ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Editorial #030


Sonograma Magazine és un petit refugi per les ànimes sensibles i inquietes.
Al final de l’estiu de 2007, més o menys, tot un equip de docents que percebíem la música com un emissari del coneixement ens vàrem fixar amb els clàssics. A ningú no se li escapa que d’ells hem a pensar, a calcular matemàticament la música, a commoure’ns per l’aliatge amorós entre la paraula i la música. No és nou que des dels temps més remots, segles abans de la nostra era, ja s’ensenyava poesia lírica a les escoles de música.
Ens vàrem interessar per les noves relacions de la música i la salut, principalment, i tots ho recordem nítidament, que ens van encisar els «despertars» («Awakenings») d’Oliver Sacks i les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
Ens faltava, però, concretar i definir davant els lectors quin era el nostre objectiu. Tot l’equip, sortosament molt compromès amb el projecte, va convergir en que calia, per una banda, publicar tot allò que pensen els músics, els que treballen als escenaris i a la docència, i, per l’altra, que fos una revista digital que es difongués arreu del món. Ras i curt, una revista que donés visibilitat al col·lectiu de músics i fomentés la recerca musical. Tot això passava, com hem dit abans, el segon semestre del 2007.
És per tot això que, més que informar (que és una labor periodística), el que ens mou a entregar desinteressadament els nostre temps és transmetre el coneixement perquè, en definitiva, el coneixement ens fa més lliures i més responsables. Creiem fermament que la música és una eina molt potent per transformar positivament el pensament humà.
Ens interessen els principis ètics, la integritat, i, en especial, crear un debat a l’entorn de l’activitat musical i cultural. No és menor, ni de bon tros, la nostra preocupació per reclamar una bona praxi en la gestió musical que, malauradament, hem de dir que encara no gaudeix de la desitjada transparència ni promociona els valors ètics indispensables per crear una societat sana.
Amb l’excusa de la crisi econòmica (tots sabem que la crisi ha sigut una font d’enriquiment poc exemplar per a uns quants) s’ha discriminat la cultura i s’ha fet servir molta gasiveria en el terreny de l’educació musical. No és una fal·làcia. No.
S’ha fet molt visible la voluntat de separar el vincle entre l’educació i la cultura.
El resultat d’aquest divorci és que el nivell cultural ha disminuït substancialment i progressivament. Cal fer notar que la cultura socialitza, que no és un objecte de luxe, sinó, més aviat el contrari; la cultura ens ajuda a tenir una visió de futur amb més complicitats i, el més important, flexibilitza la rigidesa mental que provoca la ferotge competència causada per la manca de llocs de treball.
El cert és que, dissortadament, es va deixant l’educació musical a la cua de les preocupacions dels polítics, que, com es pot constatar, no els preocupa ni poc, ni gens.

*  *  *