ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Editorial núm. 028


Posar en qüestionament la crítica musical és un exercici que pot provocar la irritació dels representants dels estaments públics culturals perquè suposa desemmascarar la immensa teranyina de privilegis que s’ha instaurat, des de fa un bona colla d’anys, en l’àmbit musical. Teranyina espessa, sí, perquè el col·lectiu musical és petit, on tothom es coneix, i es fa massa evident la mala praxi que, es vulgui reconèixer o no, es practica sistemàticament, la qual cosa afebleix de forma considerable la bona salut del cos social de la cultura musical.

Edimburgh ©maria ivanova

Edimburgh ©maria ivanova

La nostra societat, amb la implementació de les xarxes socials com a forma de comunicació, s’ha obsessionat en la quantificació. Res té més crèdit que viure dependent de la numerologia que fabriquen els internautes: quan seguidors tens a Facebook?a Twitter? a Instagram? quants lectors teniu? Aquestes dades són les que decideixen si definitivament ets o no un ésser, un objecte o una revista respectable, i per tant si tens dret o no a compartir els recursos de la comunitat cultural que se sustenta amb el diner públic. I és aquesta tirania del número, la que utilitzen els apoderats culturals que, com llops famolencs, decideixen el lloc que has d’ocupar en la diversitat cultural. Quina gosadia la nostra, això de posar en entredit les polítiques culturals organitzades i dirigides per persones amb un ego extremadament desbocat…
Per si no fos prou, amb tot això, els interessos gens dissimulats dels grans mitjans corporatius disposats a convertir-ho tot en espectacle, ara en diuen lobbys, que omplen de notícies interessades i poc contrastades, en els diaris, la ràdio i la televisió, van reduint la presencia dels petits mitjans que volem, legítimament, repensar la cultura des d’un lloc diferent al que s’ha imposat fins ara.
És per tot això que pensem que cal crear entorns on es fomenti la conducta ètica i abandonar actituds improcedents ( la omissió també les fomenta) que esgrimeixen raons que obeeixen cegament a criteris subjectius dels qui fan ostentació del poder i, sobretot, si van bé per als seus propòsits, beneficiant el clientelisme. Ningú vol posar en perill els seus privilegis.
Mai es fa prou per defensar el valor de la integritat i per posar en relleu les xarxes horitzontals de comunicació i fomentar el coneixement actual. Ara bé, hem de reconèixer que els vents bufen a la contra.

 *  *  *