ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Requiem


BERNAT VIVANCOS

sonograma-bernat-vivancos

Llegir l’article sencer (arxiu PDF)

Requiem, en llatí “repòs”, vol ser un cant a la contemplació de la vida, de la mort, i de la trascendència. Per a l’estructura d’aquest “Requiem” no he volgut seguir els textos que la litúrgia catòlica ha tingut com a propis els últims segles. La concepció d’aquesta pregària vol ser nova, original, sense lligar-la a cap cànon prèviament establert. Vol ser una meditació lluminosa sobre la transcendència, amb una proposta de transversalitat, on, una tria de textos i reflexions oberta i plural responen a una visió aconfessional de la fi de l’existència humana.

He dividit aquest “Requiem” en tres parts. Precedit pel transparent i íntim cant de l’Aeternam, despullament de tu a tu amb Déu, la primera part ens parla de la vida a la terra, amb el que considero que són tres pilars fonamentals de l’home: la bondat, l’amor, i la pregària. La bondat, assaborint lentament el text de “Les beneraunces”; l’amor, amb un proverbi que interpel·la  la relació temps/amor; i la pregària, amb una glossa de l’antic cant a la Verge bruna de Montserrat, on es demana “que els vostres fidels siguin elegits entre els benaurats”. En aquest darrer cant, monjos (veus masculines), àngels (veus femenines) i Mare de Déu (solista) semblen voler pendre’s el protagonisme de la lloança mútua…

La segona part del Requiem, central, és un cant a la mort, basat sobre el cèlebre “Lasciatemi morire” de Claudio Monteverdi. Aquí, el cant de solitud del violoncel solista i el quartet de violoncels, expressen el dolor de la mort, el cara a cara amb l’evidència d’un final inevitable, la putrefacció del cos humà, fet terra, fet matèria, fet cendra.

Una tercera i última part, que vol ser lluminosa i consoladora, està també dividida en tres parts. “Souffle ta bougie…” ens parla a cau d’orella: l’amic, l’amic que sempre hi és, ens convida a apagar l’espelma per trobar el camí veritable. La foscor ens guia cap a la llum. Llum benaurada “O Lux Beata” que ens conduirà cap a la “Lux Perpetua”, on, recordant l’Aeternam inicial, es multipiliquen les veus en un núvol de textures i magma, on llum i dubte es confonen.

El motiu melòdic que apareix en tot el Requiem està format per tres graus conjunts descendents. Si bé la resurrecció s’acostuma a traduïr en un dibuix ascendent, aquí he volgut fer-ho a l’inrevés. No som nosaltres qui ascendim al cel: és Déu, qui, amb la seva bondat de pare ens perdona i abaixa el seu braç poderós per recollir-nos.

Llegir l’article sencer (arxiu PDF)

 

 

*  *  *