ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Anàlisi de l’obra “Divagando”


ARMAND GRÈBOL I CERVERA

Obra dedicada al guitarrista Álvaro Fernández Magdaleno i estrenada pel mateix intèrpret el 2 d’agost de 2013 en el Museo de San Francisco de Medina de Rioseco (Valladolid) i més tard interpretada en diferents països pel guitarrista Jacob Cordover que també l’ha enregistrat en disc per l’Associació Catalana de Compositors.

L’obra està escrita en 3 moviments: Divagando¡Centrate!Mejor descentrado.

Com ja és habitual en la meva música la relació amb els sentits, l’ambientació, les emocions i la comunicació son essencials. Les obres no només s’han d’escoltar sinó que s’han de viure.

1. Divagando

Partitura Divagando

Deixar-se anar en el pensament d’un costat a l’altre.
L’ambientació de la divagació està construïda a través d’una part repetitiva en cada frase fins al final del moviment. En l’exemple de la Frase 1 veurem que esta formada per 2 períodes: “a1” semi-cadencial, i “a2” cadencial cap a la següent frase. El més important d’aquest moviment és sens dubte l’element “A” que com veiem està al principi dels 2 períodes i apareix igualment a les 10 frases de les que forma el moviment, o sigui 20 vegades, el que ens donarà una sensació d’interiorització, essencial per a divagar. I per acabar es torna a repetir aquest element però aquesta vegada amb el mi 1 en harmònic (resultant el mi 2).

sonograma-grebol-01

En quan a les frases següents tret de “A”, evidentment no son iguals, començant pel canvi constant de compassos (una de les característiques de divagar és la falta de ritme) a més a més es confirma aquest efecte en que en cada frase el 1er. període acaba amb un poco ritardando i el 2on. comença amb a tempo.

En el aspecte harmònic d’aquest moviment, si algú es deixa dur per les alteracions (fa# do# i un cop si b) pot pensar que ens movem dins d’una regió tonal de RE, però si ho escoltem sentim el Mi com a tònica, (l’obra no és tonal però hi ha una funció de tònica: l’acord de mi sèptima menor, ja que el do#, en el següent compàs fa d’apoyatura del si, punt de tensió de l’element “A”). Podríem considerar-la modal? Potser si però no és la meva intenció, divagant no m’agrada posar regles.

 

2. ¡Céntrate!

Partitura ¡Céntrate!

L’acció de divagar ha portat a un estat de mala consciència, ja que ha creat la necessitat de centrar-ne en quelcom més profitós, el que es transforma en una lluita interna; la raó obliga a abocar-se a la feina.
El tractament musical per a representar aquesta sensació es forma amb el tempo molt més ràpid que el moviment anterior, tots els valors seran semicorxeres que li donen el sentit de prioritat.
L’arpegi: que reforcen la voluntat del que es vol fer. El cromatisme: que representa l’angoixa que crea la lluita. L’escala: Son les raons que impulsen a fer el canvi
El pedal: repetició d’una mateixa nota compulsivament com a representació de la lluita interior   

Exemple 1 : l’arpegiat la voluntat que acaba en el cromatisme, l’angoixa.

sonograma-grebol-02

Exemple 2: el pedal dona la sensació de continuar a pesar de l’arpegiat que es forma amb les notes accentuades.

sonograma-grebol-03

Exemple 3: L’escala (en les notes agudes) i la sensació del pedal, en aquest cas el mi, que vagi canviant de nota dona més intensitat al moviment. També es fa notori que l’escala i el pedal arriben com una transformació de l’arpegi.

sonograma-grebol-04

Exemple 4: Punt culminant del moviment, on es centra la màxima tensió, que d’aquí al final es repetirà 3 vegades més per portar el límit a l’última extremitud.

sonograma-grebol-05

Moment en que acaba el pedal començat en el compàs 6, aparició per última vegada de l’angoixa creada pel cromatisme que ens porta al compàs aparegut anteriorment en el instant de màxima tensió, i l’escala que ens transporta cap el final.

sonograma-grebol-055

Final en el qual només es diu: Prou!

sonograma-grebol-06

 

3. Mejor descentrado

Partitura “Mejor descentrado”

Respira fons i es relaxa, procura mirar-se el problema com si no anés amb ell, separant el desig de l’obligació (causant de la mala consciència).
Musicalment la seva postura es representa amb un tempo més lent i amb un arpegiat sobre l’acord de 9ª de mi acabat en tres harmònics (ex. 1)

Exemple 1:

sonograma-grebol-31

El replantejament de la situació apareix a partir del c.3 amb una frase de 8 compassos dividits en dos períodes, un primer en una melodia semicadencial i el segon, variació melòdica del 1er., amb un final de caiguda cadencial que ens porta cap a un estat més profund (Ex. 2).

Exemple 2

sonograma-grebol-32

El que continua son 6 compassos de transició amb melodia descendent que ens porten a un acompanyament que ens condueix al interiorisme, a l’espirualitat, allà on el raonament queda en segon terme. (Ex, 3).

Exemple 3

sonograma-grebol-33

Sobre aquest acompanyament apareix una melodia ascendent que condueix cap al últim intent de la raó, punt culminant del moviment, representat per acords extrets d’aquest acompanyament (Ex. 4).

Exemple 4

sonograma-grebol-34

Però era l’últim intent, i ens retorna al acompanyament del exemple 3 amb una melodia descendent (escrita en les notes accentuades) que ens du a una interioritat absoluta, la divagació.

sonograma-grebol-35

Durant tota l’obra hi ha una sensació de tònica sobre el Mi, i al final acaba sent el La el que pren aquesta funció. Tècnicament Mi és la dominant de La. Sensorialment representa la fi d’un dubte.

Recomano a través d’aquest enllaç seguir per youtube l’audició:

YouTube Preview Image

 *  *  *