ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Entrevista amb Esteve Nabona


CARME MIRÓ

Esteve Nabona, director del Cor Jove de l’Orfeó Català, se sent molt feliç de treballar en una institució que impulsa la música i la cultura des dels valors de l’excel·lència, la participació, el compromís social i la catalanitat.

Esteve Nabona

Esteve Nabona

Carme Miró: Tradició i el futur van junts?
Esteve Nabona: La institució on tinc la sort de poder treballar i per la qual treballar, que és l’Orfeó Català-Palau de la Música, perquè una cosa no es podria entendre sense l’altre, és un referent de nivell cultural al país, i concretament a nivell musical, i encara més concretament a nivell coral. És una institució que conviu dins de la tradició coral a Catalunya i que porta dins el cor tot aquest teixit coral que Josep Anselm Clavé i Camps va crear a la segona meitat del segle XIX.
 L’Orfeó Català, que té una tradició tan important, ha generat una notable transformació al llarg de tota la seva història, i en aquests darrers anys, s’han desenvolupat els postulats Milletians del fundador, sense oblidar-nos del cofundador, Amadeus Vives, que també compartia aquests postulats i idees absolutament noucentistes. Fidels a aquest llegat, ens hem adaptat als nous temps per donar una resposta eficaç a les necessitats socials, tant dels cantaires i del públic com de la societat en general.

CM: Quines han estat les línies bàsiques?
EN: Les línies bàsiques han estat promoure la participació social i treballar en pro de la música, del cant coral i de la cultura catalana.

CM: Creus que ens hem distanciat una mica d’aquesta funció social dels cors Clavé?
EN: Si en algun moment es va perdre, ara, no en tinc cap dubte, l’hem sabut recuperar. Crec sincerament que l’hem sabut recuperar, i el temps dirà si amb més o menys encert. 
És important explicar que el pla estratègic de l’Orfeó Català – Palau de la Música ens ha dotat d’una sèrie d’accions que permeten estrènyer els llaços entre la música i la societat, d’una manera molt més intensa del que s’havia fet fins ara. El cant coral sempre ha estat una activitat transformadora de la societat. Inspirats per Anselm Clavé, – recordem que la societat industrialitzada de l’època tenia un dèficit cultural molt important, per la qual cosa calia fer una reconciliació d’una vida dura industrial amb ella mateixa a través del cant coral- vàrem crear, ara fa 3 anys, el projecte Clavé XXI. És un projecte que interpreta tota aquesta filosofia que promou la integració social mitjançant el cant coral. 
I això és un aspecte fonamental de la reinterpretació de la tradició i el futur.

CM: Aquesta reinterpretació es fa extensiva a tota l’activitat del Palau de la Música Catalana?
EN: Sí, perquè som una sola entitat, Palau de la Música Catalana-Orfeó Català, i el pla estratègic és un pla global i comú. En el fons és un pla estratègic per a tothom: És el compromís social; és la lluita per la qualitat artística; és el foment del cant coral, etc. Tot aquest pla estratègic és el que s’ha recreat i reescrit amb la finalitat d’encaixar la Fundació amb la societat.

CM: Qui ha fet el pla estratègic?
EN: Aquesta reinterpretació ve de dins i qui encapçala aquesta reinterpretació és la junta actual. Des de la presidència, que impulsa i executa el pla estratègic,compta amb la participació de tothom.
Treballem amb una filosofia de solidaritat, de respecte, d’amor pel que estem fent, de responsabilitat, de compromís, de conscienciació social.

CM: Explica’ns aquest projecte Clavé XXI…
EN: El projecte Clavé XXI es va crear fa tres anys. Com ja he explicat abans, inspirats per Anselm Clavé (músic, poeta i polític), reprenem la idea de que el cant coral sigui una eina social.
El que nosaltres estem fent, com a associació, és dur a terme la funció social amb els associats, i també amb els que són socis cantaires dels cors de l’Orfeó Català. Sempre hem pensat que el Palau de la Música, que és un edifici i l’Orfeó és una entitat, estan al bell mig de Ciutat Vella (al barri de la Ribera) no podia ser un búnquer tancat que visqués d’esquena a la societat. I vèiem que el barri no es beneficiava d’aquest equipament cultural. Nosaltres hem volgut recuperar això. Hem dit, recuperem el compromís amb la societat reinterpretant la funció de l’Orfeó Català -Palau de la Música Catalana. Hem anat directament a parlar amb les entitats socials, perquè les coses s’han de fer bé (no hem tirat pel dret). Hem anat a parlar amb aquestes entitats i els hem dit: estem aquí i us oferim el Palau per tal de que els vostres nens practiquin el cant coral, sense cap mena de limitació. En efecte, són activitats de franc

CM: Això és un titular: “el Palau és a la vostra disposició”.
EN: Doncs sí, em sembla un bon titular. Això és el que els diem. Podem afirmar que, actualment, tenim prop de 500 nens i joves que participen activament en els cors que hem creat. Cadascun dels cors té la seva identitat; tenim Esquitx, tenim Glamparetes, Compartir, Esquitx,  Fundació Comptali i Pare Manel. Treballem en xarxa, no hem passat per sobre de ningú, ja hi havia altres entitats en el barri, com són Cors de Ciutat Vella i com són també Xamfrà, que fan la fantàstica feina d’ensenyar a cantar als nens del barri. Els Cors de Ciutat Vella, així com nosaltres prioritzem i treballem en entitats socials, ells ho fan en l’escola pública. I Xamfrà, que per sí sol ja és una entitat, és un centre orientat a les arts, com ara la música i la dansa, inclòs el cant coral. Estem agermanats. Això vol dir que quan fem el concert de final de curs amb tots els nens del Palau de la Música Catalana, també convidem a aquestes entitats a fer-lo amb nosaltres, i també convidem a alguns cors de l’Escola Coral a cantar en aquest concert anual. Resumim, estem treballant per la integració i educant en la diversitat. Vàrem començar amb dos cors i ara ja en som vint-i-nou. També voldria remarcar que quan vàrem començar aquest projecte, es van engegar cursos de formació per a cantaires del cor de l’Orfeó, i ja porten tres anys rebent formació de direcció. Actualment, hi ha quatre directors que estan dirigint cors, molt bé, que els hem format nosaltres mateixos. Deixem ben clar que apostem per crear una escola de directors que treballin en aquesta línia.

©A Bofill

©A Bofill

CM: Això és un dels objectius que teniu?
EN: Sí, és un dels objectius. Com també ho és la creació del cor tutelat. En què consisteix el cor tutelat? Doncs en oferir formació a altres zones del territori català per a que creïn el seu propi projecte. Els oferim formació i orientació. L’any passat ja ho vam fer a Mataró i Manlleu; ara hem obert converses a Tortosa, Girona i Sabadell; i seguirem tenint converses per tal de dir: Us oferim cursos de formació gratuïts. D’aquesta manera donem una empenta per començar un projecte de cant coral a Catalunya.



CM: Com va començar l’Escola Coral?
EN: L’Escola Coral, de fet, va néixer com a embrió d’una idea que va tenir el desaparegut Simon Johnson, un director de referència de l’Orfeó Català. En aquell moment, un grup de joves van iniciar la formació amb l’objectiu de poder-los incorporar a l’Orfeó, al cor gran, i des de l’any 1999 fem servir aquest nou model. Amb el nou projecte curricular i el projecte educatiu que vam elaborar, l’Escola Coral es divideix en dues etapes, l’etapa infantil i l’etapa juvenil. L’etapa infantil hi ha 3 cors: el Cor Petit, el Cor Mitjans i el Cor Infantil. Petits és 6-7 anys, mitjans és 8-9-10 anys, i Infantil és 11-12-13-14-15 fins als 16 anys. A partir d’aquesta edat, paral·lelament als seus assajos que fan amb els seus cors, tenen les seves classes de llenguatge musical, de manera que quan arriben als 16 anys i fan el pas a l’etapa juvenil, ja poden llegir una partitura en les condicions i les garanties que es demanen a l’etapa juvenil.
L’etapa juvenil es divideix en dos cors, el Cor de Noies, que és un cor que com diu el seu nom només de veus femenines, i el Cor Jove que és un cor mixt. Un cop acaben la seva etapa poden escollir -els nois no, les noies sí- si volen anar al Cor de Noies o volen anar al Cor Jove, i a partir d’aquí comencen la seva etapa juvenil.
Estem convençuts que cal formar i nodrir els cors infantils i juvenils que, més endavant, seran els cantaires del cor de l’Orfeó Català.

CM: Teniu una generació completa?
EN: Ara actualment, el 40% de cantaires de l’Orfeó Català provenen de l’Escola Coral; perquè evidentment l’Orfeó Català no es tanca a convidar gent de fora. Com nosaltres, el Cor Jove i el Cor de Noies, mai no tanquem la porta a joves cantants d’altres conservatoris.
El que nosaltres volem és anar pujant el nivell de l’Escola Coral amb l’objectiu de que arribin amb més bona formació per entrar a l’Orfeó. L’Orfeó també ha d’anar avançant i ha de ser cada cop més exigent. Per tant nosaltres, els directors i les directores, també estem obligats fer-ho millor.

CM: Què significa per a tu estar en aquest projecte?
EN: Per mi és la culminació d’un procés. De petit, vaig començar la meva activitat coral a l’Orfeó de Sants i al Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, però la meva vida professional se centrava bàsicament en el meu instrument que era la trompa. Vaig estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i vaig estar guanyant-me la vida amb la trompa, tocant eventualment o per temporades a l’Orquestra de Barcelona, a l’Orquestra del Liceu, a l’Orquestra Simfònica del Vallès o en orquestres de cambra. És a dir, una vida de concerts, quasi freelance, molt completa. Va arribar el moment però, que em vaig sentir absolutament desbordat perquè a mida que va anat passant el temps, cada cop, la vida de la direcció coral m’ocupa més espai, i vaig entendre que les dues vides ja no hi caben en una de sola, i llavors vaig prendre una decisió: centrar-me en la direcció coral. 
Al cap de pocs mesos, sortosament, en Josep Vila em va proposar que presentés un projecte per optar a la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Si faig memòria, recordo que partir dels 6 anys cada diumenge venia aquí, al Palau de la Música, i somiava de que algun dia podria actuar en aquell escenari. El somni s’ha complert.

CM: Cartografies els Països Catalans des de la cultura?
EN: Des de fa uns anys, sóc director d’un projecte que a mi m’encanta, que és el Cor Jove dels Països Catalans, un cor que està lligat a l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC); va ser creat per l’associació musical Forum Musicae de Mallorca. Agrupa cantaires de tot els territoris de parla catalana, des del País Valencià fins a l’Alguer.
El director titular de l’OJIPC és en Salvador Brotons i jo soc el director titular del cor.
El que em fascina del projecte són dues coses: per una banda, m’agrada perquè és un projecte que va lligat a la recuperació del patrimoni musical català, que jo crec que és una feina fantàstica. L’orquestra, que porta més anys que el cor, ja ha recuperat obres de Toldrà, de Morera, de Samper, i molts més. I per l’altra, m’agrada perquè des de la cultura anem construint el Països Catalans, en el seu entorn més natural, que és l’entorn de la cultura, de una cultura que tenim en comú i que hem d’estimar i hem de valorar tots conjuntament, al marge que després políticament cadascú vulgui tirar pel seu cantó, perquè evidentment tothom està lliure de fer el que vulgui; però sí de que puguem dibuixar els Països Catalans al mapa i els mateixos catalans, vinguem d’on vinguem, hem de tenir un respecte per el nostre patrimoni que hem de defensar tots junts, perquè les coses juntes es defensen millor que per separat.
Normalitzar i unir, en comptes de separar. I des de la qualitat musical, també, sempre.

*  *  *