ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Montserrat Abelló


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

Montserrat-Abello-sonograma-magazine

© Aelc

Un rar silenci envaeix les estances on mor la lluna. Llums de tempesta, espitllera dels límits en la tenebra. Músiques velles; vol antic de fantasmes que es deixondeixen. La poesia de nits inacabables, febril desperta.

Text: Jordi Badiella


Volava l’alosa dins el matí,
tallava l’aire.
Cordes tenses d’impossibles violins
s’estiraven des de la terra:
lluny, fins al núvol més alt.

I ara el sol ja es pon.

Suren en l’aire incandescent,
paral·lels a la terra,
amb els ulls molt oberts,
els infants morts del migdia.
Mentre, furients,
ens arrasen l’última esperança,
milers de falsos satèl·lits.

Volten, volten els infants.
Les mans no poden deturar-los.
L’aire és de la màquina.
Presos de la mecànica fosca,
som escopits
sempre més enllà de l’origen.
Desarrelats, dispersos.
Diàspora cega,
que gira sense comprendre.
Llavor d’ulls oberts,
desfent-se, consumint-se
dins una aurora boreal que els crema.

I les mans tremolaven,
no pogueren encendre la foguera:
la pira on cremar l’ídol
i fondre l’esperança.

El crit quedà enterrat per sempre,
sota la pedra.


ALTS MARGES DE SOL I PEDRA

Alts marges de sol i pedra
fruitaven en la teva mirada.
Nius d’àguiles en les muntanyes.
I tu cada vegada més alta,
prodigiosament allargada.
Com l’arquet d’un violí dins
la calma de la tarda.


Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

 *  *  *

Volava l’alosa dins el matí. La vida diària. Barcelona, 1981.
Alts marges de sol i pedra. El blat del temps. Barcelona, 1986.
Sovint diem. Dins l’esfera del temps. Barcelona, 1998.