ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

La Biblioteca de Catalunya, 100 anys oberta al públic


EUGÈNIA SERRA

Commemorant el centenari
de la Biblioteca de Catalunya 

« La fundació té per objecte una Biblioteca pública lliure on se trobin tots els elements d’estudi per a la coneixença del passat i del present en tot allò que concerneix als països de la nostra llengua i tot quant d’una manera o altra constitueixi document o instrument de cultura”.

Així definien l’objecte de la Biblioteca de Catalunya[1] els seus primers estatuts del 1914[2], una biblioteca lliure per fomentar l’estudi i la cultura. Incloïen a més servei de préstec de llibres i de col·lecció de lliure accés, dos conceptes que, fa cent anys eren del tot innovadors.

La creació de la Biblioteca de Catalunya (d’ara en endavant, BC) va ser fruit de l’afany i clarividència d’un grup d’intel·lectuals i polítics que, a l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Mancomunitat, van creure en la necessitat de construir una Catalunya moderna, amb un sòlid sistema d’infraestructures nacionals culturals i educatives, a cura de professionals que les podien fer avançar.

Sala de ponent ©Biblioteca de Catalunya

Sala de ponent ©Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca tenia voluntat de servir al públic d’ençà del seu naixement, i de constituir-se en una biblioteca nacional que aplegués, d’una banda, l’expressió cultural, en qualsevol suport, bibliogràfica i documental sorgida al país; i de l’altra, una col·lecció de referència per accedir al coneixement de la cultura universal;malgrat que els esdeveniments polítics i històrics succeïts en aquest cent anys han condicionat en determinades etapes les seves funcions i objectius, el fons patrimonial ha sobreviscut i des de la recuperació de les institucions democràtiques, ha recuperat el seu paper nacional.

Les biblioteques nacionals sovint s’associen només a la conservació dels fons, lligada especialment a la recerca; aquest és un model que, com en altres tipus de biblioteques, ha evolucionat en els darrers anys. La riquesa de l’herència cultural ha de ser conservada i estudiada per especialistes, però també apreciada i valorada per tothom a partir del seu coneixement. És doncs essencial l’acció de difusió o divulgació que porti a la Biblioteca i al patrimoni cultural català a entrar en l’imaginari de tots els ciutadans de Catalunya; i encara més, en una societat globalitzada com l’actual, la faci coneguda arreu del món. Aquest és el nostre desig i la nostra obligació.

Aquest any de commemoració del centenari de la inauguració de la Biblioteca, hem volgut adoptar com a lema un de ben senzill que posa el focus en la mirada cap als usuaris, el lema és «100 anys oberta al públic». Obrir-se al públic, implica, avui en dia i amb les eines disponibles, moltes vies i línies d’actuació. Implica col·laborar i cercar complicitats. I implica molts públics i serveis. Entrar en la vida quotidiana dels ciutadans requereix fer el vestit a mida amb els serveis que s’ofereixen, i atreure nous públics sovint allunyats d’institucions com la biblioteca nacional.

Amb aquesta visió la Biblioteca de Catalunya dibuixa la seva estratègia[3] i diversifica la seva activitat[iv], que inclou la identificació i recollida del patrimoni, les tasques més «tradicionals», però sens dubte indispensables, com són la catalogació i organització de les col·leccions i la conservació i restauració dels documents, i d’altres més «modernes» -associades al context digital en que ens trobem -com ara, la compilació del patrimoni digital, la digitalització del fons, la creació de repositoris i portals; i, una intensa tasca de difusió i internacionalització presencial i virtual, amb un paper actiu a les xarxes socials, i la cooperació transversal com a marc general.

Incrementar el patrimoni

Identificar, localitzar i adquirir el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya és una feina col·lectiva; l’equip de la Biblioteca dedica bona part dels seus esforços i temps per arribar més enllà dels documents que es publiquen a Catalunya, i que, per Dipòsit Legal, es dipositen a la Biblioteca. Es tracta de documents solts o conjunts documentals, biblioteques, hemeroteques o discoteques de particulars i institucions, arxius personals de creadors, intèrprets, editorials, productors, sovint formats per documents originals i únics.[5]

Per aconseguir arribar a aquests documents és necessari establir una xarxa àmplia de col·laboradors, investigadors i especialistes; i cercar la complicitat d’institucions i agents de cada àmbit -literatura, edició, música, il·lustració, etc. És una tasca necessàriament continuada per arribar a establir vincles sòlids que ajudin a la Biblioteca a recollir el patrimoni. En la majoria de casos aquests fons arriben per donatiu i la millor propaganda prové dels mateixos donants, satisfets del tractament i cura de la Biblioteca.

La BC compta amb tècnics i gestors que són especialistes en les diverses tipologies de materials que custodia i que coneixen a fons el seu sector. Cada any ingressen prop de 140.000 documents, dels quals un 55% entra per dipòsit legal, més del 30% per donatiu dels creadors o els seus hereus, i prop del 15% per compra (principalment publicacions periòdiques i subscripcions digitals).

Mostra de tipus de materials conservats a la BC ©Biblioteca de Catalunya

Mostra de tipus de materials conservats a la BC ©Biblioteca de Catalunya

Avui en dia, si parlem de la memòria de Catalunya no podem deixar d’esmentar el patrimoni digital en línia: les webs i recursos digitals han esdevingut un nou mitjà i forma de publicar, informar, transmetre coneixement i crear opinió. És un escenari en el qual esdevé impossible recollir i identificar la informació i documentació de forma exhaustiva. La Biblioteca de Catalunya l’any 2005 va crear, amb el suport tecnològic del CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya)[6], el sistema d’informació PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)[7] per recollir la web catalana i guardar-ne diverses actualitzacions de cada lloc web al llarg de l’any.

Identificar i descriure

A la Biblioteca de Catalunya es troba pràcticament qualsevol expressió, suport i manifestació del coneixement: llibres, partitures, cartells, dibuixos, estampes, enregistraments sonors, vídeos, revistes i diaris, manuscrits, estampes, cartes, fotografies, i un llarg etcètera, prop de 3.723.000 documents ubicats a 61,5 km de prestatgeries que constitueixen la memòria col·lectiva de Catalunya i que es troben a disposició de qui els necessiti.

Una vegada ingressen els fons a la biblioteca, s’inicien les tasques de catalogació i organització, una feina bàsica encara que poc visible (forma part del rerefons), per a que la informació que contenen els materials es pugui localitzar tant al catàleg propi de la BC, com al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya)[8] creat el 1996 en el marc del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya)[9].

Cada tipus de document, amb les seves característiques particulars, requereix un tractament específic. Si cataloguem una partitura, per exemple, és important conèixer la notació musical de l’època, el gènere, per a quins instruments s’ha escrit, etc., si a més és manuscrita i no té totes les dades d’identificació (de vegades fins i tot són fragments), caldrà investigar a repertoris i fonts de referència musical per descriure-la (autor, títol, any, …), de manera que una vegada al catàleg, els usuaris puguin reconèixer el document i tinguin la màxima certesa possible de que allò és el que busquen.

La descripció dels documents al catàleg ©Biblioteca de Catalunya

La descripció dels documents al catàleg ©Biblioteca de Catalunya

Si es tracta de cartes, per exemple, cal identificar la signatura dels corresponsals, fet que comporta conèixer bé l’escriptor, músic, intèrpret o il·lustrador al qual pertany la correspondència, quin era el seu context i relacions, la seva vida personal i la seva activitat professional.

Altres documents, com els enregistraments sonors i vídeos, sovint es presenten en fundes i contenidors amb informació insuficient, de manera que cal reproduir-los prèviament amb l’equipament específic per a cada cas per extreure’n les dades; en ocasions, si es troben en suports obsolets o fràgils caldrà transformar-los prèviament a formats digitals.

Laboratori de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la BC ©Biblioteca de Catalunya

Laboratori de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la BC ©Biblioteca de Catalunya

En tot cas, amb qualsevol document, és bàsica la normalització de les formes dels noms dels autors (així al catàleg es trobaran totes les obres juntes), analitzar-ne el contingut per a assignar-li la matèria adequada que permeti agrupar-lo amb altres de la mateixa disciplina, i treballar amb pautes i criteris preestablerts i unificats. La normalització per la que vetlla la BC, que segueix convencions i pautes internacionals i és d’aplicació nacional, fa que, no només el propi catàleg tingui coherència, si no que es pugui vincular o creuar dades amb altres catàlegs i instruments col·lectius de país.

Depenent del tipus de material -seria el cas de fons personals o reculls-una activitat prèvia a la catalogació serà definir-ne l’organització general, fet que requereix visualitzar-ne primer tot el conjunt per decidir l’agrupació i classificació més racional; a tall d’exemple, si parlem de correspondència, s’ordenarà per corresponsals i cronològicament, si de partitures, per gèneres i formes musicals, o si són catàlegs d’editors o discogràfiques, probablement es farà geogràficament i cronològica.

Conservar en bon estat

Una correcta manipulació i protecció, conjuntament amb unes condicions ambientals adequades d’emmagatzemament contribueix a allargar la vida dels documents.

Dipòsit de documents ©Biblioteca de Catalunya

Dipòsit de documents ©Biblioteca de Catalunya

És essencial seleccionar per a cada tipus de material la protecció, si cal, i el contenidor més adient. Els llibres i revistes poden anar directament a prestatgeria, en canvi, els documents solts: gravats, mapes, cartes,… cal posar-los en camises neutres, fundes i/o capses adequades a cada document per millorar la seva conservació i prevenir possibles deterioraments.

Camises de preservació ©Biblioteca de Catalunya

Camises de preservació ©Biblioteca de Catalunya

Les capses i contenidors s’ubiquen als compactes, calaixeres o prestatgeries obertes dels dipòsits de la Biblioteca, que disposen de l’equipament específic de control d’humitat, temperatura, sistema antiincendis, etc.

Capses de preservació ©Biblioteca de Catalunya

Capses de preservació ©Biblioteca de Catalunya

Als documents deteriorats que es detecten se’ls apliquen les tècniques de restauració i enquadernació adequades a cada cas: retirada de coles i elements perjudicials (clips, zelo…), laminació, neteja, reparació del suport o l’enquadernació, entre d’altres.

Taller d'enquadernació ©Biblioteca de Catalunya

Taller d’enquadernació ©Biblioteca de Catalunya

La conservació i preservació de documents nascuts digitals i de les digitalitzacions a partir de documents analògics és un dels debats oberts i un dels reptes que les biblioteques estem abordant des de fa uns anys. La problemàtica i el perill consisteix principalment, en l’obsolescència dels suports (DVD, CD, servidors, discs durs, etc) i dels entorns en els quals els documents es van crear (versions de programaris i plataformes no compatibles actualment, per exemple), i en garantir que els documents són integres i no s’han modificat.

Taller de restauració ©Biblioteca de Catalunya

Taller de restauració ©Biblioteca de Catalunya

El repositori COFRE (Conservem per al Futur Recursos Electrònics) és el sistema de preservació que la biblioteca ha creat i posat en producció des del 2008 per garantir la conservació en bon estat del patrimoni digital.

Els serveis

Quan la BC va néixer, l’objectiu dels serveis que s’oferien eren, en essència els mateixos, permetre la consulta de la bibliografia catalana en sentit ampli i contribuir al seu estudi. El que ha canviat amb el pas dels anys són, d’una banda, les eines de que disposem per arribar i atreure a tot tipus d’audiència i oferir a cada usuari allò que necessita; i d’altra, la comunitat interessada en els fons de la Biblioteca que ha crescut progressivament; avui en dia, és una evidència, que les persones que consulten els fons de la BC, per recerca, interès particular o curiositat, i utilitzen els seus serveis, procedeixen d’arreu del món i responen a perfils heterogenis.

A la BC la pràctica totalitat dels serveis s’ofereixen tan presencialment com virtual. Des de casa podem proposar adquisicions, verificar si un document es troba a la Biblioteca o a d’altres biblioteques; si es troba digitalitzat, consultar-lo des del l’ordinador o descarregar-lo, si no, obtenir-ne una còpia o demanar-lo en préstec -si és el cas que pugui sortir de la biblioteca-; si ens trobem en un altre indret de Catalunya, gràcies a la cooperació, podrem demanar-los a través de qualsevol biblioteca que ens sigui propera.

Hi ha un equip de referencistes que ens pot conduir per la recerca, recomanar fonts i bibliografia, resoldre dubtes sobre procediments i serveis i ajudar a localitzar materials arreu del món.

©Biblioteca de Catalunya

©Biblioteca de Catalunya

La BC, com biblioteca nacional que és, ofereix, no només serveis als ciutadans, sinó també, serveis i assessorament a la resta del sistema bibliotecari de Catalunya, i en general, a institucions de l’àmbit patrimonial, públiques i privades, en aquelles disciplines que constitueixen la seva expertesa: valoració, tractament, conservació i preservació, digitalització, normalització o gestió de drets, entre d’altres. El 2013 la biblioteca va atendre prop de 1.200 consultes especialitzades.

La seva activitat de caràcter nacional fa que coordini i mantingui el Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Patrimonials de Catalunya[10], l’inventari Premsa Catalana Digitalitzada[11], impulsi recomanacions en els seus àmbits d’expertesa, i posi en marxa projectes com el del patrimoni editorial i la col·lecció de la il·lustració i del còmic.

Un tendència creixent que ha propiciat la tecnologia és la creació de serveis conjuntament amb els usuaris, ja sigui per col·laborar en alguna tasca, seria el cas del projecte de la BC Transcriu-me[12], en el qualla biblioteca digitalitza i els usuaris transcriuen documents manuscrits per fer possible que siguin recercables a text complet, com per aportar documents familiars (fotografies, postals, cartes, etc) que, juntament amb la història explicada per qui l’aporta completa la memòria col·lectiva del país.

La difusió

La difusió és probablement l’aspecte que ha experimentat un canvi més radical. S’han multiplicat els mitjans i estem subjectes a una evolució tecnològica ràpida i constant que demana de les institucions una actualització continua. L’arribada d’Internet com a mitjà de difusió i publicació, ha fet que els recursos a la xarxa es multipliquin any rere any. Els usuaris i investigadors són, gràcies a les noves tecnologies, progressivament més autònoms des del punt de vista instrumental, si bé no sempre ho són per a seleccionar i valorar els continguts que Internet posa al seu abast; l’increment exponencial d’informació ha modificat en certa mesura el seu comportament; el servei més utilitzat a la BC, amb diferència, és la consulta i localització de documents al catàleg i la consulta als objectes digitalitzats sencers que es troben en domini públic i que la Biblioteca posa en accés obert per a que siguin reutilitzats.

Unitat de digitalització ©Biblioteca de Catalunya

Unitat de digitalització ©Biblioteca de Catalunya

A aquestes digitalitzacions es pot accedir des del mateix catàleg o des dels diversos repositoris digitals en els quals la BC col·labora i/o coordina, on es troben organitzats en col·leccions. Es tracta de repositoris d’accés obert i gratuït realitzats en cooperació amb nombroses institucions acadèmiques i patrimonials:

ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Revistes tancades que es completen e abans de la digitalització per tal que tota la col·lecció es trobi junta. http://www.bnc.cat/digital/arca

RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert). Revistes científiques i acadèmiques en curs de publicació. http://www.raco.cat

Memòria Digital de Catalunya. Col·leccions digitalitzades de fotografies, mapes, llibres, cartes, cartells, entre d’altres. http://mdc1.cbuc.cat

Google Llibres. Llibres impresos en domini públic de la BC. http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Fons-digitalitzats/Llibres-de-la-BC-a-Google-Llibres

Complementàriament als repositoris, els productes de difusió de la Biblioteca amb més seguiment i impacte són aquells que aporten coneixement i no només informació, o be són fruit d’un treball de selecció;

  • Els articles del blog, petits estudis sobre documents curiosos, debats professionals, activitats o efemèrides. <http://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC>
  • Els Tresors, documents o col·leccions especialment rellevants per la seva antiguitat, singularitat, contingut o continent, dels quals se n’expliquen les característiques, ‘història i context. <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Tresors-de-la-BC>
  • Les exposicions presencials i virtuals, selecció de documents vinculats a un discurs narratiu i comentaris preparats per especialistes de la BC. <http://www.bnc.cat/Visita-ns/Exposicions>
  • Els taulells temàtics de Pinterest, que treuen a la llum imatges i il·lustracions “amagades”dins d’altres documents. <http://www.pinterest.com/BibliotecaCat/>
©Biblioteca de Catalunya

©Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya, no només vol conservar i divulgar el patrimoni català, també vol actuar com a dinamitzador i referent cultural, té una filosofia clara i la voluntat demostrada de treballar en col·laboració, i donar suport a les iniciatives sorgides d’altres institucions públiques i d’organitzacions de la societat civil. Fruit d’aquestes sinergies acull i/o organitza visites, concerts, exposicions, taules rodones, conferències, recitals, congressos i teatre, només el 2013 han estat un total de 241.

Concert a la Sala de Llevant ©Biblioteca de Catalunya

Concert a la Sala de Llevant ©Biblioteca de Catalunya

Per acabar

És impossible en unes quantes pàgines explicar bé i amb detall quina és l’activitat que la Biblioteca de Catalunya desplega dia a dia, després de cent anys de vida. Només he volgut aportar unes pinzellades que il·lustrin un esbós general sobre el que és, el que ofereix i les tasques quotidianes de l’equip de persones que treballen a la Biblioteca.

Tinc el convenciment que un país pròsper i ric és aquell que recull i preserva la seva herència cultural, i que és capaç de valorar-la i analitzar-la, doncs és el coneixement d’aquest bagatge i la il·lusió del que pot i ha de ser el futur, el que li serveixi per avançar.

 *  *  *

[1] Biblioteca de Catalunya. http://www.bnc.cat
[2] Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Vol. 01, Any 1, Núm. 1 (gen.-abr. 1914).p. 13-16. http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/butlletiBC/id/106/rec/1
[3] Biblioteca de Catalunya. Contracte programa 2013-2016. Setembre 2012. http://www.bnc.cat/content/download/72211/1155043/version/1/file/Contracte+programa+setembre.pdf
[4] El detall de les línies d’actuació i les tasques que suposen es defineixen anualment dins del Pla operatiu. http://www.bnc.cat/Coneix-nos/Qualitat-i-estrategia/Pla-operatiu
[5] L’apartat Fons i Col·leccions de la web de la Biblioteca proporciona una descripció breu de bona part d’aquestes adquisicions. http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions
[6] El CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya) i el CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), des del 2014 han quedat englobats dins del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, d’ara en endavant CSUC); ambdós han estat i són col·laboradors habituals dels projectes i repositoris de la BC.
[7] Fins al 2013 PADICAT ha recollit i guardat un total de 262.937 captures que representen 372 milions de fitxers. http://www.padicat.cat
[8] Amb la voluntat de coordinar-se amb les biblioteques universitàries i facilitar la recerca a través d’un únic punt, la BC forma part des de l’inici,del catàleg col·lectiu. http://ccuc.cbuc.cat/
[9] Vegeu nota 5
[10] Creat al 1983 conté descripcions de documents impresos des dels inicis de la impremta fins a principis del segle XX de 90 biblioteques i col·leccions. http://ccuc-classic.cbuc.cat/search~S22*cat#
[11] Conté la localització de títols de publicacions periòdiques digitalitzades per més de 100 equipaments culturals. http://www.bnc.cat/fonsrpp/formulari_fonsrpp
[12] La iniciativa, que compta amb el suport del CSUC, es va posar en marxa a l’octubre del 2013 amb dues col·leccions adreçades al gran públic: les cartes i l’obra literària manuscrita de Joan Maragall, i una tercera adreçada a especialistes: un conjunt de pergamins d’ Organyà. En menys de cinc mesos, la pràctica totalitat de documents de Maragall s’ha transcrit, així com una vintena dels pergamins. És un resultat molt satisfactori. http://transcriu.bnc.cat/