ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Aclamant versos


PAU VADELL I VALLBONA

La pluja ens colpeja amb la mateixa matèria amb la que estam fets, tot i així, absorbim la sensació d’energia que ens transmet quan s’aplega en contacte amb la pell. El llibre Pluja d’Antoni Clapés que hem tengut l’honor de publicar a la col·lecció Ossos de sol d’AdiA Edicions, és aquesta energia.

Editar un editor que fa més anys que edita que jo respirar no es pot explicar en un article. Potser el país ha canviat, la poesia s’ha oralitzat i, tal vegada, ha multiplicat els seus resords, però la poesia d’Antoni Clapés ha avançat a través de tots aquests canvis fins arribar a aquest recull que no només condensa gran part del seu pensament poètic i filosòfic, sinó que ho fa amb poemes llargs, estèticament novedosos. Si coneixíem la seva obra a través de diferents llibres, rememorarem poemes breus, epigrames i reflexions. A Pluja hi ha tres poemes llargs que condensen una poètica lligada – i s’hi fa molt evident– amb una vida i amb importants lectures i traduccions que ha fet el mateix autor. Són poemes intensos, que ressegueixen un camí: descriptius i conceptuals, que desemboquen en reflexions i previsions. Segons Clapés: “Simplement, es tracta d’uns textos que van néixer, sobtadament, en hores crepusculars, girant el cap enrere, tractant de fer inventari de tot allò après, si era après, al llarg d’una vida que ha transitat entre la reflexió i l’acció…”. Així aconseguim un autor matutí que es vol anar fent transparent, clar.

Foto-6

© Pilar Abad

No s’abandona totalment a la bogeria, per això el recull inclou alguns microgrames inicials que en un futur acompanyaran l’obra d’Alícia Casadesús i que són un work in progress.De fet, tot aquest recull també és el resultat d’un procés de construcció i deconstrucció. Com a editor a l’antiga que pretenc ser –si és que encara existeixen– m’ha estat molt difícil esmenar la pàgina a Antoni Clapés; tot i que la clemència i el tacte potser no són virtuts meves, la paciència que ha abocat Clapés en el projecte a l’hora de suportar-me ha estat aclaparadora. És difícil discutir amb un personatge tan afable com en aquesta ocasió. De fet… que he d’anar a dir jo a una persona que fa tants d’anys que edita altra gent! Està clar que  els errors d’un mateix de vegades és difícil veure’ls, però tant Antoni com jo mateix tenim un referent poètic molt proper, Francesc Garriga, que ha estat la màxima escola a l’hora de fer anar les estisores: “Si una paraula no aporta res a un poema, fora!” Així vam treballar Pluja i així d’àcida i refrescant ha estat, tot rematant-la amb un text de Víctor Sunyol, que ben bé ja forma part de la poètica del sabadellenc.

Un llibre que completa la dotzena, que fa arribar la col·lecció a una primera fita marcada pel nombre de volums. Les editorials de Mallorca Guaret i Tafal –trencadores a mitjans dels anys setanta i principis dels vuitanta– s’extingiren en arribar a aquestes saons. Que Ossos de sol ho faci amb Antoni Clapés vol dir que nosaltres hem pogut  madurar i aprendre moltes coses, conèixer molts altres torturats per aquesta dèria i compartir moments transcendentals fent trinxera amb Jardins de Samarcanda i bevent dels seus consells.

 *  *  *