ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Marià Villangómez


Secció a càrrec de JORDI BADIELLA

© 2008, R L

© 2008, R L

Darrere el vidre entelat batega com un tot que existeix a cops de pluja. La mà que de tant en tant frega el baf la fa aparèixer, com un palimpsest: el camí nocturn, la veu que romp en mots de cristall, el pensament d’un músic. I tot plegat només serà un instant, vehement i fugisser, talment d’aigua.

Text: Jordi Badiella

 


Tarda de festa

Sonor, palpita el percudit tambor,
com el pols agitat del ballador;
i la flaüta evoca el vast paisatge
a l’entorn de l’església, clara imatge
d’una tarda que els camps encén d’amor.

Si a la plaça és propera l’alegria,
als llargs camins de l’aspra pagesia
muda i plàcida escau la soledat:
trontoll d’un carro, un vianant pausat…
El poblet el seu crit de festa envia.

De les muntanyes on verdeja el pi
l’ombra pel pla s’allarga. Va a la fi
la tarda. Creix el clam de la gentada,
lluny. I serà estremit, a la tornada,
nocturn, de veus i riures, el camí.


La teva veu

Oh musical trassumpte
de tu, vol que batega
dolcíssim entorn d’una
apetència amorosa;
onada de bellesa
que romp en mots d’escuma,
de cristall, missatgera
de delícies secretes,
de gràcies que s’oculten
dins d’un cos d’harmonia,
pressentides a penes
per l’esguard en contacte
del gest en què et recolzes.
Veu amada que em lliures,
valuosa ella sola,
on s’oblida la idea
pel so pur que s’exalta.
Oh reclam d’una forma,
d’una tebior viva,
d’una boca que espera
fondre’s en dolç murmuri,
música que delata
aquest niu de tendresa
a on l’amor invites.
No aquest mot, aquella
expressió, ni l’altra
que el seu instant espera:
pura veu que harmonia
torna la meva joia
de viure, que m’aixeca
al més enllà fantàstic
de l’amor que palpita
al teu amor. Veu plena
de tendres ressonàncies
d’ella mateixa, suma
de veus que foren, que eren,
que encara són, despertes,
dins l’encant convocades
del cant, de la delíci
de les recents aloses.


Poemes d’oblit (1)

Poetes, reconec
els vostres mots que parlen
d’amor. Música encesa
que revela les ombres agitades
i mudes del meu somni. No m’estranya
cap lament ni obscura
joia agraïda.
Si el vostre amor dieu,
tremola, subterrani, tot l’amor.


Ritmes (8)

Tinc ara un violí tocant a casa
gràcies al sortilegi penúltim de la tècnica.
Aquest violí sona al cor d’Europa,
l’arquet passa damunt el llom sensible
de la seva més noble civilització.
S’allarga el violí amb la pura sonata.
No sé quin fou el músic,
què li va inspirar aquesta construcció de sons
que s’esfondren després del seu auri moment.
Potser pensava en un amor,
en la gran nit darrera la finestra,
en el vent que com ara gemegués entre els arbres,
o potser en la seva ànima on creixia un misteri.
Tan allunyada! Aquesta fluent, profunda música,
recolzada lleument per llit de fibres i aire,
a un món dur ens bandeja gairebé, no l’atenyen
els nostres sentiments més enfilats.
S’aixequen més enllà les seves notes,
cap a una regió sonora pressentida,
més enllà tal vegada que els mots certs i escollits
amb què, humana en excés, formem la poesia.
Quan assajava el músic les combinacions
riques i complicades, és possible
que s’estigués preparant una guerra,
que els obrers amb la fam s’anguniessin,
que avancés l’epidèmia per totes les fronteres,
que al pit mateix on la màgia naixia
fossin amor o dol sense remei.
Enlaire es va estenent la melodia,
somni tot just, a penes una idea,
més aviat anhel, un esforç creador,
bell núvol amb deixants alçat damunt la terra.
Creua el núvol damunt contrades amb llenguatges
diferents, i a tothom la veu entenedora
diu coses fosques i plaents, com parlen
a tothom els colors que el pinzell harmonitza
a la tela on la mida no clou la intensitat,
ans la forma i la llum, potents, en sobreïxen.
A una parla acoblada la poesia, amb ella
sonora, amb ella acolorida,
és veïna del cor d’un poble, no s’allunya
sinó endins del prodigi de la vella paraula,
ja és més forma i matís que vibra interior,
música de conceptes que ensems poua i mussita
un sord ressò total d’uns homes i llur terra.

 *  *  *

Tarda de festa. Obres completes, 1. Llibres del Mall. Barcelona, 1986.
La teva veu. Obres completes, 1. Llibres del Mall. Barcelona, 1986.
Poemes d’oblit, 1. Obres completes, 2. Llibres del Mall. Barcelona, 1986.
Ritmes, 8. Obres completes, 3. Llibres del Mall. Barcelona, 1986.