ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit


“Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit”
Exposició al Foyer del Palau de la Música.
De l’1 de maig al 15 de juliol
Organitza: Centre de Documentació de l’Orfeó Català

 

MARTA GRASSOT RADRESA

Des de l’any 2013 el Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) ha portat a terme un seguit d’exposicions de petit format per tal de poder donar a conèixer a tots el públics el nostre patrimoni documental. Si fins ara hem ofert exposicions que han girat a l’entorn de dates assenyalades com l’any Wagner, el centenari de l’emblemàtic concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català, així com l’exposició temàtica de La dona i la música que va tenir lloc el 2014, aquest 2015 el CEDOC ha organitzat una exposició dedicada a la pianista Maria Canals, i  actualment i fins el 15 de juliol es pot visitar una nova exposició dedicada a Amadeu Vives, compositor i també fundador juntament amb Lluis Millet i Pagès de l’Orfeó Català.

Retrat d’Amadeu Vives. Data:  ca.1900. Autor: Desconegut. CEDOC

Retrat d’Amadeu Vives. Data: ca.1900. Autor: Desconegut. CEDOC

Aquesta és una exposició que s’emmarca en alguns dels actes que s’han realitzat aquest any dedicats al prolífic compositor, actes organitzats en record del mestre i en motiu també del trasllat de les seves despulles al seu lloc de naixement, a Collbató, el passat 2014. L’exposició de petit format mostra quatre àmbits diferents que es projecten des dels inicis de joventut quan coneix Lluís Millet i funda l’Orfeó Català fins els seus èxits a Madrid, fent incidència sobretot en la seva tasca com a compositor, encara que també va escriure una gran quantitat d’articles periodístics i va donar nombroses conferències.

En una primera vitrina destaquem el vincle inicial sobre quan Vives coneix a Lluís Millet a la botiga de partitures Can Guardia a Barcelona, i com a partir de llavors la seva amistat s’anirà forjant sobretot també a través de les tertúlies que se celebraven al Cafè Pelayo. En aquella època els cafès eren nuclis de cultura viva. Allà, a més de trobar-s’hi Vives i Millet, es reunien una gran part dels intel·lectuals del moment com Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Muntaner, Francesc Alió, Apel·les Mestres, Narcís Oller, entre molts d’altres. Així és com es va anar consolidant l’amistat entre els dos músics, culminant els seus ideals i voluntats amb la creació l’any 1891 de l’Orfeó Català, agrupació que serviria per recuperar i dignificar la cançó popular interpretada amb la màxima qualitat, i alhora recuperar la música dels grans mestres universals.

Programa de concert en homenatge a Amadeu Vives . Data: 14 juliol de 1926. CEDOC

Programa de concert en homenatge a Amadeu Vives . Data: 14 juliol de 1926. CEDOC

En aquest primer àmbit podreu veure algun dels documents emblemàtics del pas d’Amadeu Vives per l’entitat de l’Orfeó Català, com l’original hològraf de l’Emigrant, dedicada a l’Orfeó i composta quan feia pocs mesos que havia mort la seva mare. L’obra va ser estrenada el 8 d’abril de 1894, i a l’exposició podreu veure un dels primers programes de concert de l’Orfeó on hi consta la interpretació d’aquesta obra, concretament l’any 1895. S’exposen també en aquesta vitrina diferents programes en homenatge al compositor, com el cas d’un homenatge que se li feu al Liceu i també al Palau de la Música el 1933 amb una programació íntegra dedicada a Vives. Cal destacar també una dedicatòria del propi Amadeu Vives a l’Orfeó Català del 12 de gener de 1928 i que diu així: «Al gran Orfeó Català que va obrir els ulls de la meva joventut i que voldria tanqués els de la meva vida» dedicatòria que es guarda en el llibre d’Or de l’entitat, la reproducció de la qual també s’ha recuperat per a l’exposició.

Seguidament, en els dos següents àmbits hem volgut fer especial incidència a una gran part de l’obra composta expressament per l’Orfeó Català, així com també hem volgut treure a la llum obres pràcticament desconegudes que han quedat a l’oblit com ara de música religiosa, obres de les quals el nostre arxiu conserva una bona mostra: misses, rosaris, càntics, himnes, motets, villancets i algunes pregàries, una Missa en Fa, i també una obra per a banda titulada Episodios de mi vida la qual probablement deriva d’un diari que sabem que ell escrivia de jove, i que segurament deuria expressar amb música. L’obra datada a Màlaga l’any 1888, ens confirma pràcticament que la devia compondre per a la banda que va dirigir durant un breu període de temps a Màlaga, on hi va anar després que el seu germà Camil, el qual feia de capellà en un asil, li va suggerir que anés a viure amb ell. Un cop allà el seu germà li va proposar que dirigís una banda que ell mateix havia format; malauradament, aquella rígida disciplina referent al repertori no va agradar a l’Amadeu, i no va tardar gaire a retornar cap a Barcelona.

Carta d’Amadeu Vives adreçada a Lluís Millet i Pagès. Data: 1926. CEDOC

Carta d’Amadeu Vives adreçada a Lluís Millet i Pagès. Data: 1926. CEDOC

Com a complement, en aquesta part també hem introduït correspondència entre Amadeu Vives i Lluís Millet on el propi Vives li parla sobre la composició d’obres com el Tres Idil·lis o La Balanguera, correspondència que ens parla d’aspectes compositius d’obres del propi Vives, les quals les volia compartir amb el seu company LLuís Millet. Així mateix, en una carta del propi Amadeu Vives, li fa un seguit de propostes amb fragments musicals:
«Amic Lluís: rebo la teva carta, i te’n dono moltes mercès. L’extensió de La Balenguera ja se que es un xic excessiva, mes no he sabut com ferli menys. Pot ser la tornada es podria arreglar eixís, (…) en lloc de (…)[1] tu mateix. El començament no hi trobo arreglo sense espatllar-lo. Et recordo no obstant que l’himne austríac i alemany te la mateixa extensió com ja saps. (…)»[2]. També volem afegir en aquest sentit que la recent incorporació del Fons Millet en el nostre Centre de documentació, ens dona molt més exemples en forma de correspondència relacionats amb la relació que hi havia entre Lluís Millet i Amadeu Vives.

Per primera vegada, l’exposició també dona a conèixer la partitura descoberta recentment i amb data més antiga del propi compositor «L’últim pensament del Sr. Casas i Amigó», cançó per a veu i piano de l’any 1887. Aquesta obra prové de l’arxiu privat d’Oriol Vidal i Arderiu l’àvia del qual, Josefina Payerols, segurament devia conèixer l’Amadeu Vives als 18-19 anys, quan ella era estudiant de música a l’Acadèmia Marshall. L’obra escrita per a veu i piano, està dedicada al poeta Francesc Casas i Amigó, el qual va guanyar diversos premis en certàmens poètics, i mostra un estil influenciat per la mística del poeta Jacint Verdaguer. Francesc Casas i Amigó va morir el 1887; per tant, Amadeu Vives segurament la hi va dedicar just abans o després de morir.

Altres curiositats que podreu veure a la mostra documental són un esborrany de la partitura La Santa Espina, obra que tot i que Angel Guimerà va voler que musiqués Amadeu Vives, fet que no fou possible; la causa va ser el desacord d’Amadeu Vives per un tema de cobrament de drets d’autor i finalment l’obra la va compondre Enric Morera.

L’exposició acaba amb un últim àmbit on fa referència als grans èxits a Madrid, amb les estrenes de Maruxa, Doña Francisquita i Bohemios. Per aquest àmbit, el CEDOC ha rebut la col·laboració del Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya, el qual ens ha prestat algunes de les primeres edicions d’aquestes obres, les quals s’han exposat amb els primers esborranys creatius d’aquestes mateixes obres, i que custodia el Fons Amadeu Vives del CEDOC. També en aquesta vitrina s’exposa una imatge de premsa procedent del Centre de Documentació de l’Institut del Teatre, i que complementa la mateix temàtica relacionada amb l’èxit i la interpretació d’aquestes sarsueles.

Esborrany de la sarsuela Doña Francisquita. Data: 1923. CEDOC

Esborrany de la sarsuela Doña Francisquita. Data: 1923. CEDOC

En definitiva, els quatre àmbits expositius ens mostren l’abast de l’evolució creativa del compositor, des de la seva primera etapa compositiva, passant per la seva obra més desconeguda fins als seus èxits més internacionals, amarat de múltiples inspiracions però sempre creades des del cor, clau bàsica per arribar a l’espectador. Amb tot això, es reflecteix una voluntat constant de créixer com a compositor i també com a persona, i alhora es posa en relleu la necessitat de mostrar a través de la música els orígens, els costums i les nostres pròpies arrels ja siguin les d’aquí o més enllà de la nostra frontera, però el que si tenia clar era l’element clau d’inspiració musical, la consciència de formar part d’una nació, comunitat o pàtria, i és per això que la paraula com a font d’inspiració, ja sigui poesia o prosa teatral, serà un dels elements primordials de gran part de la seva obra, ja sigui la poesia de Verdaguer, Alcover, Milà i Fontanals, fins la poesia dels castellans Góngora o Quevedo, Enrique de Rojas o el mateix Cervantes, presents en les seves Cançons Epigramàtiques i moltes sarsueles. De fet la introducció d’autors propis del Segle de d’Or espanyol serà una constant en moltes de les seves sarsueles, buscant l’essència musical espanyola, característica que al mateix temps estarà vinculada al pensament de la generació de 1898.

Per concloure aquesta crònica acabem amb un text de Josep Subirà dins l’«Estètica d’Amadeu Vives», que amplia l’essència del títol d’aquesta exposició i alhora fou clau en l’èxit d’Amadeu Vives:

«Els camins de l’Art deia Vives, són com els camins de la muntanya; només s’aprenen les seves dreceres a força de seguir-los insistentment i assenyalant a continuació el contrast entre aquells artistes frustrats i aquells altres a qui la fama va coronar, recordava que aquests últims havien aconseguit triomfar gràcies a l’indestructible esforç de la voluntat i de l’energia, gràcies a la seva lluita interminable, secreta i heroica per dominar la matèria del seu art respectiu, gràcies al sacrifici de l’amor propi, i amb freqüència, inclús gràcies al sacrifici de la pròpia salut.(…) »[3].

*  *  *

[1] Deixem en blanc l’espai referent a un fragment de notació musical que es fa impossible introduir dins el text.
[2] Fragment d’una carta d’Amadeu Vives dirigida a Lluis Millet i Pagès. Sant Pol de Mar.1926. Fons Lluis Millet i Pagès i Lluis M. Millet i Millet
[3] Subirà, José; “Ideario estético y ético de Amadeo Vives. Conferencia leída en el Ateneo de Madrid, como homenaje a la memoria del maestro, el dia 6 abril de 1933”. Dins Revista Musical Catalana, Barcelona, 1933. p. 14