ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Anna Dodas i Noguer


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

sonograma-Anna-DodasComprendre la solitud del nen que torna a casa és com mirar el cel i veure glopades de roba blanca que els volcans engoliran amb l’última llum del dia.
Una aurora d’aigua i mel es congriarà demà. Fins llavors emergiran la bellesa del silenci, la foscor sense crepuscle, els secrets més ben guardats.

Text: Jordi Badiella


el fred altiplà de gel
la seda taronja suaument onejada
el bleix tenebrós de la mar gegantina
fumeroles negres cap al bronze del cel

parlar d’amor, encara
i un saxo es manté
esgarrapant contra la nit.


II
aquesta és l’hora quieta de les aus
l’hora dels arbres
i aquests els plans paisatges somnolents
de l’astre errant
                          i solitari
els aqüeductes estan quiets i quietes són
les aigües
aquestes les piscines i ningú
per a banyar-se

refila inquiet un clarinet
immers al negre abisme dels ocells
i l’hora.


[12]Hi hagueren llampecs i calors
Un dia, qui sap quan
Res més, la lenta bola creix
Se’n van els gitanos
amb els estris de fer música
i el prat, desert,
assenyala la blanca fugida

On és aquell trist desig
on és la sòlida calma
te’n vas, ho sé prou bé
i res no es cansa de repetir-ho
La lenta vida, aquell somieig

 *  *  *

El fred altiplà de gel. Barcelona, 1991.
Aquesta és l’hora quieta de les aus. Barcelona, 1991.
Hi hagueren llampecs i calors. Barcelona, 1991.