ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

La força de la memòria sonora


ELOÏSA MATHEU

Aquest setembre es va celebrar el Delta Birding Festival al Delta de l’Ebre (Tarragona), un punt de trobada per ornitòlegs, fotògrafs de natura, naturalistes i amants del delta. Hi vaig anar amb ganes de retrobar vells amics i companys amb els quals he compartit camp i observacions d’ocells, per conèixer de nous i escoltar les presentacions d’alguns ponents. Però sobretot, el que més em va decidir a anar-hi va ser el fet que el festival tingués lloc al delta de l’Ebre, ja que havia transcorregut molt de temps des de la meva darrera visita.

Embarcador de l'Encanyissada, delta de l'Ebre©Eloïsa Matheu

Embarcador de l’Encanyissada, delta de l’Ebre©Eloïsa Matheu

De fet, les terres del delta de l’Ebre van despertar en mi la passió per la natura als anys 70s, va ser aquí la gran descoberta, on he pogut viure escenes intenses d’experiència naturalista i personal. Recordo encara molt bé la primera visita, un dia de finals d’hivern, amb un sol radiant, l’aire fresc, el cel blau intens. Amagats darrera el canyís, la descoberta dels ànecs, unes siluetes fosques nedant a l’aigua plàcidament i que l’ull expert de la meva parella m’anava desvetllant: collverds, cullerots, cuallargs, grisets (roncadors), porrons, piuladors, xarxets, xibecs, cabussets…

Paisatge sonor en una llacuna del delta de l’Ebre

La meva atenció concentrada en l’observació visual deixa passar inconscientment sons llunyans que envolten l’escena: vocalitzacions emeses pels ànecs, carreres damunt l’aigua de les fotges, xipollejos, ànecs enlairant-se, el shhh suau del canyís bressolat pel vent…

Ànecs, flamencs i gavians en una llacuna al delta de l'Ebre ©Eloïsa Matheu

Ànecs, flamencs i gavians en una llacuna al delta de l’Ebre ©Eloïsa Matheu

Després vingueren moltes altres visites al delta; a l’hivern, quan les llacunes s’omplen d’ànecs hivernants i els arrossars i les badies de limícoles, i el fred i el fort vent dificulten enormement l’observació, les mans garrativades amb els binocles i els ulls plorosos, el barret calat a fons. Aviat vaig aprendre a distingir, observant una massa d’ànecs, algunes de les seves veus, els “cuac-cuac-cuac…” que fan les femelles de coll-verd (les àdenes en diuen al delta), mentre que els mascles fan un “rep-rep” aspre; uns “tlip…tlip...” com alegres campanetes dels xarxets, els xiulets “uíoooo” del ànecs piuladors, una mena de “ha-toc…ha-toc” dels mascles cullerots… A la primavera, a la bassa de l’Encanyissada ens endinsavem amb lo barquet i la perxa, cercant nius de cabussets i cabussons emplomallats. Aleshores el paisatge sonor era ben diferent, el guirigai de les colònies de gavines rialleres, els “txerc” dels fumarells, els crits aguts dels cames-llargues sempre alarmats ens rebien poc després de la sortida del canal, la llacuna es desvetllava, tot un món només per nosaltres. I quan ens endinsàvem entre els joncs i el canyís el cant de balquers i boscarles ens acompanyava sense descans (la gent del delta, ben amatent al so, a aquests ocellets tan sonors els diuen xitxarres i xitxarrots, òbviament en referència als seus cants). I com oblidar la sempre ben rebuda rialla de les parelles de cabussets! Després hi ha hagut, és clar, moltes visites ja amb gravadora i micròfons però això em desviaria de la idea d’aquest escrit.
Totes aquestes imatges sonores van reviure amb força durant la recent visita al delta, especialment en arribar al capvespre a la llacuna de La Tancada, plena de fosques siluetes sonores i un bonic grup de flamencs. L’entorn havia canviat força, el delta ja no era aquell recó gairebé místic, les carpes dels expositors, el nombrós grup d’observadors d’ocells oferien un escenari gairebé irreal per a mi.
L’endemà vaig acompanyar un grup d’afeccionats a observar ocells. Entre els comentaris, expressions de sorpresa i de satisfacció, jo anava sentit les suaus veus dels ànecs, dels ocells de canyar. Més de 35 anys de memòria sonora que continuaven ben vius i actius…

 *  *  *

Deixa un comentari