ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Arts per educar en la diversitat


Secció a càrrec d’ORIOL FERRÉ

AUTORES: Gemma Carbó, Montse Faura i Anna Carné

Fotografies: Martí Artalejo, Guillem Roma i Anna Carné

Els valors pedagògics de la música i les arts estan sobradament demostrats per nombrosos estudis i treballs que evidencien les connexions que generen entre les esferes racional i emocional del cervell i que són fonamentals per a l’aprenentatge significatiu (Gardner 1998, Kosslyn 2001, Goleman 1996).
Altres investigacions posen l’accent en la rellevància que l’apropament a les arts i a la música tenen per generar la necessitat i el gust de consum, crític i responsable, entre els infants que demà seran ciutadans adults (National Art Education Association 1995).
Els experts en parlen de moltes maneres segons quina és la seva especialització: educació emocional, intel·ligències múltiples, creativitat, diàleg intercultural, creació de públics, competències bàsiques, treball per projectes, innovació, motivació, educació del talent i un llarg etc.
I no obstant això, al nostre país hem avançat poc en la generalització de l’educació artística i cultural.
Les polítiques culturals de construcció de públics posen l’accent en el màrqueting i la publicitat i en el suport, indubtablement necessari, de la creació i de la producció, és a dir, en la oferta.
En educació, seguint Europa i els organismes internacionals, fa temps que constatem la necessitat de superar els continguts fragmentats i compartimentats, desconnectats de l’experiència vital. Les conegudes competències transversals incideixen en l’aprendre a ser, a fer, a estar i a conviure (Morin 1999, European Parliament 2006).
El model educatiu que vam construir durant el segle XIX no preveia sinó que més aviat excloïa la diferència i la creativitat. L’objectiu era preservar i garantir la igualtat d’accés a l’educació. Per aconseguir-ho, calia, suposadament, definir un model cultural universal i uns coneixements curriculars més o menys homogenis. La lectoescriptura, les matemàtiques i la ciència es proposaven com a camps neutrals aïllats del plaer estètic i els processos creatius (Nussbaum 2001, Camps 2011).
És en l’àmbit de les polítiques de cooperació i desenvolupament, a escala global, on primer s’ha assumit el valor central de la creativitat i la diversitat cultural com a factor de creixement sostenible directament lligat al paper de l’educació com a sistema de polítiques públiques fonamental. El diàleg intercultural, la creativitat, la protecció i la promoció de les expressions culturals es perfilen com a paradigmes de futur arreu del món. (Unesco 2005, Unesco 2009, Bauman 2008). Això implica repensar el valor de la música, la dansa, la poesia oral, la literatura, el teatre i totes les formes de narració artística com a actius fonamentals de l’educació.
Mèxic és en aquest sentit, un exemple important. <http://www.conarte.mx> Si les arts i la cultura no es treballen com a vector de canvi i construcció de persones lliures, creatives i solidàries, correm el risc de repetir usos i abusos que han portat justament el contrari, a fer de la diferència i les identitats el motiu d’enfrontaments i conflictes que han portat les guerres i la destrucció dels seus principals actius: les persones i la seva capacitat creativa.

El Projecte “Planters”

El desembre de 2013 es presentava al públic una iniciativa curiosa i una mica difícil d’entendre anomenada associació ConArte Internacional. La proposta va néixer agermanada amb ConArteMéxico, un projecte pioner a l’Amèrica Llatina que integra la música i la dansa a les escoles públiques més desafavorides del Districte Federal.
Érem força gent i diverses institucions del món educatiu i cultural els que aquell dia explicàvem el que havíem après de Mèxic i volíem assajar a Girona. Ens acompanyaven Lucina Jiménez, Cesc Gelabert, Eugènia Balcells i l’escola El Puig d’Esparraguera, tots ells sàviament dirigits per Eulàlia Bosch.
El que es presentava era una il·lusió, una utopia tal vegada. Una proposta que imaginava mestres i artistes treballant plegats, des del teatre, la dansa o la música. Nens i nenes tocant ukeleles, violins, violoncels…, creant orquestres i bandes, fent teatre, ballant i experimentant amb artistes professionals conjuntament amb mestres d’escoles i instituts.

©ConArte

©ConArte

Joves de procedències culturals, econòmiques i socials molt diverses iniciant, en l’únic vertader espai de socialització que és l’escola pública, un procés de descoberta d’uns llenguatges expressius i creatius que els permetessin parlar del que senten, de qui són i del que somien o temen.

©ConArte

©ConArte

El projecte pretenia entregar-los instruments musicals, eines expressives teatrals i corporals i provar d’encomanar-los una actitud que comparteixen els bons artistes i educadors, la qual permet escoltar a l’altre i a un mateix per aprendre i créixer com a persones més creatives i felices, com a ciutadans més crítics i compromesos. La llengua alemanya té una paraula meravellosa per descriure-ho que és “bildung”.

©ConArte

©ConArte

S’intuïa,d’altra banda, que aquesta petita revolució a les aules podia generar, ben gestionada, un efecte multiplicador en els claustres de professorat, en els centres, en les famílies, en els barris i, molt especialment, també, entre els col·lectius artístics, els festivals i els grans equipaments culturals que tant proliferen a les comarques gironines.
Es tractava de comprovar fins on podia arribar la força d’aquest impacte i analitzar-ho de la manera més objectiva possible per tal de poder-ho explicar als futurs educadors, als estudiants de les arts però també als polítics i als responsables de prendre decisions a casa nostra i a escala internacional.
Des del primer moment van donar suport explícit a la iniciativa liderada per la càtedra Unesco de la UdG, el Festival de Música de Torroella de Montgrí, el Festival Temporada Alta, la Fundació Eugènia Balcells, l’empresa cultural Educ’art, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Figueres i molt especialment la Fundació Daniel i Nina Carasso, una de les poques fundacions culturals que entén el mecenatge i el compromís apostant per idees molt senzilles: les que alimenten el cos i les que nodreixen l’ànima.

©ConArte

©ConArte

D’aquesta manera, l’aposta il·lusionant es va anar concretant en el projecte “Planters”, que el setembre de 2014 es posava en moviment a 5 escoles i 3 instituts de Salt, Torroella-L’Estartit i Figueres arribant a prop de 450 nens i nenes de 3r de primària i adolescents de secundària, les seves famílies, 20 músics, actrius i coreògrafes, 20 mestres i professors dels centres públics, 8 equips directius, 2 grandíssims festivals que mouen excel·lents artistes, 3 ajuntaments i un petit equip de gestió i coordinació amb el suport d’una Junta Directiva i 30 socis i sòcies enamorats de la idea.
Els “Planters” de ConArte Internacional són proves pilot de dos anys de durada, en escoles i instituts amb alts índexs de diversitat i una certa sensibilitat prèvia a la innovació educativa envers les arts.
El projecte es fonamenta en els principis de l’Agenda de Seul de la Unesco (Unesco 2006,2010) per a l’educació artística que recomana potenciar el treball coordinat entre mestres especialistes de les escoles i artistes professionals a fi d’impulsar la capacitat educativa de les arts especialment en aquelles escoles situades en entorns de diversitat i complexitat.

©ConArte

©ConArte

Seguint la metodologia experimentada per ConArte a Mèxic, l’eix estructural és un procés de formació conjunta dels professionals de les arts amb els mestres o professors d’educació física, de música, de llengua i socials de 3r de primària o ESO dels centres proposats. Mestres i artistes crearan a cada centre tàndems combinats per dissenyar noves maneres de fer les classes i les matèries a partir de les experteses compartides.
L’objectiu del treball conjunt, que s’articula com un procés regular i continuat durant els dos anys, és construir una proposta pedagògica innovadora centrada en la música, la dansa o el teatre com a estratègies d’aprenentatge i creixement personal i col·lectiu.

©ConArte

©ConArte

Principis i valors

  • Ruptura amb la visió dominant que la cultura, l’educació artística i les pràctiques artístiques són activitats destinades només als qui dediquen la seva vida professional a la creació, és a dir, com a artistes o bé amb les visions que proposen les pràctiques artístiques com a activitat per ocupar el temps lliure.
  • Igualment ens separem del vell postulat que veu en l’educació artística un element complementari però prescindible de l’educació bàsica.
  • Plantegem l’exercici de l’educació i les pràctiques artístiques com un dret de totes les persones i especialment un dret cultural, on la porta d’entrada és justament l’alfabetització estètica que enriqueix i amplia les capacitats expressives, comunicatives, afectives i de convivència a través de diversos mitjans, llenguatges i suports.
  • Defensem – tal com assenyala la recerca en psicologia cognitiva i la neurociència, en física quàntica i altres disciplines socials- el poder de l’art com a eina transformadora de la realitat individual i col·lectiva, generadora de noves formes de pensament, autoestima i relació social.
  • Entenem les arts també com un component de les estratègies que permeten la diversificació de l’activitat econòmica, l’avenç del disseny, de la vida productiva en molts països que es preocupen pel futur de la seva economia a partir de les inversions que destinen a la creativitat i a la innovació social.

Objectius

  1. Promoure la innovació educativa a través de projectes pilot que afavoreixen la vinculació entre educació i arts.
  2. Aconseguir una millora del clima escolar i un augment de les capacitats d’aprenentatge en els beneficiaris del projecte.
  3. Coordinar i dissenyar una estratègia i el treball pedagògic basat en la presència i el treball regular d’artistes als centres educatius al llarg de dos anys juntament amb el professorat d’aquests centres.
  4. Impulsar activitats puntuals als centres educatius vinculades als Festivals i la Fundació Eugènia Balcells dirigides a i amb la participació de les comunitats educatives.
  5. Crear sinergies amb les entitats artístiques dels municipis.
  6. Incrementar la demanda d’estudis artístics i musicals a la zona.
  7. Analitzar l’impacte en el procés establert considerant indicadors ex-davant, durant i ex-post i realitzant un estudi d’impacte.

Aquest mes de juny, tanca la primera edició del projecte “Planters”. Cal destacar la posada en marxa d’una campanya a la plataforma Goteo que ha permès suplir el suport que no hem trobat en les administracions amb les generoses aportacions d’un centenar de petits mecenes. Gràcies a tots ells serà possible la realització d’un videoclip que tancarà la producció artística Ambar(t) dirigida per Guillem Roma, Marta Roma i Santi Serratosa. Es presentarà també a la tardor del 2016 un documental que plasmarà el recorregut per les aules, els processos, les experiències i els resultats d’aquesta primera edició.

©ConArte

©ConArte

L’últim repte, en el qual s’està treballant, és l’estudi d’impacte que ha de donar arguments contrastats per defensar objectivament les polítiques que facin front a una necessitat: la renovació d’una l’educació que consideri el paper de les arts.

 

Primers Resultats

Abans de conèixer quins han estat aquests resultats més quantificables, podem avançar unes primeres reflexions:

En què hem avançat?

1) En la creació d’un altre precedent important: a Catalunya es pot treballar amb artistes professionals en el context de l’educació reglada. No només a partir de fórmules de residències sinó de manera coordinada al llarg de dos cursos escolars. En unes quantes escoles de música i arts ja ho estaven demostrant. Els “Planters” han introduït al model moltes hores de treball setmanal entre docents i professionals de les arts per preparar les sessions conjuntes a l’aula. Han articulat un grup de treball mensual reconegut pel Departament d’Ensenyament en què s’han compartit metodologies, aprenentatges, dubtes i reflexions. S’han trencat les barreres invisibles entre els dos mons. Per tant, es pot fer.

2) En la sensibilització envers la idoneïtat i la necessitat. Al llarg d’aquests dos anys s’han fet més de 25 conferències i xerrades amb estudiants, col·lectius artístics, jornades i trobades, presentant el projecte i integrant la iniciativa a les xarxes locals (Observatori Arts Aplicades a l’Educació), a les estatals (Asociación Te Veo Teatro infantil, Unescoetxea, Fdnc-Madrid), a les europees (ENO) i a les internacionals (Inrae, Unesco, Oei), que treballen per a l’educació artística i cultural.

3) En la multiplicació de derivades com el projecte “Arts Increase Motivation”

(Erasmus Salvador Espriu, Salt), el taller de formació del claustre de professorat en arts i educació emocional (Salvador Espriu, Salt), la participació en la futura publicació sobre educació artística mundial (Éditions l’Attribut), assajos conjunts amb la Jove Orquestra de Figueres, el projecte REC de Salt.

4) En la participació social de les famílies i la comunitat per mitjà de més de 30 mostres dels processos artístics en espais com l’Auditori de Girona, el Museu del Joguet de Figueres, el Teatre Jardí de Figueres, el Teatre de Salt, l’Espai Ter de Torroella de Montgrí…

5) En la creació de públics joves i en la demanda cultural que ha possibilitat l’accés a més de 25 espectacles teatrals i musicals d’alta qualitat, en horaris no escolars i en el context dels festivals: Temporada Alta, Torroella de Montgrí, Festivalot, entre d’altres.

 

Què ens ha desgastat i en què ens hem equivocat?

  • La falta de comprensió de la complexitat per part d’alguns participants, la qual cosa ha derivat en una implicació minsa.
  • La poca disposició d’algunes institucions i entitats que ha generat un excés de burocràcia, hores perdudes i molta perplexitat.
  • La socialització extremadament difícil de bona part de l’alumnat que requeria molta més dedicació d’una figura com és la del mediador.
  • La dificultat per definir una metodologia compartida entre processos artístics i educació que s’ajusti a les diferents realitats. Han faltat hores i espais de treball en comú.
  • La poca consideració que s’havia donat als espais per a les orquestres, la dansa i el teatre als centres escolars, que ha generat una necessària mobilitat.
  • La poca previsió dels diferents tempos i ritmes de treball del món educatiu i el món cultural, que ha dificultat la connexió amb l’oferta cultural.
  • I, òbviament, i com sempre, la poca previsió de la despesa del funcionament estructural.

 

Què ens ha faltat?

  • Temps per explicar, per acompanyar, per escoltar. Temps per gaudir de la música, el teatre i la dansa. Només el temps fa possible copsar i entendre els processos de canvi lent que fonamenten l’educació.
  • Voluntat per seguir negociant més compromís dels responsables polítics i la comunitat educativa, artística i cultural. El projecte “Planters” es defineix com un projecte pilot que busca, des de l’inici, una fórmula de continuïtat. Aquesta passa, sens dubte, per la responsabilitat compartida entre les administracions locals, les competències culturals (com les escoles municipals de música, de teatre i d’arts),l’administració educativa i la comunitat artística, cultural i social.

Amb aquest balanç doncs, cal continuar assajant.

Enllaços:

  • http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/icec/ambits_d_actuacio/publics
  • http://www.conarteinternacional.net
  • http://www.fondationcarasso.org/es
  • https://ca.goteo.org/project/ambart
  • http://conarteinternacional.net/2016/04/21/2a-trobada-experience-art-increase-motivation-derasmus-a-salt/
  • https://arrelsurbanes.wordpress.com

Bibliografia

  • Bauman, Zykmund (2008): Múltiples culturas, una sola humanidad. Buenos Aires: Katz Editores.
  • Camps, Victoria (2011): El gobierno de las emociones. Barcelona: Herder.
  • European Parliament (2006): Recommendation 2006/962/EC of theEuropeanParliamentand of theCouncil of 18 December 2006 on Key Competences for Lifelong Learning [OfficialJournal L 394 of 30.12.2006].
  • Gardner, Howard (1998): Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.
  • Goleman, David (1996): Inteligencia emocional. Barcelona: Kairos.
  • Kosslyn, Stephen (2001): Psycology. TheBrain, thePerson, theWorld. Boston: Allynand Bacon.
  • Morin, Edgard (1999): Seven Complex Lessons in Education for theFuture. Paris: Unesco.
  • National Art Education Association (1995): Aesthetics for Young People. U.S.A: University of IllinoisPress.
  • Nussbaum, Martha Craven /Udina, Dolors (2011) Sense ànim de lucre: Per què la democràcia necessita les humanitats. Barcelona: Arcàdia.
  • Unesco (2005): Convention for theProtectionandthePromotion of theDiversity of Cultural Expressions. Paris: UNESCO.
  • Unesco (2006): Roadmap for Arts Education. Paris: UNESCO.
  • Unesco (2009): Guidelines for Intercultural Education. Paris: UNESCO.
  • Unesco (2010): Art EducationSeoul Agenda. Paris: UNESCO.