ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Carme Barba, el compromís amb la generositat


CARME MIRÓ

Diuen que ningú no és imprescindible. També hem de reconèixer que les persones som úniques, i per aquest motiu, per molt que no siguem imprescindibles, som insubstituïbles.

La dona que va guanyar-se, de molt, l’interès d’incomptables docents, tant de primària com de secundària, va exercir la seva professió amb una dignitat insubornable. Intuïtiva, lluitadora i molt estimada pels seus alumnes. Mai va voler ser l’administradora dels embafadors protocols que dificulten la recerca educativa, ni tampoc va sotmetre’s a les estratègies de les polítiques educatives que malauradament canvien segons el cicle polític que ostenta el poder. Les seves idees educatives poden ser discutibles, la seva integritat no.
Els seus combats (contra la desídia i els interessos personals) sempre es van lliurar en el terreny pedagògic, on regna el diàleg, la imaginació i la generositat.
sonograma-magazine-CarmeBarbaCarme Barba Corominas va desenvolupar una carrera culturalment vigorosa. Des de ben jove, la seva curiositat la va dur a iniciar un camí creatiu, actiu i de superació personal: va estudiar Magisteri; un cop es va aixecar la prohibició, va ensenyar català; va escriure “Nens de Vidre”, una obra, tendra i delicada, guardonada amb el Premi Pere Calders de Literatura Catalana 1997, i va culminar la seva professió introduint innovadores metodologies d’aprenentatge a les aules i a internet. Sempre al servei de l’educació.
No ho va fer sola, certament.
Sebastià Capella i Carme Barba van fundar l’Associació Catalana de Webquest, inspirats en la metodologia creada pel nord-americà Bernie Dodge.
S’ha d’admetre que, tot i el poc reconeixement de l’administració educativa a la seva ingent tasca, des de l’Associació Catalana de Webquest s’ha promogut la recerca educativa: s’han assessorat nombroses tesines, es va aconseguir una menció d’honor del V Premi a la recerca i la innovació Educatives Angeleta Ferrer Sensat, i s’ha format a una bona part dels docents del nostre país. Carme Barba se’n va havent aconseguit que, amb les webquestes, s’hagi forçat un camí d’obertura en les rígides estructures dels estaments educatius.
Dit d’una altra manera, Carme Barba ens ha donat una gran lliçó.
Sonograma Magazine va tenir la fortuna de comptar amb la seva aguda intel·ligència. Com a redactora en cap va ser motor, va construir les línies bàsiques de la publicació i va promoure un espai pedagògic en una revista editada, només, per músics i docents. No va ser fàcil.
Iniciar una revista digital, la primera i única, ara fa set anys, va suposar un enorme esforç i moltes, moltes hores de feina, remant contracorrent, perquè tot estava per fer. També a Sonograma Magazine, Carme Barba hi va deixar un missatge nítid: promoure un espai cultural que no estigués subjecte a cap servitud, ni als capricis personals, ni a les directrius de cap lobby.

Carme Barba va morir el passat 17 de setembre a l’edat de 68 anys.
Va ser una dona d’una fortalesa interior, d’una generositat i d’un carisma extraordinari. Tots aquells que hem treballat amb ella i que hem rebut les seves lliçons, sabem que va ser una persona innovadora. Un bon exemple d’això era el coneixement i el domini que tenia de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i de les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement). No podem ignorar que va transmetre a milers d’alumnes, mestres i professors, valuoses lliçons de superació personal; ens va ensenyar a aprendre a lluitar contra els estereotips i els prejudicis, i a tenir la valentia de posar en valor els nous anhels creatius, tan necessaris per superar els reptes que la societat té al davant.
És important recordar, en aquests moments, el seu autèntic compromís amb l’educació, la llengua catalana i la cultura.
Carme Barba és, sense cap mena de dubte, insubstituïble.

*  *  *

Deixa un comentari