ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

A l’entorn del Curs intensiu sobre les sonates de Beethoven


MIREIA PLANAS · Pianista i Cap del departament de piano del CMMB

Els passats 31 de març, 1, 2 i 3 d’abril, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona es va fer un Curs intensiu sobre les sonates de Beethoven impartit per Carles Guinovart (compositor, catedràtic del CSMMB i professor de l’ESMUC) i Miguel Ituarte (pianista i professor de piano a Musikene).
Vaig començar la meva presentació del curs dient, entre altres coses, que estava segura de no equivocar-me si deia que aquest seria un dels cursos més importants, sinó el que més, que s’havien fet al conservatori els darrers anys. Per la dimensió del compositor, Beethoven i de la seva obra gegantina, pel que aquest representa a la història de la música en general i en particular, del nostre instrument, el piano…i per la categoria dels professors que l’impartien.

fotografia ©Maria Ivanova

fotografia ©Maria Ivanova

Podríem dir que el piano i Beethoven van de la mà de manera que no es poden entendre l’un sense l’altre. Com tampoc s’entenen la interpretació sense l’anàlisi. Aquests són alguns dels coneixements que van aprendre els alumnes, principalment alumnes de piano, que, amb notori entusiasme i avidesa, van seguir el curs, del primer al darrer dia. Un curs que tal i com va dir en Carles bé es podria subtitular com a Història, Anàlisi i interpretació de les sonates de Beethoven.
No em vaig equivocar… la immensa categoria dels professors, així com el fet insòlit de tenir un professor d’anàlisi i un gran pianista a l’abast, van contribuir a crear un ambient distès que predisposava a l’aprenentatge, a la reflexió sobre el fet musical centrat en la sonoritat i el món Beethovenians. Vull posar de manifest que no és gens habitual un curs d’aquestes característiques a dues bandes en què s’analitzi i s’interpreti a la vegada l’obra d’un compositor. Disposar, a la vegada, d’un pianista com Miguel Ituarte i d’un compositor-pedagog com en Carles Guinovart va ser tot un luxe.
En Carles parlava amb entusiasme i convicció, fent-se escoltar, passant d’un tema a un altre aparentment –no us ho creieu– sense connexió…mentre el Miguel, molt atent, desgranava una i altra vegada amb un so exquisit diferents exemples que el primer suggeria. La complicitat era tal, que formaven un matrimoni musical perfecte. I això s’agraïa ja que es tenia una percepció real del fet transversal que suposa el procés d’interpretació d’una obra; procés en el que cal integrar diferents aprenentatges.
Alumnes i professors vàrem gaudir d’uns dies de recés, d’un espai de reflexió que ens convidava a la immersió fins on es pugui en el món Beethovenià.

 

Cadascú té el seu propi Beethoven…
El meu és un enigma que,
en la seva immensitat inabastable,
m’estremeix i m’intriga”

Carles Guinovart

 

 

* * *