ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Antoni Clapés, un humà fet melodia coral


JAUME C. PONS ALORDA

Hi ha éssers humans extraordinaris que tenen la brutal capacitat de dur a terme diferents tasques i executar-les amb professionalitat, rigor i una passió que s’encomana. Aquestes preuades criatures haurien d’intoxicar com virus beatífics perquè se’ns presenten talment un retaule des d’on s’exposen les seves múltiples qualitats, qualitats que dignifiquen i fan enorgullir, fan imitera, o sigui, ganes d’imitar. I, a més a més, sempre amb un somriure devorador, d’aquests que et fan sentir a la vegada còmplice, però sobretot afortunat.

Antoni Clapés (Sabadell, 1948) és, indubtablement, un d’aquests mestres renaixentistes, un tità capaç de qualsevol cosa, però sobretot capaç de l’art total, car complicat i per això excitant, de viure. Qualsevol homenatge, o tribut o text seran poca cosa en comparació al que realment aquesta gran persona mereix jorn a jorn.
Per començar, i crec que és del més important a tenir en compte perquè aquesta hauria de ser la faceta més destacable, Antoni Clapés és un poeta profund, emotiu, de gran valor. Sense dubtes, amb una prolífica llista de títols necessaris a les seves espatlles, ha desenvolupat una valenta i arriscada obra al voltant de temes cabdals com el silenci, el buit, la blancor o l’espiritualitat talment martiri físic. Llegir-lo significa aproximar-nos a un dels autors imprescindibles de la literatura catalana recent, la que estableix un lligam umbilical entre els mestres del segle XX amb les generacions més joves.

©Pilar Abad

©Pilar Abad

Antoni Clapés és una baula que no només ha donat continuïtat sinó que també ha donat energies al vigor que es mou avui, ja que no sap mai tenir els ulls tancats: Clapés està molt atent al que passa avui en dia perquè posseeix un entusiasme jovenívol i perquè és responsable d’una generositat extrema, quasi impúdica. Però el que de veres s’ha de subratllar és que els seus versos brillants, punyents i reveladors ja formen part del gran ventall conegut com a literatura universal. Perquè qualsevol cànon de la poesia catalana actual ha de portar, i defensar, Antoni Clapés en el seu interior. Potser ja comença a ser hora que això es faci més avinent i explícit que mai. Pronostico, però, que això, quan s’esdevingui, serà indeturable, ja que som molts els acèrrims del seu fer.

Per altra banda, i certament connectat amb això que dèiem ja que la poesia és anhel de compartir i desig de propagar, Antoni Clapés també ha estat un editor atrevit que ha sabut crear un catàleg emblemàtic. És responsable d’edicions de llibres de poesia, d’assaig i, en menor part però també rellevant, de narrativa. I sempre títols que s’allunyen del mainstream per donar sortida a noves veus, a autors innegables, poderosos, autors que a vegades tenen dificultat per trobar el seu espai a editorials més majoritàries. I això no vol dir que la voluntat de Clapés sigui minoritària, sinó tot el contrari: actua i treballa sabent que el material que té entre mans és de primeríssima magnitud. I des d’aquest convenciment vol que el tresor que posseeix pugui arribar com més enfora millor. I així ha anat fent forat, i així ha anat aconseguint superar els esculls d’una literatureta catalana propensa al melodrama, al facilot i al periodisme patètic.

Des d’una convicció suprema, Clapés ha sabut contagiar, de manera sàvia, la idea plena de seny i d’encert que una col·lecció i un catàleg no només són un clar signe de coherència sinó també una obra d’art. Sí, una obra d’art que al seu torn mereix ser reivindicada. Això ha estat una inqüestionable influència per a alguns editors que han seguit el seu exemple i han arribat a entendre, finalment, que la missió d’un autèntic editor és aquesta: aconseguir bastir un catàleg que pugui tenir la força de caminar amb força pròpia. Un llegat perdurable i que superi tots els segles, tal com ha passat anteriorment amb alguns dels emblemes humans que venerem.

Al costat de Víctor Sunyol, ànima bessona, germà no sanguini, Antoni Clapés ha estat responsable d’aquest buc insígnia conegut com a Cafè Central, nucli dur de moltíssimes iniciatives, entre elles el conjunt de 80 llibres de la col·lecció Jardins de Samarcanda, testimoni coherent, lúcid, enfervorit, tòtem defensiu a una concepció de fer i adorar la poesia. La tasca de Clapés darrere de les tintes i dels papers és una demostració palpable dels seus ulls oberts a tot tipus de propostes sempre que aquestes siguin de màxima qualitat: des de la poesia social fins a les poètiques del silenci, passant per representar un conjunt valorable d’excepcionals autors de casa però també de meravellosos noms internacionals. Si Clapés és cànon, també s’ha de dir que, com a editor, ha contribuït a engrandir les mirades d’aquest cànon, i alguns dels llibres més imprescindibles de la nostra història literària han arribat gràcies a ell. I més que en seguiran venint! Perquè Clapés té energia com per fecundar l’univers de forma perpètua.

Perquè Clapés, inequívocament, genera escola. En diverses ocasions, més d’un bon grapat d’editors ha comentat sense vergonya ni por que una de les motivacions per crear els seus respectius segells ha estat seguir l’exemple de Jardins de Samarcanda, l’exemple de Víctor Sunyol i d’Antoni Clapés en una època en què editar poesia era un suïcidi magnífic. El mateix poden ben dir els responsables editorials de les col·leccions poètiques al darrere de LaBreu Edicions, d’AdiA Edicions, Terrícola o Edicions del Buc. I de tants altres. Ja que Clapés ha estat un mestre devot que ha sabut transmetre el seu furor de cap a la resta de ciutadania lletraferida, amb llibres, sí, però també amb la metodologia a través de la qual aquests llibres arriben al públic gràcies a presentacions, jornades de debat, seminaris, cursos i tota mena d’activitats. Ones expansives. La bona feina de Clapés i de Sunyol ha aconseguit situar els segells de Cafè Central i de Jardins de Samarcanda com a referents fonamentals en qualsevol tipus de possibilitat des de fa més de 30 anys.

Si tot això no bastés, i es podria dir que tant prodigi ja comença a ser preocupant però també verídic en una sola persona, Antoni Clapés és un traductor generós i infatigable. Les seves traduccions arriben com el resultat d’un treball minuciós, integrador i macroscròpic, amb voluntat aglutinadora, al voltant d’altíssimes exemples de la cultura francòfona. Gràcies a ell, i al seu bon quefer, hem pogut llegir alguns dels millors volums de Desautels, Brossard, Jaccottet, Renard… La llista seria infinita, si més no. Una llista feliç.

Amb aquestes traduccions no només ens ha ajudat a penetrar els sondeigs del país veí, com França, sinó que també ens ha ajudat a descobrir magnes figures del Quebec, país agermanat moralment amb Catalunya. I és que Antoni Clapés ha estat responsable d’algunes iniciatives editorials i personals per tal de connectar els habitants i els poetes de Quebec i Catalunya. Així la nostra germanor inqüestionable ha pogut esdevenir una excusa perfecta per a una creativitat fructífera, productiva. Gràcies a aquest fet, que va més enllà del civisme i de la responsabilitat, un nou exemple de generositat lacerant, la cultura dels Països Catalans ha trobat en Clapés un ambaixador immillorable, un propagador genial.

Com a creador i editor i traductor i ambaixador que és, no podia ser d’altra manera, Antoni Clapés es basteix, al seu torn, talment un cuiner excel·lent, un coneixedor de divins líquids, un gurmet amb qui tens ganes de beure una bona copa de licor i conversar sobre poetes i pintors i cineastes i altres artistes vitencs que estimes. Sí, perquè és un mestre viu, ple de bondat i saviesa, puteria i ganes de lliurar coneixement, rabiosament diletant, autènticament devot. La bonhomia de Clapés és el millor convit possible per tal que t’asseguis amb ell, i amb altra companyia ulterior, a una bona taula: el pur plaer del plaer pel plaer, que s’ha d’entendre, inevitablement, com un altre acte de creació al seu costat. Sí, una lliçó magistral.
Una de les coses que demano al nou any que tot just comença és que aquest 2016 i els anys futurs siguin de reconeixement per a Antoni Clapés i les seves multiplicades tasques, cada dia més perfeccionades a partir de l’imperi del seu saber. No només parlo de premis o de prestigi social, sinó més aviat d’una merescuda reivindicació moral, ja que Antoni Clapés és un dels personatges fonamentals de la nostra cultura i del nostre entorn més proper. Ja que Clapés és un tità que només pot provocar una única cosa negativa: la seva insuportable humilitat, que et posa histèric. Antoni Clapés és tan humil, i fins i tot bona persona, cosa que no sempre passa, s’ha de dir, que veure’l com s’infravalora, o simplement no se sap situar al gran i alt lloc que li correspon, fa mal veure, fa mal a l’ànima, perquè els que ens trobem davant d’ell sabem que es tracta no només d’un gran #SèniorPoètic sinó també d’un gran poeta, un gran editor, un gran gaudidor de la vida, un gran defensor de valors morals, un gran propulsor de tota mena d’aventures absolutes.

En conclusió: Antoni Clapés és un crack, un artista polifacètic que treballa al voltant de l’art del mot i de l’art del viure. I sabem cert que aquesta sort seguirà així durant molts més anys.

 *  *  *