ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

El Gamelan: una oportunitat d’aprenentatge musical més enllà del comú


Secció a càrrec d’ORIOL FERRÉ

AUTOR: JORDI CASADEVALL

 

El contrast cultural

És evident que els nostres conceptes sobre la música i sobre l’aprenentatge de la música ens vénen condicionats pel marc cultural al qual estem immersos. Les característiques d’una determinada estètica musical depenen íntimament de les característiques de la cultura que l’ha originat (la llengua, la Història, la religió…). Si ens mirem el món des d’aquesta òptica, ens adonarem de com diversa pot arribar a ser l’apreciació estètica del mateix fenomen musical a diferents parts del planeta. La música cortesana japonesa gagaku, amb els seus clústers de notes o els penetrants tons aguts d’un shakuhachi, ens poden semblar altament incòmodes a les nostres oïdes occidentals, mentre que pels japonesos, són mecanismes per entrar en estats de contemplació zen. Ambdues són apreciacions culturals d’un mateix fenomen sonor, però són diametralment oposades, i arbitràries, es diria. Aquestes apreciacions depenen de la construcció cultural de cada societat. Si ens situem en un àmbit creatiu i artístic, és molt enriquidor sortir del marc de referència en el que un s’ha educat per aprendre a trencar els patrons de pensament rutinaris i superar-los. Aprendre a apreciar una estètica musical aliena a la pròpia és una de les eines que pot afavorir el lateral thinking i estimular la creativitat.

La inexperiència i desconeixement cultural de l’estudiant estranger es converteixen en un avantatge a explotar. Els prejudicis i expectatives musicals, tant a nivell personal com social, queden immediatament desactivats en el procés d’entrar en un entorn musical completament nou. A nivell educatiu, és molt interessant considerar el gamelan com una mena de tabula rasa pedagògica, tant amb joves com amb adults. Independentment de les competències musicals de cadascú, tothom n’ha de començar l’aprenentatge a partir de zero.

Aquest exercici de distanciament de la cultura natal és increïblement potent. El resultat és que la persona que decideix posar-lo a la pràctica en profunditat, arriba a tenir una perspectiva molt més àmplia i crítica dels propis coneixements musicals, sobrepassant així els límits del propi bagatge cultural. Com si de sobte, hagués pogut pujar un esglaó des del qual se l’hi ofereix una vista molt més clara de la totalitat del paisatge. La tradició de la música gamelan es revela com una de les formes més assequibles per arribar a aquest nivell de coneixement. Els instruments de l’orquestra gamelan no es desafinen, produeixen uns tons i melodies agradables instantàniament, sense cap formació tècnica prèvia, i creen un món propi, en el qual un grup de persones pot entrar a descobrir, aprendre, crear i interpretar música junts. La música gamelan no es pot interpretar en solitari. Fer música sense els desafiaments i recompenses del treball en equip seria considerat una tasca inútil i frustrant per un balinès. En conseqüència, la pràctica del gamelan crea unes dinàmiques específiques entre els músics del grup.

 

Una cultura oriental clàssica

El gamelan és un conjunt instrumental autòcton d’Indonèsia, constituït en gran part per instruments de percussió melòdica. Aquests instruments estan formats a partir d’una successió afinada de làmines i gongs de bronze. Els conjunts gamelan més extensos compten amb grans gongs verticals, instruments de petits gongs suspesos horitzontalment, metal·lòfons de làmines, tambors kendang, platerets cengceng, flautes suling i un cordòfon de la tipologia del violí, anomenat rebab.

La paraula gamelan es pot traduir com a “grup” o “conjunt” musical. Podem trobar conjunts gamelan principalment a les illes de Java i Bali. Existeixen molts tipus diferents de conjunts gamelan, cadascun pensat per ser tocat en ocasions determinades, sagrades o festives.

Conjunt instrumental gamelan javanès© Jordi Casadevall

Conjunt instrumental gamelan javanès© Jordi Casadevall

Tot i estar format per diversos instruments, el conjunt gamelan és concebut com un únic instrument, tant a l’hora de crear-lo com a l’hora de tocar-lo. Els instruments de metall estan afinats entre ells des del moment de la forja i es comporten com una unitat inseparable. Degut a la manca d’un to de referència estàndard en el sistema tonal balinès, és impossible un intercanvi d’instruments entre dues orquestres gamelan, tot i tractar-se del mateix tipus de conjunt.

Tradicionalment, la música gamelan sempre ha estat una música funcional, amb uns usos molt concrets. Acompanyava esdeveniments importants de la comunitat, com rituals o festivals religiosos, o bé sonava durant les compareixences i audiències dels monarques. Avui dia encara s’utilitza la música gamelan per acompanyar les cerimònies associades als esdeveniments més importants a la vida dels balinesos: el naixement, la iniciació a l’edat adulta, el casament i la cremació. Així doncs, la música gamelan ha perdurat en el temps fins als nostres dies i es manté com una tradició molt viva. Al llarg dels segles s’hi han anat sumant altres usos i s’han anat creant nous tipus de conjunts gamelan d’acord a les necessitats.

Música gamelan durant una cerimònia religiosa: https://www.youtube.com/watch?v=yLfRdGgXYwI

Podem trobar música gamelan en manifestacions d’altres arts, com ara la poesia clàssica, la dansa, el teatre o el teatre d’ombres de titelles, anomenat wayang kulit. Aquest darrer tipus de representacions, més que tractar-se d’un simple entreteniment, es consideren un art sagrat, al qual els balinesos atorguen qualitats màgiques i d’exorcisme. No és estrany doncs que aquestes representacions comptin amb un tipus de gamelan especial, el gamelan gender wayang, amb uns instruments i repertoris propis.

Representació de Wayang Kulit: https://www.youtube.com/watch?v=0Lfxf7_Mmt4

Tant la diversitat d’orquestres gamelan existents, com el repertori de música que s’hi interpreta, conformen una de les tradicions més sofisticades i influents de la música oriental. La música gamelan no pot ser considerada simplement com una expressió d’abast local o folklòric, sinó que es tracta d’una de les grans tradicions de la música clàssica asiàtica.

Com que l’objectiu d’aquest article no és familiaritzar als lectors amb les característiques d’aquest conjunt instrumental, els recomanem que per a aquesta fi consultin la Guia Didàctica del Gamelan del Museu de la Música, un text descarregable en format PDF on podran trobar molta informació al respecte.

http://w110.bcn.cat/MuseuDeLaMusica/Continguts/Documents/Guia_didactica_GAMELAN_desembre14.pdf

 

Una mica de sociologia balinesa

El sistema d’ensenyament-aprenentatge musical a Bali ve determinat pel context social en el que està immers i, si bé en gran part no es tracta d’un ensenyament reglat, és extraordinàriament efectiu. Per entendre’l correctament cal esbossar abans quatre pinzellades de sociologia balinesa.

Bali és una minúscula illa volcànica dins l’arxipèlag d’Indonèsia. És escassament més gran que Mallorca, però degut a la seva proximitat amb Java -l’illa on s’ha allotjat sempre la capital del país/imperi-, es va convertir en el refugi de l’aristocràcia javanesa quan la invasió musulmana del segle XVI va amenaçar amb aniquilar la cultura nativa. Així doncs, Bali es va convertir en el reducte on es van poder conservar les tradicions, les arts i els vestigis de la religió hinduista de l’imperi Majapahit, que va dominar el sud-est asiàtic durant segles. L’hinduisme importat pels exiliats javanesos es va superposar a les creences animistes i de culte als ancestres preexistents a l’illa i va fer néixer una nova religió autòctona, l’Agama Hindu Dharma, o hinduisme balinès. La vida a Bali es regeix des de llavors per aquesta nova religió. El tret més característic d’aquesta, a l’igual que l’hinduisme ortodox, és el mecanisme de comunicació entre els humans i les divinitats: mentre que a occident, aquest mecanisme és la pregària -acte íntim i individual-, a Bali, és el ritual, -acte de dedicació col·lectiu-.

Aquest principi de col·lectivitat ha marcat la mentalitat balinesa i ha impregnat tots els àmbits de la vida dels balinesos. A Bali, la comunitat sempre està per sobre de l’individu. Les estructures socials que s’han anat teixint, reforcen enormement la col·laboració entre les persones. L’individualisme no hi té cabuda. És impensable que els treballadors de la terra puguin conrear, mantenir i fer la collita de les impressionants terrasses d’arròs sense l’ajuda de la comunitat. Als petits poblets que esquitxen l’illa, la gent s’organitza en banjars, petits col·lectius veïnals, els membres dels quals comparteixen un seguit de drets i deures envers la mateixa comunitat. Un dels deures més importants és el manteniment dels temples que tenen sota la seva jurisdicció i organitzar els costosos actes rituals pertinents. Els membres del banjar fan assembles periòdiques al bale banjar, un pavelló de mida moderada que serveix d’espai de trobada, una petita àgora on es discuteixen els assumptes que els afecten, a una escala més reduïda que la del propi poble.

Reunió veïnal al bale banjar© Jordi Casadevall

Reunió veïnal al bale banjar© Jordi Casadevall

Les arts tradicionals, i en concret la música, no poden sinó ésser un reflex d’aquesta societat tan marcadament comunitària. Així doncs, no és estrany que la pràctica de la música no s’hagi concebut tradicionalment com un acte individual recreatiu, sinó com un deure religiós comunitari. Van néixer així els conjunts instrumentals gamelan, dedicats a venerar els Déus durant les cerimònies rituals d’ofrena. La música i els seus tons es consideren un regal dels Déus als homes, que serveix com a mitjà per convocar-los i alhora honrar-los.

Actualment, degut a l’alt cost de manufacturació dels conjunts instrumentals, els gamelans es construeixen per encàrrec dels propis banjars, que en seran els propietaris i en procuraran el manteniment. Els membres d’un banjar recol·lecten els diners necessaris per pagar l’encàrrec a un taller especialitzat, que tardarà uns sis mesos a entregar tot un conjunt gamelan, perfectament afinat i a punt de ser utilitzat als temples. No hi ha doncs, un sol propietari del conjunt, sinó que, com no podia ser d’altra manera, un gamelan és propietat de la comunitat.

 

L’educació musical a Bali

És durant el temps entre cerimònies que el gamelan s’emmagatzema al bale banjar. Els membres de la comunitat designats per ser-ne els intèrprets, es reuneixen després de la seva jornada laboral, amb una periodicitat convinguda entre tots, per assajar i aprendre els temes musicals necessaris per a cada ocasió. És en aquest marc que es produeix el procés d’ensenyament-aprenentatge musical tradicional, tant de grans com de petits.

Els assajos al bale banjar de la comunitat són públics i tothom té accés lliure al recinte on hi ha els músics practicant. No és estrany veure nens ben petits asseguts a la falda dels seus pares, observant i escoltant amb gran atenció tot el que els rodeja. Durant les pauses, els nens comencen un joc d’imitació dels adults i sovint intenten tocar allò que han escoltat prèviament.

Immersió musical dels petits© Jordi Casadevall

Immersió musical dels petits© Jordi Casadevall

El següent vídeo mostra l’assaig d’un grup de gamelan a un bale banjar de Kuta, Bali. El vídeo capta a la perfecció l’ambient distès d’un grup no professional que es reuneix després de la seva jornada laboral per complir amb el seu deure comunitari.

Assaig a un bale banjar de Kuta: https://www.youtube.com/watch?v=R3xxYg5-gdg

Els pares no dirigeixen mai els seus fills cap a l’estudi musical, tot i que n’encoratgen el joc imitatiu durant els seus assajos. No se solen tenir instruments a casa. Tot i així, qualsevol viatger que visiti Bali s’adonarà ràpidament que el nivell de competència musical dels balinesos es manté molt elevat. Automàticament ve al cap una pregunta: com s’ho fan? Per respondre aquesta pregunta cal observar detingudament la vida als bale banjars. Als nens que mostren un interès en els instruments que toquen els adults, se’ls deixa assistir als assajos lliurement. De mica en mica i sense cap mena de pressió, aniran internalitzant les peces a través d’aquesta immersió a les formes i sonoritats de l’orquestra gamelan. Amb aquesta simple activitat, els nens van exercitant la seva capacitat de concentració, les seves habilitats socials i una espècie d’instint musical. Els que mostrin més interès o més habilitat, seran acollits per un membre del grup que els començarà a ensenyar els motius melòdics i rítmics d’alguna peça fàcil. Durant el procés, però, no hi intervé cap tipus de partitura, notació gràfica o intel·lectualització. Es tracta d’un procés de transmissió oral i espontani, on el mestre toca una petita seqüència i els alumnes la memoritzen i repeteixen als seus respectius instruments. Trosset a trosset, el mestre els pot ensenyar tota una peça, que pot arribar a durar entre 10 i 20 minuts. Amb el temps, els alumnes recordaran perfectament no només els patrons rítmics i melòdics, amb el seu encaix a l’estructura total de la peça, sinó que també hi incorporaran tota una sèrie de moviments coreogràfics. Els balinesos no entenen la música a nivell d’altura tonal sinó a nivell de desplaçaments espaials. La música es mou d’esquerra a dreta o a l’inrevés, per ells.

Classe de música a un bale banjar© Jordi Casadevall

Classe de música a un bale banjar© Jordi Casadevall

El següent vídeo mostra una actuació d’un grup juvenil al Festival de les Arts de Bali. A internet es poden trobar vídeos amb millor qualitat d’imatge, però en aquest es veu clarament que l’edat dels participants del grup oscil·la entre els 10 i 14 anys. La complexitat de les polirrítmies, la velocitat d’execució, la memòria i la capacitat de treball en grup d’aquests nois pot semblar cosa de ciència-ficció per a la majoria de mestres i professors de música de casa nostra. Aquest vídeo ens demostra que un treball d’aquest altíssim nivell és possible en aquestes edats, però potser no amb el nostre sistema educatiu.

PKB 2008 – Tabuh Kreasi Genitri: https://www.youtube.com/watch?v=mhI3Ic5E-i0

Avui dia, el recorregut educatiu a Indonèsia comença amb una educació primària bàsica i després continua amb una educació secundària on els alumnes ja són encaminats cap a branques concretes de coneixement, entre elles la de les Arts. Concretament a Bali, no es va establir una formació musical reglada fins l’any 1967 quan es va fundar la universitat de les arts escèniques, STSI. Gairebé 10 anys més tard, al 1976, es va fundar l’institut de secundària artístic, l’SMKI. Aquest centre és l’encarregat d’aplegar tots els joves que es volen dedicar d’una manera professional a algun tipus d’art escènica, ja sigui la música, la dansa, el teatre tradicional o el wayang kulit, les representacions de teatre d’ombres. Un cop acabada aquesta etapa, els alumnes poden continuar els seus estudis superiors entrant a l’ISI (anteriorment anomenat STSI), la facultat artística, on s’especialitzaran en una disciplina artística concreta. En ambdues institucions sí que s’utilitzen sistemes gràfics com a eina educativa, per a la transmissió de peces musicals. Es requereix dels alumnes que aprenguin amb fluència el llenguatge musical necessari tant per llegir i interpretar notació escrita com per saber representar amb caràcters allò que s’escolta o es pretén compondre.

Edificis del campus de l’SMKI a Sukawati, Bali© Jordi Casadevall

Edificis del campus de l’SMKI a Sukawati, Bali© Jordi Casadevall

La notació gràfica no es va utilitzar a Indonèsia fins a finals del segle XIX. La transmissió cultural es feia fins llavors de manera completament oral. En el moment de màxima esplendor de l’Imperi Majapahit al segle XV, es va desenvolupar el gruix del cos del repertori musical clàssic. Al llarg del temps però, algunes peces musicals menys utilitzades, van ser oblidades. Per prevenir aquesta desaparició gradual del patrimoni cultural oral, l’any 1869, en plena ocupació holandesa, es va reunir un grup d’especialistes javanesos, per tal de desenvolupar un sistema gràfic específic per a la música clàssica de Palau, la música interpretada amb les orquestres gamelan. Després dels primers intents, a l’any 1871 es va establir el sistema kepatihan de notació musical. Aquest sistema utilitza xifres per designar els tons dels instruments. Les partitures, doncs, són una successió de números. El primer llibre amb partitures de gamelan no es va publicar fins l’any 1925.

A les institucions musicals balineses, actualment s’utilitza una variació del sistema kepatihan, que substitueix els números per vocals. Aquestes vocals són l’abreviatura dels noms dels 5 tons de l’escala pelog.

Exemple de partitura kepatihan javanesa

Exemple de partitura kepatihan javanesa

Exemple de partitura balinesa© Jordi Casadevall

Exemple de partitura balinesa© Jordi Casadevall

Aquest sistema, però, no deixa de ser una aproximació somera al fenomen musical. Sovint només s’escriu la línia melòdica principal d’una peça, el pokok. S’espera dels músics que sàpiguen emplenar els buits i puguin interpretar la resta d’instruments d’acompanyament sense problemes. Gràcies al procés d’immersió musical, els aspirants a músics van internalitzant les normes i codis d’interpretació musical fins a un nivell gairebé subconscient, que fa innecessària l’escriptura de molts aspectes musicals. Segons aquesta manera de fer, les partitures de gamelan són poc útils pels estudiants occidentals, acostumats a que les partitures reflecteixin rigorosament tots i cadascun dels paràmetres musicals amb els que s’ha d’executar una peça. Per tant, la millor i més autèntica manera d’aprendre a tocar el gamelan continua sient amb el mètode tradicional: d’oïda i de memòria.

 

El gamelan a occident

És prou habitual que els occidentals amb inquietuds musicals acabin topant amb la música gamelan en algun moment o altre de la seva vida i s’interessin pel misteri que els suposa a una primera escolta. Això és el que l’hi va passar a Claude Debussy quan va escoltar-la per primera vegada al pavelló d’Indonèsia a l’Exposició Universal de París de 1889. Influenciat per la bellesa dels sons que acabava de descobrir, va escriure peces com ara “Pagodes” o “Rapsòdies Javaneses”, entre altres.

Debussy i el gamelan: http://bibliolore.org/2012/08/22/debussy-and-gamelan/

La música gamelan ha estat, doncs, una gran influència per la música occidental des de finals de segle XIX, per tant, se n’haurien d’afavorir les possibilitats d’accés als estudiants interessats. I la millor manera de desentrallar-ne els seus secrets és anant a la font: a la pràctica directa, tocant els propis instruments. Al nostre país però, l’estudi d’aquesta formació musical sempre ha estat molt difícil i, normalment, limitat estrictament a l’àmbit teòric, a causa de la dificultat d’obtenir el propi conjunt instrumental o de no comptar amb docents autoritzats. L’estudi del gamelan a casa nostra ha estat pràcticament impossible, fins ara.

Els instruments, els seus rols i les tècniques instrumentals són diferents als que estem acostumats. L’escala musical i els principis que en regeixen els intervals també són diferents, així com les formes musicals i la manera de conceptualitzar els compassos, frases i temps musicals. La relació entre instruments i les responsabilitats dels intèrprets dins el grup també són diferents, i fins i tot ho són l’actitud davant els errors, les variacions o les aportacions personals.

Avui en dia podem trobar molts conjunts gamelan disseminats pel món. A orient, molts països s’han interessat en la música gamelan per la seva proximitat geogràfica i cultural, però alhora per la seva especificitat. Podem trobar conjunts gamelan a Japó, Malàsia, la República Popular de la Xina, Nova Zelanda, Filipines, Singapur i Taiwan.

Als EUA, podem rastrejar presència de gamelans a les universitats amb facultat de música des dels anys 50 del segle passat. Reconeguts compositors i teòrics es van interessar en aprendre les particularitats de la música gamelan i les van incorporar al llenguatge contemporani. El cas més paradigmàtic és el del compositor Steve Reich, que va saber incorporar les estructures cícliques i contrapuntístiques del gamelan balinès al seu llenguatge minimalista. Tot i així, el compositor que es va involucrar més en la difusió de la música gamelan als EUA va ser Lou Harrison, que fins i tot va fer construir el primer conjunt instrumental americà, el gamelan Si Betty, afinat amb entonació justa, per poder-lo tocar conjuntament amb instruments occidentals. El seu llegat va conduir més tard a la creació de l’American Gamelan Institute, l’any 1981, que al llarg dels anys s’ha convertit en una institució de referència a nivell mundial.

Lou Harrison – Main Bersama-sama (Playing Together)(1978):
https://www.youtube.com/watch?v=eLLhdFAmNMs

A Europa, podem trobar conjunts sobretot a Holanda, degut el seu passat colonialista. També en trobem a Alemanya, França, Bèlgica, Irlanda, Itàlia, Noruega, Portugal i recentment també a Espanya. Però sobretot on en trobem en major concentració és al Regne Unit. Sir Thomas Stamford Raffles (fundador de Singapur) va fer transportar el primer conjunt gamelan javanès l’any 1816 cap a Londres, però no va ser fins a finals dels anys 70 del segle XX que la societat anglesa es va interessar de debò per aprendre a tocar música d’una altra cultura. L’any 1982 la Universitat de York va ser el primer centre educatiu anglès que va oferir la possibilitat d’aprendre música gamelan. Compositors contemporanis de l’època es van interessar molt en l’oportunitat i van compondre peces per gamelan. Entre ells Michael Nyman (reconegut més endavant per les seves bandes sonores per pel·lícules), que a l’any 1983 va compondre una peça per gamelan titulada Time’s Up.

Gamelan javanès a la universitat de York© Jordi Casadevall

Gamelan javanès a la universitat de York© Jordi Casadevall

El veritable responsable de la gran concentració de conjunts gamelan al Regne Unit, però, és el Currículum Nacional per als Centres Escolars, redactat a finals dels anys 80. A l’àrea d’educació musical, requereix que els alumnes d’educació primària tinguin algun tipus de contacte amb música d’una altra cultura. Els professors anglesos van trobar molt ràpidament que la solució més adient a aquest requeriment era organitzar tallers de gamelan pels seus alumnes, perquè es pot arribar a fer sonar quelcom d’agradable i satisfactori amb tan sols una o dues hores de pràctica, cosa impensable en altres formes musicals d’altres cultures. Gràcies a aquest requeriment, moltes escoles es van animar a adquirir els seus propis conjunts gamelan i a esprémer-ne el seu potencial a l’aula, per treballar autèntiques unitats didàctiques.

Galeria de fotos del gamelan javanès d’una escola anglesa:
http://www.burtonmorewood.cumbria.sch.uk/index.php/2012-13-gallery-archive/javanese-gamelan/

Tant al Regne Unit com a França i als EUA també s’ha utilitzat el gamelan en centres penitenciaris, per treballar àrees de la rehabilitació dels presoners com les habilitats socials.

En l’àmbit educatiu però, el tàndem alemany format per Carl Orff (1895-1982) i Gunild Keetman (1904-1990) va tenir un paper decisiu per a la difusió d’alguns principis implícits en el gamelan a les escoles europees. Orff va ser un dels compositors més importants del segle XX. Entre altres obres, va ser el compositor de la cantata Carmina Burana al 1936. Paral·lelament, també va desenvolupar una gran carrera com a pedagog. Juntament amb Gunild Keetman, va desenvolupar tot un seguit d’idees pedagògiques i metodològiques per a l’ensenyament musical infantil, la Schulwerk. Als anys 60 va fundar l’Orff Institute, com a plataforma per formar mestres de música d’arreu d’Europa. La seva pedagogia musical doncs, va ser molt influent i popular. Avui dia, les seves idees són àmpliament implementades a les escoles europees i de tot el món occidental. Podem trobar associacions Orff a 30 països. Orff i Keetman es van inspirar en la música gamelan i en els xilòfons africans per al disseny i creació del seu instrumentari pedagògic. Majoritàriament es tracta d’un conjunt de xilòfons i metal·lòfons de làmines intercanviables. D’aquesta manera, els instruments són flexibles i poden produir diverses escales musicals, a escollir. Seguint els principis de la Shculwerk, l’ús de l’escala pentatònica, present a tot el continent asiàtic, serveix com una introducció al sistema del llenguatge musical. Rara és l’escola catalana que avui dia no compti amb alguns instruments Orff a la seva aula de música. Per tant, les escoles ja tenen uns descendents directes del gamelan, encara que sovint no en són conscients. Els instruments Orff estan esperant ser utilitzats com els seus predecessors orientals.

 

El gamelan de Barcelona i les seves possibilitats

El Museu de la Música de Barcelona disposa des de la temporada 2013/14 d’un gamelan provinent de l’illa de Bali. Actualment és l’única entitat pública de Catalunya que compta amb un gamelan permanentment obert a la participació del públic. La voluntat del Museu és oferir possibilitats d’accés a aquest fascinant conjunt instrumental mitjançant l’oferta d’activitats dissenyades per a diferents sectors de la societat. Amb el gamelan, el Museu ha pogut crear un context idoni per tal que petits i grans puguin descobrir, aprendre i interpretar música en grup.

Els nombrosos instruments del gamelan ofereixen diferents graus de complexitat tècnica i musical. Això permet que a l’intèrpret experimentat se l’hi pugui oferir un repte, alhora que l’intèrpret novell també es pugui sentir útil dins el conjunt. Cada músic s’encarrega d’una petita part de la totalitat de la música. Fins que tots els intèrprets no posen en comú les seves respectives aportacions, la música no pren un sentit. Amb el gamelan s’exemplifica perfectament que el resultat total és superior a la suma de les parts. Tothom pot trobar el seu lloc dins el grup i alhora ha d’assegurar ser un engranatge funcional per tal que el conjunt pugui sonar correctament. Aquest aspecte social del gamelan és extraordinàriament potent i atractiu per a qualsevol institució o agrupació de persones que vulgui fomentar un sentit de comunitat i una interacció positiva entre els seus membres.

Així mateix, els docents trobaran en el gamelan una font de recursos didàctics i de dinàmiques de grup per aplicar a l’ensenyament de la música. A través del plaer estètic sorgit de la música interpretada en equip, també es potencia la cohesió i l’ajustament emocional entre els membres d’un col·lectiu. L’estreta relació entre els diferents instruments i les tècniques d’interpretació musical específicament balineses, es poden aplicar a classe amb instruments Orff, motivant els alumnes a adquirir una relació completament renovada amb la música.

El gamelan també serveix com un node de connexió amb altres àrees d’estudi: les matemàtiques, la llengua, les arts, les humanitats o l’educació dels valors. En portar un gamelan a l’escola, establim un entorn visual i sonor que per la seva naturalesa -la decoració, les formes dels instruments, les posicions dels músics a terra juntament amb els instruments-, comença immediatament a ensenyar-nos aspectes sobre la cultura de la seva terra d’origen. Es pot començar a aprendre així la increïble riquesa de la música i de les seves arts associades, la dansa, el teatre i el teatre d’ombres de titelles, donant així als estudiants una experiència directa de les formes d’art d’una altra cultura, i de la visió del món continguda en aquesta.

El treball directe amb un gamelan fomenta la concentració, la capacitat d’escolta i comunicació, el respecte als altres, la capacitat de resolució de problemes, el treball en equip i la intel·ligència emocional. Totes aquestes virtuts es desprenen de la pràctica regular amb un gamelan. Realment podem dir, tal com es considera a Bali, que el gamelan és un autèntic regal dels Déus.

El gamelan gong kebyar del Museu de la Música de Barcelona ©Jordi Casadevall

El gamelan gong kebyar del Museu de la Música de Barcelona ©Jordi Casadevall

 *  *  *

Bibliografia:

  • BASSET, Catherine; Músicas de Bali a Java: el orden y la fiesta. Akal, Madrid, 1999.
  • CASADEVALL, Jordi; Voleu Tocar el Gamelan? Guía Didàctica. Museu de la Música de Barcelona, 2014.
  • DIBIA, Wayan, BALLINGER, Rucina; Balinese dance, drama & music : a guide to performing arts of Bali. Periplus Editions, Singapore, 2004.
  • PICKVANCE, Richard; A gamelan manual: a player’s guide to the central Javanese gamelan. Jaman Mas Books. London, 2005.
  • TENZER, Michael; Balinese Gamelan Music. Periplus Editions, Singapore, 1991.
  • TENZER, Michael; Gamelan Gong Kebyar : the art of twentieth-century balinese music. University of Chicago Press, 2000
  • WISNUSUBROTO, Sunardi; Sri Lestari, an Introduction to gamelan. Gadjah Mada University Press, Yogyakarta, 1997.graf