ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Jordi Pope


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

©Pascal Comelade

©Pascal Comelade

Aurora, desert, foc, raó, vagareig, carrer, excitació, timbre, porta, un dit, el goteig, la tempesta, l’abric, la pluja, un cos, aurora , desert, foc, raó, vagareig, carrer, excitació, rostre, algú, malaltís, –dir–, –diu–, dir, fer-ne, paper, llum, escletxes, escrits, imatges, febre, aigua, llum.

Text:  Jordi Badiella

 


 

Els déus

De quina mena són fets?
de metall…
-nerviüt, no pas-
de metall rovellat, verdós,
tant de temps fora de servei.

de pedra…
-granítica, no ho crec-
de pedra amb fongs
que no deixen rentar l’estómac.

de molsa…
-fofa, però-
de carn perquè els cucs
visquin de la putrefacció.

i de quina mena sou fets?
De ferro, el noble metall dels antics?
De pedra, feta arma la primera?
D’aire, per valls i serres?
De carn, per engalanar-se?

i jo us qüestiono:
de quina mena sou fets?
d’ullals de porc,
de simfonia melena,
d’ales roents,
de dogmes malèfics
de quina mena esteu fets… Déus?
Amén

 


 

Proverbi (dos)
Jo n’he dut de capçó i en aigües desbaratades m’he llançat, car volia trobar-me l’únic fil pudent i apelagós d’una parèmia.
La tenora és esberlada.


 

Temor
La tenora és esberlada en l’esguard de la nina galana, nua d’ànima pel llampec cristal·lí.
Els gripaus dansaven al voltant de la mitena empenyorada, com les hurís es cotnen llurs pits.
Ha plogut fort.


 

Cuitós
Tost arriba l’hivern i la cigala com el melic refusen pintar-se els llavis.
Els paranys desperten l’encís de la cítara que per ella el pentagrama farà mel.
L’angoixa frisa els peus.

 

*  *  *

Els déus. Barcelona, 1999.
Proverbi (dos). Barcelona, 2001.
Temor. Barcelona, 2001.
Cuitós. Barcelona, 2001.