ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Falciots (Apus apus) i Ballesters (Tachymarptis melba)


ELOÏSA MATHEU

Qui no ha sentit la joia de la primavera tot just estrenada en sentir els crits dels falciots dalt al cel?

Tot i l’arribada del bon temps el cant agut i ple de sol dels petits gafarrons, les campanetes de les mallerengues blaves, les melodies de les merles de matinada, els dolços trinats dels verdums, la rialla del picot verd, el xiuxiueig de bruels i reietons, el “m’enfilo cap amunt” dels raspinels, tot i que aquests sons assenyalen la fi de l’hivern i l’entrada en un nou cicle, el que a mi em resulta més emocionant és el primer crit d’un bàndol de ballesters.

© Imatge Falciot negre (Apus apus), Pau Artigas, CC Atribution

©Imatge Falciot negre (Apus apus), Pau Artigas, CC Atribution

© Espectrogrames, gravacions i text: Eloïsa Matheu CC Atribution

© Espectrogrames, gravacions i text: Eloïsa Matheu CC Atribution

Això sol passar durant el mes de març. Els primers crits dels ballesters s’escolten abans que els dels falciots. Venen del continent africà, al sud del Sahara, han estat travessant el continent a l’alçada de l’Equador o més al sud, volant cap al oceà Indic i posteriorment cap a l’oceà Atlàntic, des d’on pels voltants de febrer-març inicien el vol cap al nord. Ara comencem a conèixer alguns aspectes de l’extraordinari viatge migratori d’aquestes aus, les rutes que segueixen, que són capaços d’anticipar-se a les tempestes i evitar-les, les àrees on viuen a l’hivern. I sabem que pràcticament passen la vida a l’aire, volant, menjant i dormint al cel, sense aturar-se a terra, únicament al niu. De fet, la relació entre la mida de les potes, molt curtes, i les ales, molt llargues, fa que els sigui impossible enlairar-se si són a terra. Tenen una gran fidelitat al lloc de cria i poden ocupar el mateix niu any rere any. Poden arribar a velocitats molt superiors als 200 km/h. I per dormir els falciots s’enlairen a força alçada i queden suspesos en un estat de mig repós, sense deixar mai d’aletejar.

 © Imatge Ballesters (Tachymarptis melba), Birdwatching Barcelona, CC Atribution

©Imatge Ballesters (Tachymarptis melba), Birdwatching Barcelona, CC Atribution

©Espectrogrames, gravacions i text: Eloïsa Matheu CC Atribution

©Espectrogrames, gravacions i text: Eloïsa Matheu CC Atribution

L’espècie més habitual a tot el Nord d’Europa és el Falciot negre, però els Ballesters, més restringits a la conca mediterrànea, són darrerament més habituals en les zones urbanes. No s’han de confondre amb orenetes vulgar i orenetes cuablanca, més petites i precisament escasses o desaparegudes pràcticament de les ciutats.

Falciots i ballesters sobrevolen les ciutats emetent els seus crits característics: crits aguts, breus i estridents el faclciot, més greus, lents i melodiosos, en sèries més llargues el ballester.

A l’agost aquests ocells i tants altres, emprenen el vol de tornada cap a les àrees d’hivernada, en un viatge de milers de kilòmetres travessant boscosi ciutats, muntanyes i mars, deserts i selves tropicals. Passats uns mesos tornaran a les terres on van nèixer. Sentir els seus primers crits cada primavera és una explosió d’alegria. Benvinguts!

*  *  *