ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

L’aigua, motor artístic


El Centre d’Art la Panera de Lleida presenta dues exposicions on l’aigua hi té un paper fonamental, com a base de la creació i experimentació artística.

L’artista Casilda Sánchez presenta fins el 8 de juny el projecte “Y el mar se negó a ser tierra”, on transforma l’espai de la sala de les columnes de la Panera en el que anomena un viatge aquàtic, un laberint de vídeoprojeccions de gran format. Amb aquest projecte, especialment pensat per a la Panera, l’artista s’introdueix en la imatge del paisatge abstracte i filma imatges que recorden el fons marí i paisatges boscosos, i a través de lents macro, mostra un entorn desconcertant que situa l’espectador entre la realitat i la ficció. No obstant aquesta pèrdua de linealitat temporal i espacial, l’avanç de les imatges projectades és constant i inexorable.

©Centre d’Art la Panera de Lleida

©Centre d’Art la Panera de Lleida

Per mostrar aquestes imatges, Casilda Sánchez ha disposat un seguit de pantalles translúcides amb vídeoprojeccions, que guien la travessia de l’espectador per l’exposició. En els vídeos desapareixen els referents per descobrir la mida real d’allò que es projecta, l’orientació o la profunditat de camp. Així, les escenes suggereixen un altre espai més enllà de la superfície que es mostra. Casilda Sánchez pren com a referent el relat de la travessa que realitzà Ernest Shackleton entre 1914 i 1917, intentant creuar l’Antàrtida passant pel Pol Sud. Tanmateix, el seu vaixell, l’Endurance, va encallar i, lentament, va ser engolit pel gel. Les projeccions, els sons i l’ambientació de la sala crea una atmosfera especial, que trasllada el públic a un ambient oníric, captivador i immersiu.

©Centre d’Art la Panera de Lleida

©Centre d’Art la Panera de Lleida

Per altra banda, el primer pis acull fins el 25 de maig el projecte “Campo adentro” ideat i dirigit per Fernando García Dory i que parla sobre territoris, geopolítica, cultura i identitat, a partir de les relacions camp – ciutat, a Espanya avui, amb diferents accions des de l’any 2010. Al Centre d’Art la Panera s’han proposat diversos espais temàtics, a partir dels quals els artistes presenten i desenvolupen els seus projectes de treball: Models d’agricultura; Nova economia rural; Lluites pel territori; Identitat rural; i Espai Laboratori.

El projecte introdueix la possibilitat d’analitzar les representacions i percepcions actuals d’allò rural i com això influeix en la construcció de la identitat. També es pretén elaborar una lectura d’allò rural des de la cultura contemporània, que faci visibles les amenaces i oportunitats que viu l’espai rural espanyol.

©Centre d’Art la Panera de Lleida

©Centre d’Art la Panera de Lleida

Un dels projectes, ideat per l’artista Luz Broto, planteja una acció a la ciutat de Lleida, amb una canonada que, amagada entre els camps, retorna l’aigua del canal de Seròs al riu Segre, ja que la desviació de pràcticament tot el cabal del riu cap aquest canal hidroelèctric suposa una agressió brutal a l’estat natural del riu.

Molt a prop de la Panera es pot visitar el Dipòsit del Pla de l’Aigua, primer dipòsit d’aigua de la ciutat construït a finals del segle XVIII per tal de garantir el subministrament d’aigua potable a la ciutat. Avui conforma una sala espectacular, subterrània i fascinant, que ens remet a l’ambient aquàtic de Casilda Sánchez. Més informació a <www.museudelaiguadelleida.cat>

*  *  *

Text de Casilda Sánchez sobre “Y el mar se negó a ser tierra”:

“La sala de les columnes de La Panera és transformada en un viatge aquàtic, un laberint de vídeoprojeccions de gran format, en el qual els límits es desdibuixen i les coordenades s’inverteixen. Abraçats per allò que és informe, infinit i canviant, ens trobem envoltats de monumentals imatges en moviment que ens costa identificar, espais que ens abracen i ens atrauen a les seves profunditats marines, en les quals, per uns moments, ens sembla que no estem sols. La visió es converteix en una impressió incerta: estem submergits en plena travessia, atrapats en una història sense principi ni fi, eterna i canviant.”

Casilda Sánchez