el currículum docent actual.  En definitiva, un lloc que convida a l’estudi, a la trobada i a l’intercanvi del saber. De ben segur que en llegir aquestes ratlles n’hi haurà que pensaran que exagero. Doncs els convido a visitar altres institucions amb obligacions similars i que comparteixen personal, horari i prestacions. Ja fa tretze anys que, tan bon punt vaig ingressar a l’Esmuc com a professor, vaig conèixer la responsable de la biblioteca d’aleshores, la qual em va ensenyar l’escàs i provisional local de Berenguer de Palou i em va convidar a redactar una llista de peticions per poder dur a terme l’activitat docent de la meva assignatura. En una setmana vaig elaborar una nodrit llistat de peticions ‒algunes de les quals són estranyes, d’acord amb l’especialitat que imparteixo‒ i al cap de menys de 15 dies ja estaven a disposició de l’usuari. Vet aquí l’eficàcia que caracteritzava i que continua caracteritzant la biblioteca de l’Esmuc. Com diria Francisco de Quevedo: un lugar

“…donde escucho con mis ojos…”.

 *  *  *