ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC)


MARTA GRASSOT RADRESA

Fou el setembre de 2012 que va començar el projecte del Centre de Documentació de l’Orfeó Català, un projecte que s’enllaça amb els més de cent anys de trajectòria de la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català. Amb aquesta nova denominació es pretén aconseguir un tractament més equitatiu i integrat tant dels fons d’arxiu, com de la Biblioteca. Antigament, l’arxiu i la biblioteca eren dues àrees diferenciades amb el seu servei i instruments propis. Ara, amb aquest nou projecte, volem integrar més clarament aquest servei que es troba en un mateix espai, la 5a planta del Palau de la Música, per sumar esforços en tractament tant del que són les col·leccions de biblioteca, com dels fons d’arxiu, i afegir-hi a més a més el fons d’arxiu administratiu que produeix actualment la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

L’origen d’aquest projecte, els objectius i fonaments principals, i els resultats més importants que hem obtingut després d’aquests tres anys de vida com a CEDOC són els punts bàsics que us volem explicar. Primer tot creiem necessari començar aquest article fent un breu explicació sobre la història del nostre centre i els fons i col·leccions que custodia.

 

Els orígens del Centre de documentació de l’Orfeó Català. Els fons i col·leccions

D’ençà de la creació de l’Orfeó Català, el 1891, va sorgir de manera immediata la necessitat de crear una biblioteca per als socis de l’Orfeó, i alhora també es va anar creant l’arxiu de partitures, com a conseqüència de l’activitat de l’Orfeó. Les primeres dades que coneixem de la Biblioteca i Arxiu es troben el 1898 en les primeres memòries de l’Orfeó, en què es parla de la Biblioteca i de les nombroses donacions que hi feien els socis, com també del valuós arxiu de partitures (fins i tot es consignava els diners invertits a mantenir-lo) i també el nombre total de partitures amb la corresponent classificació, des de música religiosa, catalana, forastera i també música no coral[1].

Tot i que els primers arxivers bibliotecaris que van impulsar la creació de la biblioteca i arxiu foren els Sr. Montguió i el Sr. Roca, segons ens documenten les actes de la Junta i les primeres memòries, pocs anys després, el 1901, fou nomenat director de la Biblioteca i Arxiu Francesc Pujol i Pons, tal com podem constatar en les actes de la Junta de l’Orfeó d’aquell mateix any. Francesc Pujol, posteriorment, també va ser director de l’Orfeó a la mort de Lluís Millet i Pagès, el 1941, a més de portar l’administració de l’Orfeó Català, va tenir un interès important a adquirir un important fons de literatura musical, com també l’objectiu d’aglutinar, mitjançant donacions i adquisicions de fons particulars de músics i d’intèrprets, obres musicals d’una singularitat excepcional i gran interès musicològic. De 1901 a 1945, la biblioteca i arxiu va adquirir partitures impreses i manuscrites, llibres i diaris especialitzats de l’àmbit francès, anglosaxó i germànic, i fons documental fruit de la pròpia activitat, com ara programes de concert, llibres d’actes o correspondència.

Actualment, al Centre hi podem distingir dues parts clarament diferenciades: d’una banda, la Biblioteca; i, de l’altra, els fons d’arxiu, tant els propis de l’entitat com els arxius privats de diverses personalitats musicals que hi van cedir el seu fons documental.

Programa de mà de l’any 1924 amb l’actuació  de Maurice Ravel al piano

Programa de mà de l’any 1924 amb l’actuació
de Maurice Ravel al piano

La Biblioteca, des de fa anys especialitzada en música, consta actualment de més de 10.000 volums, gran part dels quals ja es troben catalogats. D’ençà de l’any 2011 es va decidir ordenar-la a partir de signatures temàtiques, cosa que va produir la classificació següent: monografies musicals, folklore, història de la música, catàlegs, diccionaris, organologia, publicacions en sèrie etc., amb un ventall cronològic que abasta des de llibres impresos al segle XVI fins a l’actualitat. Volem destacar també la singular biblioteca musical amb publicacions curioses des del final del segle XIX fins els anys quaranta del segle passat, que documenta la història de les publicacions musicals d’aquesta època, amb llibres procedents tant d’Espanya com d’altres països. També la Biblioteca testimonia en si mateixa el que va ser la primera biblioteca de l’Orfeó, creada únicament per als socis, i que comprenia, a més de biblioteca musical, altres temàtiques com història, literatura o art.
Una de les col·leccions més valuoses que conservem és la de programes de concerts del Palau de la Música Catalana i dels concerts de l’Orfeó Català, que donen una àmplia informació de la història del repertori i dels intèrprets a Catalunya al llarg del segle XX. Les col·leccions de programes esdevenen un recurs documental riquíssim per entendre i per donar- fe de les actuacions i del repertori que s’hi va donar a conèixer per primera vegada, com també de les nombroses associacions que van programar concerts al Palau, i també dels compositors i dels intèrprets que hi han actuat.
Pel que fa a l’arxiu, el CEDOC conserva en primer lloc el de partitures, creat per la pròpia activitat de l’Orfeó Català, amb més de 16.000, que comprenen tot el repertori de l’Orfeó Català d’ençà que es va crear. Entre aquest arxiu s’hi troben obres de totes les èpoques, des de la Renaixença fins l’obra coral del modernisme català.

Imatge del primer inventari de l’arxiu de partitures  de l’Orfeó Català,  realitzat pel  bibliotecari i arxiver Francesc Pujol

Imatge del primer inventari de l’arxiu de partitures de l’Orfeó Català,
realitzat pel bibliotecari i arxiver Francesc Pujol

També dins l’àmbit de partitures, en custodia una àmplia col·lecció de partitures manuscrites, a l’entorn de 1.000 registres que comprenen des del segle XII fins al segle XX, amb manuscrits singulars de l’edat mitjana i del renaixement, alguns dels quals són a l’exposició virtual Tresors de la Biblioteca[2] i d’accés, també, a les col·leccions digitals del Centre[3]. Aquesta col-lecció la conforma una àmplia majoria d’obres entre els segles XVIII i XX, amb creacions de compositors, intèrprets i mestres de capella reconeguts a Catalunya com ara Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Mariner, Antoni Soler Ramos, Carles Baguer, Francesc Tàrrega, Josep Barba, Joan Salvat, Ramón Vilanova, Ramon Carnicer, Pere Miquel Marquès, Benet Juncà; com també obra manuscrita i original de compositors internacionals com alguns dels quaderns de la Suite Ibèria d’Isaac Albéniz, obres de Joaquim Malats, Ferran Sor, Domènec Terradellas i també d’Enric Granados, Vincent d’Indy, Joseph Canteloube, Wanda Landowska, entre molts d’altres.
A més, entre aquesta col·lecció de manuscrits volem destacar alguns dels més valuosos que custodiem i que esdevenen documents únics pel que fa a la historia de la música a Catalunya tant a l’edat mitjana com al renaixement. Per exemple, un dels manuscrits més importants de la segona meitat del segle XIIII que es conserva a Catalunya, l’anomenat Manuscrit 1; un manuscrit que barreja repertori internacional i català, com el n. 5, del final del segle XV, amb composicions de reconeguts compositors internacionals com Josquin des Prez, Heinrich Issac o Jacob Obrecht; o el manuscrit n. 7, que conté l’única versió polifònica en llatí que es coneix del Cant de la Sibil-la. Aquests manuscrits i d’altres de l’edat mitjana (Ars Antiqua i Ars Nova), i també del Renaixement els podreu veure en tot detall a la nostra exposició virtual.

Manuscrit nº 1 , f. 1r. (fragment)

Manuscrit nº 1 , f. 1r. (fragment)

D’altra banda, el Centre conserva un extens i valuós arxiu històric i documental creat per la pròpia activitat de l’Orfeó. Mitjançant aquest fons històric que encara queda per catalogar de manera exhaustiva, es poden repassar els moments cabdals històrics de l’entitat i alhora també el funcionament administratiu. En destaquem la documentació de la construcció del Palau amb correspondència entre el president d’aleshores, Joaquim Cabot, i Lluís Domènech i Muntaner; correspondència de l’activitat pròpia de l’entitat i la seva relació tant amb particulars, com amb socis, cantaires i associacions musicals; molta documentació relacionada tant amb les nombroses sortides que va fer l’Orfeó per Catalunya com amb els viatges a l’estranger (amb documents dels que va fer a París, Londres o Roma), llibres de comptabilitat, molta documentació relacionada amb els socis (com llibres de registres dels socis, reglaments dels cantaires o registres dels primers cantaires), i també gran quantitat de premsa històrica, a més d’una àmplia documentació sobre activitats, homenatges i tot tipus de documents que ens traslladen a la història d’aquesta institució.
Tampoc no podem oblidar el fons fotogràfic de més de 15.000 imatges, en les quans n’hi ha de l’Orfeó Català i totes les seves activitats i sortides, especialment concerts i viatges, i un fons fotogràfic de les actuacions del Palau, com també imatges de la seva construcció. D’aquest gruix en destaquem les que va originar l’activitat dels concerts organitzats pel Patronat Pro Música, que va esdevenir una entitat molt activa, que va organitzar nombrosos concerts al Palau entre l’any 1958 i 1984.
Per acabar, el Centre també custodia fons privats de diverses procedències que documenten l’activitat musical de Catalunya des del segle XIX. Hi destaquen els fons de música de sardanes, com el fons Pep Ventura i Juli Garreta, i els de músics tan importants per a la nostra història com Anselm Clavé; com els de directors, compositors i intèrprets catalans de la primera meitat del segle XX: Josep Rodoreda, Amadeu Cuscó, Joan Baptista Lambert, Carles Gumersind Vidiella, Emili Vendrell, Maria Canals, o el del fundador mateix de l’Orfeó, Lluís Millet i Pagès. En total hi ha 21 fons documentals, la majoria dels quals van ser cedits a l’arxiu durant la primera meitat del segle XX, encara que aquests dos últims anys el nostre fons ha crescut mitjançant el donatiu del Fons Maria Canals i Rossend Llatas el 2014 i el Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet aquest 2015.

 

El pla director del Centre de Documentació de l’Orfeó Català

Tot i que ja gairebé hem acabat els objectius del primer pla director de l’Orfeó Català, que es va aprovar al final del 2012, i amb la vista posada ja en el nou pla director, creiem important informar-vos dels cinc punts bàsics que ens han servit de guia al llarg d’aquests darrers tres anys, i que molt probablement seran similars en el següent pla director.

Els principals objectius que hem seguit per desenvolupar la nostra activitat han estat:

  1. Normalització del funcionament del Centre de Documentació de l’Orfeó Català amb una nova normativa i bones pràctiques.
  2. Implantació d’un Sistema de Gestió Documental i de l’arxiu administratiu de l’entitat com a primer pas per millorar l’eficàcia dels processos administratius i l’eficiència dels recursos d’informació.
  3. Impulsar i afavorir el tractament documental, tant bibliogràfic com arxivístic, per afavorir la investigació, amb la millora dels processos d’implantació de les TIC.
  4. Vetllar per la preservació adient del fons documental i, alhora, establir criteris de conservació preventiva, segons les diferents tipologies documentals, i impulsar els processos de restauració i digitalització.
  5. Afavorir l’accés a la documentació del públic, tant general com especialitzat, i crear un programa de difusió del ric patrimoni musicològic.

Tots aquests punts els podreu veure desenvolupats en l’article següent:

 

L’organització dels fons i col·leccions. L’impuls en el seu tractament

Entre les primeres actuacions del projecte CEDOC va ser analitzar íntegrament quina era la totalitat de fons i col·leccions del Centre; per això va ser necessari crear un instrument indispensable i molt útil per poder dibuixar una mapa general de tots els continguts. Així, doncs, es va fer el que en arxivística s’anomena un quadre de fons i col·leccions, que permet veure amb un sol cop d’ull què podem trobar al Centre[4]. El quadre es va desglossar en dues parts importants: d’una banda, la part de biblioteca; i de, l’altra banda, la part de l’arxiu. La confecció d’aquest quadre ens va fer adonar de la necessitat de tractar tot el fons d’arxiu, que fins aleshores només disposava d’inventaris sumaris, que no seguien la normativa pròpia pel que fa a tractament d’arxius. Per això vam decidir que un dels reptes més importants que teníem en els propers anys era actualitzar tots els inventaris d’arxiu i redactar-ne alguns de nou, seguint la normativa, i, el més important, posar-los a disposició del públic d’una manera més fàcil, per mitjà d’un catàleg en línia.

D’altra banda, pel que fa a la part de biblioteca, l’accés en línia i la catalogació mitjançant la normativa ja s’aplicava de feia anys. L’any 2010, a més, es va automatitzar la catalogació del fons, mitjançant un programari informàtica que permetia accedir en línia al catàleg, que a més es va incorporar al CCUC (Catàleg col·lectiu de les Universitats de Catalunya).

Així, doncs, si la part de biblioteca quedava a les mans de la tecnologia per facilitar-ne l’accés, calia doncs el mateix amb tot el fons d’arxiu.

D’aleshores ençà, i tenint en compte l’abast tan important del fons d’arxiu que queda per tractar i catalogar, podem dir que s’ha desenvolupat una part important de tractament dels fons privats, de la col·lecció de manuscrits musicals i de l’arxiu fotogràfic, però encara queda una part molt important per tractar i posar a l’abast del públic: l’arxiu de partitures de l’Orfeó Català, amb més de 16.000; una part dels diferents arxius privats que custodiem; i el voluminós arxiu històric de l’entitat, que tot i està inventariat de manera general, s’ha de catalogar més exhaustivament perquè conté importants documents que contextualitzen el gran moment musical que vivia Barcelona i Catalunya a l’entrada del segle XX.

Aprofitant aquest article i seguint el mapa de fons i col·leccions, volem fer-vos esment de la singularitat i també de la varietat de tipologies documentals que custodiem, que, amb el temps, i com a fruit del seu tractament, va fent patent la seva importància per reconstruir la història de la música a Barcelona i a Catalunya al final del segle XIX i durant tot el segle XX.

 

La conservació i preservació documental. La digitalització

Com tot fons d’arxiu o biblioteca, la preservació i conservació dels documents ha de ser sempre un dels objectius indispensables a tenir en compte. En les tasques de preservació s’ha treballat especialment en l’actualització dels contenidors on es conserven els documents; s’hi ha instal·lat material adequat segons les tipologies documentals, fossin programes, fotografies o documents de diversos formats. I alhora cada any s’han restaurat alguns documents que tenien problemes de deteriorament i que pel seu valor necessiten mantenir-se en un estat òptim. En aquests últims tres anys hem restaurat, per exemple, un llibre imprès al segle XVI amb obra de Tomás Luis de Victoria, un processional procedent de Sant Joan de les Abadesses i un llibre de responsoris procedent de la parròquia de Sant Miquel de Barcelona molt degradat a causa de les tintes ferrogàl·liques, i altres manuscrits musicals que tenien un deteriorament similar.

Detall de les instal·lacions d’arxiu

Detall de les instal·lacions d’arxiu

Dins aquest mateix àmbit no podem deixar d’esmentar les digitalitzacions com un element essencial tant pel que fa la preservació del document, com també per la possibilitat de facilitar-ne l’accés i la difusió. En aquest sentit, des del 2010, i amb un impuls encara més important des del 2013, s’està duent a terme les digitalitzacions de la documentació per preservar-la, per consultar-la fàcilment i també per millorar-ne l’accés. Pel que fa a la política a l’hora de triar documents, s’ha digitalitzat la documentació més singular i important que custodia el nostre Centre: avui dia comptem que s’han digitalitzat més de 100.000 imatges, una bona part de les quals es troba dipositada a les col·leccions digitals de la Memòria digital de Catalunya, de les quals us parlarem en el punt següent. Entre les següents col·leccions digitals fem esment dels programes de concert del Palau i l’Orfeó, a més de cartells, fotografies, una selecció de partitures manuscrites i impreses, llibres d’actes, una selecció de documents històrics i una petita mostra d’obres d’art. Fins aquest moment la tasca de digitalització ha estat abundant, i la continuarem, cosa que, a més d’afavorir la preservació dels documents, esdevé un element indispensable per assolir la línia general dels centres més avançats, que ofereixen una part important dels seus fons en línia.

 

Els instruments d’accés al patrimoni documental. Servei a l’usuari

Volem recordar que al nostre Centre l’accés és lliure a tot el públic que estigui interessat en els nostres fons i col·leccions, sense necessitat de cap autorització prèvia, tot i que sempre recomanem que contactin amb nosaltres abans de venir a fer qualsevol consulta.

Ara bé, d’altra banda, com que una part important de la documentació ja l’hem pujada a Internet, molts usuaris no s’han de desplaçar al nostre Centre, cosa que facilita les consultes dels usuaris que viuen lluny de Barcelona. En aquest sentit les eines d’accés en línia es resumeixen en:

El catàleg de biblioteca: hi ha la totalitat de la nostra biblioteca musical.

El catàleg d’arxiu: Integra una part dels fons d’arxiu, i també bona part de música manuscrita, amb 17 fons d’arxiu en línia. El web del catàleg d’arxiu s’ha creat a través d’un programari lliure, i la configuració permet fer cerques a diferents àmbits, des de la cerca general fins a una d’avançada, que permet buscar segons les tipologies documentals, els autors o els fons documentals. A més, el catàleg permet veure les llistes d’autors introduïts als inventaris i també els gèneres i formes musicals; en aquest sentit també hem intentat no només seguir una descripció normativitzada dels nostres fons, sinó també afegir la informació que considerem que pot ser útil als nostres usuaris.

Les col·leccions digitals: hi tenim introduïdes una part de les nostres digitalitzacions. Actualment les nostres col·leccions digitalitzades són al repositori Memoria Digital de Catalunya i també al repositori internacional Europeana. La decisió d’incorporar-nos a aquest repositori ha estat molt positiva no només en l’estalvi en recursos, sinó també pel fet de tenir unes col·leccions molt més visibles al públic. Som conscients que incorporar-se a qualsevol repertori d’aquest tipus, de gran consulta i interès per al col·lectiu investigador, dóna com a resultat una difusió més gran del patrimoni que custodiem. Actualment hem introduït dins el repositori 10 col·leccions documentals.

sonograma-doumentacio-cedoc04

 

Les activitats de difusió

Exposicions

Una de les principals novetats incorporades en el nou pla director va ser la possibilitat de crear petites exposicions temporals que donessin visibilitat al patrimoni documental. Així vam començar a la primavera del 2013 la primera exposició dedicada a Richard Wagner. Aquest va ser l’inici d’una activitat que s’ha mantingut i millorat en aquests dos últims anys, que hem invertit en nou material per fer més atractiu el format d’exposició i hem ofert una programació de tres exposicions l’any, que coincideix amb efemèrides de compositors i que dóna rellevància a determinats esdeveniments musicals importants per la Fundació.

Des de llavors el Centre de Documentació ha produït vuit exposicions de petit format que han girat entorn dels següents temes. Richard Wagner, el tenor Gaietà Renom, El Centenari dels concerts de Sant Esteve, el director Claudio Abbado, La dona i la música, Richard Strauss, Maria Canals, Amadeu Vives, i properament farem la de Lluís Millet i Pagès, amb el programa posat en futures exposicions que ja preparem.

Aquestes exposicions han despertat l’interès a molts investigadors, i alhora ens han portat noves consultes d’investigadors interessants en els documents exposats.

Amb motiu d’aquestes exposicions també vam introduir un apartat al nostre web que en recull els textos i els documents de cadascuna; és una bona manera de poder accedir-hi un cop s’ha tancat l’exposició, i alhora esdevé una memòria de totes les exposicions que hem fet[5].

Imatge de l’exposició dedicada a Amadeu Vives durant la primavera d’aquest 2015

Imatge de l’exposició dedicada a Amadeu Vives durant la primavera d’aquest 2015

Visites guiades

La introducció de les visites guiades neix amb la voluntat de fer el públic sàpiga fer servir totes les nostres instal·lacions i alhora també per informar que a Catalunya som un dels pocs centres especialitzats en documentació musical i en el seu tractament. Per tot això, des del 2013 hem considerat necessari oferir aquesta activitat. En aquest sentit, el total de persones que han gaudit d’aquest servei ha anat augmentant. Destaquem les visites guiades que s’han ofert tant a col·lectius especialitzats com la Universitat de Barcelona o l’Associació d’Arxivers i gestors documentals de Catalunya, com també grups d’interès més general, o bé grups interessats en temàtiques concretes, com el cas del col·lectiu d’Òpera en Ruta del districte de Sarrià, o bé l’Associació d’Amics dels Museus de Catalunya.

 

La gestió documental dels fons d’arxiu administratiu de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana

Fa molt de temps, l’actual arxiu històric de l’Orfeó Català va ser un arxiu que es va anar creant com a fruit de l’activitat de l’entitat. Ara, quan l’activitat dels arxius d’oficina i la informació que contenen creix a un ritme vertiginós, es fa del tot indispensable establir uns criteris per a l’adequada gestió i conservació d’aquest fons d’arxiu, amb molts documents que en el futur esdevindran documents històrics.

Ara no volem entrar en detall a l’hora de parlar-vos de les tasques d’aquests anys, però sí que considerem interessant esmentar-vos la importància, per a qualsevol entitat com la Fundació, de gestionar correctament la documentació que genera, d’aportar informació a tota la Fundació, un accés millor a la documentació del dia a dia i un control exhaustiu de tot allò que es fa necessari conservar definitivament o bé eliminar. La bona gestió de la informació, ara ja una part molt important en format digital, es fa indispensable perquè en el futur els arxius històrics de l’entitat tinguin un mínim tractament a nivell descriptiu, i que en anys posteriors la documentació que ara ens sembla tant actual es pugui consultar de la millor manera possible als arxius històrics. En aquest sentit el CEDOC també ha dut un impuls important perquè documentació essencial que es crea sigui gestionada segons uns criteris de classificació documental, per seguir el cicle de vida adient segons el seu valor documental. Entre la documentació actual sensible de ser conservada hi trobem: documentació econòmica i jurídica, documents constitutius i de funcionament de la Fundació, actes finals de reunions decisives d’òrgans directius, documentació de l’activitat concertística, programes de concerts, arxius sonors i audiovisuals, fotografies, reculls de premsa i també de l’activitat dels socis i mecenes.

Entre els principals avantatges que produeix implementar la gestió documental hi trobem: contribuir a millorar els processos administratius amb una metodologia comuna pel que fa al tractament documental, gestionar adequadament la documentació que es conserva o elimina, aplicar polítiques d’eliminació i de conservació documental, garantir l’accés a la informació i als documents de manera eficaç i ràpida, i, en definitiva, conservar la memòria de l’organització.

Per a l’ajuda i automatització de tots aquests processos i per a la correcta gestió documental que genera cada departament, s’ha introduït de manera gradual un programari informàtic de gestió d’arxius que contribueix a millorar les tasques de descripció, accés i conservació d’aquests arxius d’oficina.

Tot plegat constitueix un tasca important per a la Fundació, que cal anar gestionar dia a dia per garantir una millora en el funcionament dels processos de gestió, una agilització de les tasques, la millora de la rapidesa en la cerca de documents i un estalvi en el manteniment de la informació.

 

Els convenis amb institucions i altres col·laboracions

Cal fer esment als convenis que hem signat i que tenim pendents de signar, i que pensem que donaran peu a consolidar i a treballar algun dels punts dels quals hem parlat.

És el cas del conveni signat l’any 2014 amb el departament de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquest conveni es vol incentivar tant la difusió dels fons patrimonials pujant els nostres catàlegs a la base de dades del projecte Inventari dels fons musicals de Catalunya (IFMuc)[6], l’edició de partitures inèdites del nostre fons, les classes pràctiques que es fan a les nostres instal·lacions i la seva col-laboració dels alumnes en la descripció i catalogació de partitures.

Trobem que un conveni d’aquest tipus és de gran interès per a la difusió dels fons i el seu tractament i perquè molts futurs musicòlegs coneguin el nostres fons durant la seva estada en pràctiques.

Des de fa molts anys, el Centre també forma part de l’Associació Espanyola de documentació musical (AEDOM). A través d’aquesta associació també té interès a participar i col·laborar a donar a conèixer el nostre fons i treball en l’àmbit espanyol, en què participa en reunions de treball sobre el tractament de la documentació musical. A més, com a membres d’aquesta associació, també formem part de l’IAML (International Association Music Librarys), associació que integra múltiples projectes internacionals, com el projecte internacional Archives Music Association (AMA), del qual formem part. És un projecte que té com a objectiu elaborar un cens de col·leccions i fons musicals a nivell internacional.

 

Conclusions

En definitiva, si retornem als punts principals dels quals parlàvem al començament, El Centre ha assolit gran part dels objectius que es marcava, des de créixer de manera important en el tractament i preservació, fins a tenir una difusió més gran a través d’exposicions, de visites guiades i de les xarxes socials, amb una millora important en l’accés. El repte per als propers anys és continuar treballant en el tractament per millorar l’accés als nostres fons documentals, una part important dels quals encara queda per tractar, i alhora posar en valor el patrimoni documental amb les activitats de difusió.

Tot això, afegit a la responsabilitat que des del CEDOC es controli la gestió de tota la documentació que genera la Fundació. Fins ara, en la història de l’entitat no hi havia hagut mai cap control sobre els fons documentals administratius; ara, amb aquesta nova funció, pensem que la Fundació tindrà un molt bon suport per gestionar les seves tasques diàries.

Així, al CEDOC, un departament base per al funcionament de l’entitat, considerem també interessant que s’estableixi un feedback constant entre el Centre i el públic general per incentivar la connexió amb el món exterior, tant amb els instruments que oferim, que s’han de millorar constantment amb l’aportació de més documents accessibles en línia, com en la feina constant en el tractament dels documentals per difondre’ls posteriorment. Esperem continuar desenvolupant i ampliant aquest projecte, amb tota la il·lusió de construir un Centre de Documentació de l’Orfeó Català de referència en tot el que implica principalment la conservació de patrimoni i la seva accessibilitat (tractament, digitalització i difusió); tot això com a culminació d’una oferta de millors serveis i una contribució a la recerca del nostre patrimoni musical, que té tant per oferir-nos. Un centre de documentació ha de treballar no només per salvaguardar amb les millors condicions el nostre patrimoni; sinó, a més, ha d’oferir els millor accés possible al públic interessat, a més de donar la rellevància i el valor que es mereix a tot allò que custodiem difonent-ho. En definitiva, fer que la nostra història de la música sigui més viva que mai, i que sigui el pol d’atracció de la musicologia actual en tots els seus àmbits.

 *  *  *

[1] (…)la nostra Biblioteca, qu’are comensa á formarse y té encara un modest número d’obras catalogadas, es sumament concorreguda. Es digna de ser consignada la predilecció que per ella desmostren els senyors socis (…)Mes lo que constituheix nostre principal tresor es l’Arxiu musical. Per son increment hi ha esmersat la Junta Directiva durant l’any passat 1209’85 pessetas, entre la compra de música nova y copia de particellas(…).
a “Memòria Administrativa y artística corresponent al any 1898”, Estampa “la Catalana” de J. Puigventós, Barcelona 1900. p11-12
[2] http://www.palaumusica.cat/tresorsbiblioteca/
[3] http://mdc1.cbuc.cat/collections.php?show=pmoc
[4] http://www.orfeocatala.cat/ca/els-fons-i-col-leccions-del-centre-de-documentaci%C3%B3_35676
[5] Podeu veure bona part d’elles al següent enllaç: http://www.orfeocatala.cat/ca/exposicions-al-palau_241062
[6] http://ifmuc.uab.cat/