ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

CaboSanRoque


autors: laia torrents i roger aixut

“Una col·lecció de sons significa entendre la multiplicitat del món sonor, trobar un significat ocult i aprehendre, en el terreny personal, la magnitud del que és meravellós davant el descobriment de cada nou so. En aquest sentit, la col·lecció de CaboSanRoque es planteja com un descobriment personal, una recerca de generació de sons a partir de la mecànica que es mou entre la intuïció i l’erudició per provocar-nos el reflex de la sorpresa i el sobresalt.”

Moisés Puente “La cobla patafísica” 2015

 

Arran de la intervenció sonora que vam fer a El Puntal (Laboratori d’Arts) a Banyoles, que portava el nom d’”Equilibris precaris” la Carme Miró ens va demanar si podíem escriure un article explicant la nostra feina, tenint com a punt de partida aquesta instal·lació. A nosaltres ens sembla més interessant parlar de com treballem que no pas del què fem i és el què podreu llegir a continuació; comença, això sí, amb el text que acompanyava “equilibris precaris” a mode de prefaci.

Títol: “Equilibris precaris”. Autor de la fotografia: roger aixut

Títol: “Equilibris precaris”. Autor de la fotografia: roger aixut

Equilibris precaris és una instal·lació sonora que reorganitza la majoria dels collages mecànics-sonors d’objectes creats per cabosanroque en els darrers 15 anys i la seva extensa col·lecció personal de fetitxes per construir un paisatge laberíntic de tòtems i fites topogràfiques, acumulacions d’objectes personals i creacions mecàniques.

Equilibris precaris posa en relació la vessant de cabosanroque com a col·leccionistes de sons, amb el col·leccionisme d’objectes, fruït de diferents experiències vivencials, viatges, obsequis i troballes. D’aquesta manera, els objectes personals i les creacions es relacionen entre si, esborrant qualsevol valor jeràrquic entre ells. Equilibris precaris és la creació d’una topografia emocional per explosió d’un arxiu de rareses, condensació i expansió de sons i objectes, el so excepcional de la quotidianitat: cintes mètriques, caps de vedella, ampolles de laboratori, pintes, fotografies, butaques, caragoles i magnetòfons.

L’equilibri precari també ens parla del terreny per on camina cabosanroque en un sistema de forces comprès entre diferents disciplines com l’art sonor, la música, les arts plàstiques, les arts escèniques, la performance, etc, etc.Disciplines que el món insisteix en separar i que per cabosanroque conformen un continu sota el qual desenvolupa la seva feina.

En totes les obres de cabosanroque és necessari un equilibri, moltes vegades preciós i precari. Paràmetres i condicions físiques es relacionen en una fràgil estabilitat, per tal que aparegui un fenomen excepcional, l’excepcionalitat del so únic que té el seu origen en la metafísica de l’objecte, en la singularitat de la seva vida passada.

Aquest últim paràgraf sintetitza, d’alguna manera, els tres principals eixos sobre els quals dóna voltes la nostra feina en referència la construcció dels nostres collages mecànic-sonors: la física del so, la metafísica de l’objecte i la ‘Patafísica.

Física del so

La física del so, a través de la visió que ens ha llegat l’enginyer francès François Baschet, que ens fa comprendre sintèticament el fet sonor produït per qualsevol instrument musical i la interacció de les seves parts: un element vibrador, una font d’energia, un element ressonador i uns altres elements que ens permetin l’aplicació d’una escala.

La síntesi de les parts d’un instrument i la comprensió del perquè de la seva forma i material, de com es relacionen entre sí totes les parts del sistema de l’instrument o artefacte, ens portaran a poder decidir quin tipus d’objecte quotidià ens pot servir per a complir una determinada funció mecànica.

Metafísica de l’objecte

Un dia em van presentar Oscar Von Fischinger, (…) i em va començar a parlar de l’esperit que hi ha amagat en cada un dels objectes d’aquest món. Per alliberar aquest esperit, em va dir, és suficient amb fregar l’objecte, extreure’n d’ell un so (…) durant tots els anys que van seguir, no vaig deixar de palpar les coses, fer-les sonar i ressonar, per descobrir quins sons contenien. Allà on anava, a qualsevol lloc on em trobés, auscultava els objectes.

John Cage “Para los pájaros”, 1981

Així doncs, la metafísica de l’objecte és expressada a través del so; la singularitat de l’objecte –un bony en una llauna- influeix en el so final i el diferencia d’una altra llauna perfecte en la seva superfície. Els harmònics que potencia o inhibeix la llauna amb el cop, exercint d’element vibrador o ressonador d’un instrument, són diferents dels que accentua una llauna exactament igual, però sense el bony. Així doncs, aquest bony ens parla de la vida passada de l’objecte (igual que ho fa una cicatriu en els humans) i es plasma en aquest so únic.

La ’Patafísica

La ’patafísica és la ciència del què s’afegeix a la metafísica. En ésser l’epifenomen sovint un accident, la ’patafísica serà una ciència d’allò particular, encara que es digui que no hi ha més ciència que la d’allò que és general. Estudiarà les lleis que regeixen les excepcions. Aquell univers suplementari al nostre, o menys ambiciosament, descriurà un univers que es pot veure, i que potser s’hagi de veure en lloc del tradicional; explicarà les lleis descobertes en aquest Univers com a correlacions d’excepcions, encara que més freqüents, en tots aquells casos de fets accidentals que, al reduir-se a excepcions poc excepcionals, no tenen l’atracció de la singularitat.

Aquestes són algunes de les definicions de la ‘patafísica, tal i com apareixen a “Gestes y opinions del doctor Faustroll, ‘patafísic”, escrit per Alfred Jarry l’any 1898.

La ‘patafísica doncs, és la ciència de les excepcions: allà on la ciència general aplica el mètode inductiu a un nombre limitat de casos per establir unes lleis que després quedaran contradites per les excepcions, la ‘patafísica ens diu que l’excepció és la regla, que tot fenomen és únic, i que en tot cas, el que és excepcional és l’elevat nombre de casos coincidents. Recordem aquí la importància del bony a la llauna i la singularitat del seu so.

La ‘patafísica és la ciència de les solucions imaginàries, que atribueix simbòlicament als lineaments les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat”

Les mateixes propietats físiques que el disseny industrial ha adjudicat a l’inodor per garantir la seva eficiència higiènica (forma d’embut per conduir els fluids, material molt poc porós per facilitar la neteja) el convertiran en una campana d’amplificació perfecte per a un instrument de vent de la mida d’una tuba: L’ona sonora anirà rebotant dins de l’inodor, i gràcies a la baixa porositat de la porcellana hi haurà poca pèrdua d’energia i a cada rebot, l’ona anirà augmentant de volum.

En el següent diagrama es mostra d’una manera gràfica aquests sistema de forces que hem intentat explicar.

Títol: Diagrama patafísic. Autor: cabosanroque

Títol: Diagrama patafísic. Autor: cabosanroque

 

*  *  *