ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Pit-roig Erithacus rubecula


ELOÏSA MATHEU

Pit-roig Erithacus rubecula, Petirrojo (cast), Txantxangorri (eus), Paporrugio (gal)

El pit-roig és un petit ocell de la mida d’un pardal, rabassut i amb una característica molt vistosa: una taca color pebre vermell a la cara i el pit. Molt comú i popular, tot i ser tímid i solitari, viu lligat als boscos humits, de coníferes i caducifolis, però també ocupa pinedes més seques, parcs urbans, horts i jardins amb racons frescos i humits.

Sonograma-Erithacus_rubecula

A l’hivern però, la població augmenta amb individus procedents del centre i nord d’Europa i és aleshores quan el podem observar fàcilment, posat en una branca baixa, sovint arrupit, sense coll, capgròs, com una boleta de plomes amb ulls grossos, o movent-se a terra a saltirons, cercant àvidament insectes i invertebrats amb un comportament més que confiat, agosarat.

Té un marcat caràcter territorial. El cant primaveral dels mascles atrau les femelles alhora que pretén dissuadir els mascles rivals d’apropar-se al seu territori. En aquesta època de l’any els observarem cantant durant llargs períodes de temps des de branques altes del bosc i tot reforçant el seu missatge auditiu amb l’exhibició de la marca rogenca del pit. El cant és complex, molt ric en motius, refilats i trinats aguts que els individus combinen en tons diferents, agrupats en estrofes d’uns 3 segons separades per breus silencis, creant melodies molt variades, dolces i agradables, per alguns un xic melancòliques, per altres marcadament alegres.

A l’hivern els individus, mascles i femelles, defensen petites parcel·les de territori on s’alimenten d’insectes i baies, i sembla que el cant que emeten durant aquest període de l’any tindria un missatge de defensa del territori.

A més del cant tan característic, el pit-roig emet també altres vocalitzacions, de contacte, d’inquietud, d’alarma: tc-tc-tc o pt-pt-pt-ptptptpt-pt secs i altres de molt aguts tsiiiiii, tsib.

A la tardor i a l’hivern una passejada tranqui-la pel bosc o per jardins i parcs urbans ens revela la presència del pit-roig, especialment al capvespre, quan, des de les bardisses, ens arriben refilades agudes, febles, intercalades amb abundants motius breus i aguts, tc-tc, tsiii, tsib, a una banda i l’altra del camí, com follets del bosc que saluden al caminant.

Audio: paisatge sonor gravat a l’hivern, una matinada boirosa, humida, en una pineda al bell mig de l’illa de Mallorca. Canten dos individus en primer pla, algun altre de fons, altres reclamen pt-pt-ptptptpt-pt-pit-pt, tsib

 *  *  *