ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Gràcies, Antoni Clapés


ANTÒNIA VICENS

Abans de tractar-lo, a n’Antoni Clapés, em cridava l’atenció el seu posat bonhomiós, de somriure irònic però també expectant, com amb un deix de misericòrdia. Els seus versos m’evocaven l’home que d’una manera incansable cerca l’ànima de les coses a través de les paraules. Que pensa que les paraules l’ajudaran a crear el seu propi camí, fins al final atènyer la planura on la consciència primer es perd entre els blancs, llavors recupera vista extasiada. O bé quan les ones de la mar gran avancen cap a la platja amb la seva remor agònica de dur a remolc les morts diminutes de l’aigua, sense que arribin a entendre mai el perquè de la claror del sol de cada dia, de la lluna de cada nit si només són fars que callen, si no s’impliquen en cap naufragi.

©Pilar Abad

©Pilar Abad

Després vaig tenir el goig de tenir-lo d’editor del meu darrer llibre de poemes Fred als ulls.L’entusiasme i el respecte amb què el va rebre i el va tractar. Em va remoure, podria dir, part de la meva fe perduda per tants rostolls del món literari.I em va animar a seguir espigolant versos. Vull dir, la vida.

 *  *  *