ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Biografia i àbum fotogràfic de Carles Guinovart


Formació, docència i pedagogia

  • Estudià en el Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva ciutat natal, des de 1953, a la darrera etapa amb els professors J. Zamacois (contrapunt, 1961-62), J. Poch (fuga, 1966) i X. Montsalvatge (composició, 1970-71), acabant els estudis amb Premis d’Honor d’harmonia, fuga, composició i orquestració. Més tard treballà la direcció d’orquestra amb A. Ros-Marbà.
  • Amplià estudis de piano a París gràcies a una beca de l’Institut Francès de Barcelona amb la prof. Ch. Senart (1966-67).
  • Obté la plaça de Professor d’harmonia per oposició (1970) en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
  • Instaura en el Centre, en guanyar la plaça, un curs permanent de “Música del segle XX” que impartirà sense interrupció durant 30 anys (1970-2000).
  • Assisteix al curs internacional de música d’avantguarda de Darmstadt, l’any 1972 on pren contacte amb figures com G. Ligeti, K. Stockhausen, I. Xenakis.
  • Segona estada a París, 1975. Assisteix a les classes d’anàlisi musical d’Olivier Messiaen en el Conservatori Superior de Música de París.
  • Novament per oposició aconsegueix la Càtedra d’harmonia, contrapunt i acompanyament, l’any 1980, en el propi Centre Superior de Barcelona.
  • Pioner en la disciplina d’Anàlisi Musical introdueix aquesta assignatura, com a matèria obligada, en els estudis de IV curs d’harmonia (1980…) del Conservatori.
  • A partir de 1985 és el responsable de l’aula de Composició, Instrumentació-Orquestració, que imparteix durant 17 anys deixant en el centre un dipòsit de quasi sis-centes obres de recent creació.
  • Professor d’Anàlisi Musical a la “Escuela Superior de Música Reina Sofía” des de la seva fundació el 1991 a Pozuelo (Madrid) durant onze anys, fins el 2002.
  • És convidat amb certa freqüència per la Universitat d’Alcalà de Henares per impartir classes en els “Cursos de especialización musical para posgraduados”.
  • Gran quantitat de cursos intensius per Espanya, conjuntament amb la seva esposa, la pianista M. Carme Poch, sobre “Mikrokosmos” de Bartók”, “El piano de Debussy”, “La petita forma en la literatura del piano”.
  • Professor de la Escola Superior del País Basc “Musikene” des de la seva fundació el 2001 durant tres anys.
  • Ha estat professor d’Anàlisi Musical i Composició, per oposició, a la ”Escola Superior de Música de Catalunya E.S.M.U.C. des de l’any 2002 fins al 2011

________

  • Crític musical de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona de l’any 1972 fins el segon viatge a París el 1975. Llevat de la crítica pròpiament dita, va conduir, també, a través de les ones, el programa “Dimecres de Ràdio Nacional”, programa d’emissió setmanal: concerts en viu amb comentaris
  • En l’àmbit de la gestió musical, fundà i dirigí el “Curs Internacional d’Interpretació Musical” de Girona, curs d’estiu que aplegà un gran contingent d’alumnes i professors (fins a 18 matèries) durant tretze anys (1984-96)

 

Esdeveniments rellevants de Composició

  • Estrena “Amalgama” en el IX Festival Internacional de Música de Barcelona, 17/X/71 en el marc del Palau de la Música Catalana juntament amb cinc altres joves compositors
  • La beca de “Creació musical” que li atorga la Fundació Joan March li permet accedir a la gran orquestra amb el “Moviment simfònic” (fustes per 4). L’estrena, que es produeix el 16 de desembre de 1976, coincideix, en el programa del Palau de la Música Catalana, amb la interpretació d’una obra de Mahler cantada per Victoria de los Ángeles
  • Un grup d’arquitectes de Barcelona, bons melòmans interessats en la seva trajectòria, li encarreguen, com feien els antics mecenes, una simfonia, obra en dos moviments que no serà estrenada fins, després de dos anys, el desembre de 1981 en el mateix Palau de la Música
  • Escriu “L’Àngel de la mort” per encàrrec del 18 Festival Internacional de Música de Barcelona a través de l’Associació Catalana de Compositors, obra inspirada en la tela “El triomf de la mort”, visió apocalíptica de la Pesta negra, de Pieter Bruegel, el vell. S’estrenà el 16 d’octubre de 1980.
  • El Concert per a piano i orquestra “Mosaic”, que estrena la seva esposa amb l’orquestra Ciutat de Barcelona, el 29 d’octubre de 1983, representa un viratge important en el seu estil, excel·lint l’eclecticisme i la subtilesa de timbres a l’orquestra.
  • El 1994 troba l’oportunitat de combinar, per primera vegada, el cor i l’orquestra en l’encàrrec que li fa la Orquesta y Coro Nacional de España (O.C.N.E.). La lírica poètica de Màrius Torres, l’inspirat poeta lleidatà, es musicalitzà en dos poemes: “Així un núvol es fon…” i “La nit dels vagabunds”. L’estrena tingué lloc a l’Auditori Nacional de Madrid, el 15 de març, a càrrec de la “Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid”.
  • Seguirà encara, a l’any següent, amb la mateixa orquestra de la comunitat, la “Glossa sobre un tema renaixentista espanyol” per a arpa i orquestra de cordes, que li demanà Mª Rosa Calvo-Manzano. L’estrena, en el mateix lloc de la capital d’Espanya, fou el 29/11/95.
  • L’Empresa D’ALEPH li encarrega una composició que s’haurà d’editar en C.D., sobre el relat de Jorge Luis Borges “El Aleph”. L’obra, per a narrador i quartet instrumental, es realitzà, amb gran èxit, durant la tardor de 2003.
  • L’any 87 és bastant productiu en composicions per a piano sol. “Arabesc”, que pretén suscitar l’esperit del món hispano-àrab, s’estrenà a la Sala Gaveau de París per Luiz de Moura Castro, mentre que “Stel·la splendens”, per a piano preparat, extreta d’una melodia del “Llibre Vermell” de Montserrat, fou una demanda del pianista Albert Nieto per l’edició d’un C.D. amb el lema “Per la Pau”, per al País Basc.
  • El Festival de Torroella de Montgrí feu la comanda d’una composició per a guitarra sola que s’estrenà amb el nom de “Dodaïm” el 31/8/91 per Santiago Figueras. La composició, en tres moviments, i encarregada sota els fastos del V centenari de la descoberta d’Amèrica, prengué aquí la visió des de l’angle dels vençuts. Escrita per a guitarra preparada i per tant, so distorsionat, arriba a prendre un caràcter primitivista proper a un estudi d’antropologia, com succeeix en “Tòtem”, també per a guitarra preparada, de l’any 85.
  • La seva producció és notablement pròdiga en obres per a guitarra; des de l’antiga “Alquimia”, escrita pel “Quartet Tarragó”, que tant la va difondre en les seves llargues gires, fins a la molt més recent “Cosmogonia” (Estudis tímbrics per a dues guitarres), editada amb el nº 5 de la Revista “Quodlibet” de la Universitat d’Alcalá de Henares, hi ha una certa regularitat: Sortilegi, Variacions estilístiques (2 Guit.), “Tòtem”(Guit. Prep.) així com “Dodaïm” en 3 mov.,“Quejio” (fl.- guit.), “Sepharad” (Sax – guit) i també (Fl. –Guit.) etc.
  • Una de les seves composicions més complexes i elaborades és “Voyage au fond du miroir”, per a dotze cordes solistes, escrita per a la “Camerata de France, Arco 66”, encàrrec de la 2ª Setmana de Música Contemporània de Barcelona i estrenada el 20 de febrer del 89. L’obra, que juga amb la gestualitat d’un cert teatre musical i té en compte l’espai tridimensional obtingué el Premi Ciutat de Barcelona.
  • Calen destacar encara (1994) els “Dos Poemes de Màrius Torres” per a Cor mixt i orquestra, estrenada a l’Auditorio Nacional pel Cor i l’Orquestra de la Comunidad de Madrid el 1994, encàrrec de la Orquesta Nacional de España.
  • Un moment important d’aquesta trajectòria fou l’encàrrec de l’Orquestra O.B.C. per “Klangfarben” per a orquestra simfònica, sobre l’obra plàstica de Salvador Alibau de l’any 2009 i l’any 2012, estrena amb gran èxit “Mater amabilis”, Rèuiem “Ad Matrem” per a mezzosoprano i orquestra (40 minuts).
  • El doble CD monogràfic editat per la Fundació ACA recull una bona representació d’aquestes obres.

________

Ha escrit gran quantitat d’articles de Divulgació: Revista Musical Catalana (Forma part del “Consell editorial”); “Los grandes compositores” de la Ed. Salvat (y el Suplement: “Instrumentos, Intérpretes y Orquestas): “Los grandes temas de la Música” Ed. Salvat., etc. Així també com “Escrits pedagògics” en Revistes especialitzades (Nassarre, Quodlibet, Pauta, etc); Pròlegs, Col·laboracions a Diccionaris i Enciclopedies, Programes de concerts etc.

*  *  *