ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Educació musical des de la base


Secció a càrrec d’ORIOL FERRÉ

AUTORA: ALBA PUJOL CAMINS

Una experiència de música en família enriquida amb els principis de la Music Learning Theory

 

La música és una de les activitats cerebrals més complexes de l’esser humà, i té un paper central en el nostre desenvolupament. Sovint sentim dir que l’educació musical comença 9 mesos abans de néixer. I efectivament, les noves corrents de recerca en l’àmbit de l’aprenentatge musical en la primera infància han posat de manifest la importància d’iniciar el procés d’educació musical des dels primers mesos de vida, sinó abans.

Durant les edats primerenques, la música esdevé un element de gran importància ja que esperona en l’infant moltes altres competències socials i cognitives, al temps que ajuda al desenvolupament de les seves capacitats físiques i intel·lectuals; estimula la comunicació emocional i sensorial; beneficia l’adquisició del llenguatge i l’aprenentatge de la lectura; reforça el vincle afectiu adult-infant i un llarg etcètera.

©Núria Solé

©Núria Solé

Sí, totes aquestes bondats són certes, però les hauríem de considerar “béns colaterals”: per bé que, òbviament, són un valor afegit a la nostra tasca com a educadors musicals, no ens han de fer oblidar quin és el nostre veritable focus: la música, la competència musical. Més enllà de crear futurs músics professionals o genis musicals, el nostre objectiu no ha de ser altre que el de guiar els infants en el seu procés d’aculturació musical per adquirir una major comprensió musical, desenvolupant actituds positives vers la música que persistiran al llarg de la vida, en el marc d’una educació global i integral.

 

Un polsim de MLT

És en aquest camí cap a la construcció d’una comprensió musical on ens creuem amb les Teories de l’Aprenentatge Musical de l’investigador nord-americà Edwin Gordon. Malgrat que les aportacions de la seva Music Learning Theory (MLT) han estat cabdals en la investigació en educació musical primerenca, les seves teories resten encara poc conegudes i escassament traduïdes al nostre país.

Segons Gordon, tots tenim un potencial innat, o aptitud, per aprendre música, i aquest potencial té el seu punt màxim en el moment de néixer. Aquestes capacitats musicals, si no s’estimulen mitjançant un entorn sonor ric i variat, no es desenvoluparan. Per això, els primers anys de vida seran determinants per establir les bases d’un desenvolupament musical que perduri al llarg del temps.

Gordon planteja com els infants aprenen música de manera molt similar a com aprenen una llengua. Després d’escoltar els sons de la seva llengua materna durant els primers mesos, l’infant passa per l’etapa del balboteig, en què experimenta amb els sons de la parla, encara sense un sentit per als adults que l’escolten. Poc després, “desxifra” el codi del seu llenguatge, i és capaç d’imitar primer les paraules, per després utilitzar-les significativament en frases i oracions, de manera autònoma.

De la mateixa manera, durant el procés d’aculturació musical, per a que el nadó aprengui aquest nou llenguatge hem de proporcionar-li una immersió musical el més rica i variada possible (en tonalitats, mètriques, harmonies, timbres, diferents llenguatges i estils musicals,…). Hem de vetllar per la qualitat d’aquesta nutrició musical, procurant a l’infant un ambient musical ric i fèrtil; guiant-lo, acompanyant-lo en aquesta descoberta, en el que serà el procés preparatori cap a la creació d’un pensament musical, concepte pel que Gordon encunya el terme “audiation”: la capacitat de pensar i expressar-nos musicalment, d’atribuir un significat a la sintaxi musical.

 

Nutrients musicals de qualitat

I doncs, on i com podem produir aquesta immersió musical? D’un temps ençà hem observat un interès creixent per l’educació musical primerenca a casa nostra, amb l’aparició d’iniciatives que des de diferents àmbits, entre ells el de les escoles de música, complementen la formació musical que tradicionalment es venia realitzant des de l’àmbit de les escoles bressol.

©Núria Solé

©Núria Solé

Les escoles de música han començat a posar en valor l’educació musical 0-3, principalment a través de programes d’educació musical en família, que engloben propostes de naturalesa ben diversa en quant a metodologies, objectius, formats o periodicitats.

Però el nostre panorama d’estímuls musicals per als més menuts ha begut d’una tradició que sovint ha resultat ser un xic pobre, basada en la idea que existeix una “música per a infants”, i que aquestes músiques per a infants han de ser simples per tal que ells les puguin reproduir. Sota aquesta premissa, el repertori que se’ls dedica (cançonetes, cançons infantils, de bressol, moixaines…) no és -musicalment parlant- tot el ric que podria arribar a ser, doncs només conté en la seva gran majoria melodies en mode major i mètrica binària (rarament en menor i/o ternària, i ja no diguem en altres modes o mètriques).

Sense defugir aquest patrimoni de cançons, i sempre posant en valor les seves virtuts en d’altres aspectes (relacions afectives, adquisició del llenguatge, coneixement d’un mateix i de l’entorn…), hem de poder oferir un model que vagi més enllà d’aquesta tradició. Un model que parteixi de la base que no hi ha una música per a nadons perquè els nadons són els oients més exigents que hi ha! I per tant, poden i mereixen gaudir d’estímuls musicals d’alta qualitat.

Ens cal, doncs, realitzar una revisió i actualització del repertori musical dedicat a la primera infància; i és en aquest sentit on el descobriment de la MLT i la seva incorporació en la nostra didàctica ens pot aportar una nova perspectiva que enriqueixi enormement la nostra praxis musical. Perquè, tal i com hem vist, el nostre propòsit no és el de fer repetir ni reproduir res als infants, sinó el de proporcionar-los, tal i com fem amb el llenguatge verbal, un ampli ventall de models i estímuls diversos, oferint-los gran varietat de modes i mètriques, sense exigir ni esperar cap resposta musical immediata, sinó simplement encoratjant-los a absorbir, a estar presents, a “sentir” lliurement.

©Eduard Codony

©Eduard Codony

Aquest nou model, doncs, passa per la incorporació de les cançons i cants sense paraules, melodies en diferents modes (major, menor, dòric, lidi, mixolidi, frigi, locri, multitonal,…) i diferents mètriques, tant regulars com irregulars, que constituiran la matriu del repertori musical, especialment en la primera fase d’aculturació.

L’ús d’aquest repertori no verbal permetrà al nadó focalitzar-se en l’essència del contingut musical, absorbint estructures gramaticals (rítmiques i melòdiques) molt riques i complexes, que convenientment seqüenciades li permetran més endavant descodificar aquesta gramàtica bàsica del “llenguatge” musical. Un repertori que podem enriquir encara més amb una bona selecció d’audicions musicals de qualitat i d’interpretació de música en viu, que inclogui referents de la nostra cultura musical, tant de la música clàssica com de la música popular/moderna, així com de la música tradicional i les músiques del món.

 

En família

En tots els casos, la implicació de la família és clau per generar aquests espais d’aculturació musical. L’adult actua com a model de referència, i el nadó per naturalesa aprèn d’observar els adults i els seus iguals. El component emocional és primordial per l’aprenentatge de l’infant, i per això cal que el nadó se senti segur i acompanyant al llarg de l’activitat, en un clima de confiança i gaudi compartit. Per això, l’adult ha d’adquirir un compromís i un rol actiu al llarg de les sessions.

Ja hem apuntat els beneficis que té la pràctica musical per enfortir el vincle familiar, però no ens hem de centrar només en aquest aspecte, i malgrat en aquests primers estadis d’educació musical ens estiguem movent dins el camp de l’educació informal hem de reivindicar els programes d’educació musical en família com espais formatius de primer ordre, no només com espais d’entreteniment, joc o lleure. Espais formatius pels nadons però també pels adults participants, doncs al llarg de les sessions estem co-creant un background musical pels pares, que d’aquesta manera podran traslladar la regularitat de l’aula a casa, donant una continuïtat al treball realitzat. Els pares adquireixen eines i repertori per seguir l’aculturació musical incorporant-la en el seu quotidià.

En aquest espai d’interacció de les famílies, l’aprenentatge es produeix, doncs, en múltiples direccions: interfamiliar i intrafamiliar, establint una xarxa de relacions interpersonals (i de vegades també intergeneracionals) i posant en joc el valor de la interacció social en la construcció del coneixement.

Un cop posats sobre la taula tots aquests ingredients, i en un context de sessions regulars setmanals emmarcades dins un programa formatiu de música en família, els resultats són espectaculars.

El repte de conduir una sessió de música en família setmanal, sense cap mena d’ús de les paraules durant 45 minuts, obre un nou horitzó per l’educador, que ha de replantejar-se maneres de fer que potser havien esdevingut anquilosades. Sense paraules, s’aconsegueix un clima màgic en què el nadó pot focalitzar-se plenament en allò musical, en una atmosfera de gran comunicació a través dels sons, el cant, el ritme i el moviment. Això obliga, tant a l’educador com als adults participants, a explorar noves vies de comunicació no verbal (musical, visual, corporal -tàctil, gestual, moviment-,…) i noves formes d’interacció, despertant en el nadó l’interès per la conversa musical.

 

Altres referents

Països propers com Portugal o Itàlia ja fa temps que han incorporat i consolidat els principis de la Music Learning Theory dins els seus programes regulars d’educació musical primerenca en família. Allí observem un teixit sòlid d’iniciatives que es tradueixen en xarxes nacionals d’escoles de música que incorporen aquests programes en la seva oferta formativa (Musica in culla[1], Musica in fasce[2],…), juntament amb programes de formació pel professorat, assessorament i col·laboracions a les escoles bressol, etc.

©Eduard Codony

©Eduard Codony

Un exemple paradigmàtic d’aquest desplegament formatiu entorn de la música en la primera infància és el programa “Berço” de l’Escola de Artes SAMP de Pousos[3], Portugal, una escola de música amb ensenyaments oficials que vertebra tot el seu projecte educatiu a partir d’aquest programa de base, un programa d’educació musical i artística en família que abraça l’etapa dels 0 als 6 anys. Aquest programa, liderat pel músic i pedagog Paulo Lameiro, s’ha consolidat després de més de 20 anys de funcionament i ha desenvolupat nombrosos projectes al seu voltant, teixint una àmplia xarxa de programes formatius al voltant de la música per a nadons. El projecte també és l’origen de l’exitós espectacle Concertos para Bebés[4], punta de l’iceberg d’aquesta estructura creada des de la base i des de la posada en valor de la música en les edats primerenques. Actualment el projecte també compta amb el seu homòleg català, Concerts per a Nadons, espectacle creat per una companyia de músics i ballarins catalans que realitzaren una residencia de formació i creació amb el mateix Lameiro, i que ens dóna bon exemple del moment d’expansió que està vivint la música per a nadons a casa nostra.

 

Perspectives de futur

Un cop revisats alguns dels elements clau, i partint de la pròpia experiència, constatem que la revisió de la nostra praxis, tot incorporant-hi les noves investigacions en el camp de l’educació musical primerenca, ens obre un nou espai d’oportunitats amb un llarg camí per recórrer i explorar. El futur se’ns mostra encoratjador.

Per a nosaltres, els especialistes, les oportunitats passen per la creació de xarxes i la generació d’espais formatius i d’intercanvi d’experiències, doncs encara hi ha poques opcions de formació específica al nostre país quan, per contra, aquestes etapes d’educació musical demanden un alt grau de preparació i especialització dels seus professionals.

Per als centres d’educació musical, incorporar la franja 0-3 anys dins les seves ofertes educatives constitueix una gran oportunitat de creixement, democratitzant encara més l’accés a l’educació musical, al temps que permet consolidar una pedrera de nou alumnat amb el valor afegit d’uns pares implicats en l’educació musical dels seus fills.

I finalment, es poden obrir noves sinèrgies establint complicitats amb altres agents implicat en l’educació primerenca, com les Escoles Bressol, o bé amb especialistes d’altres disciplines artístiques com les arts plàstiques i visuals, la dansa o el moviment.

En aquests moment en què des de les altes esferes s’està planejant la supressió de la música dins l’educació obligatòria, reivindicar l’educació musical des de la base té més sentit que mai. Una educació musical com a part indispensable en la formació integral de l’infant, que ens portarà a ser persones més despertes, sensitives, emotives, creatives, imaginatives, cooperatives,… en definitiva, adults amb veu pròpia i capacitat crítica.

*  *  *

[1] http://www.musicainculla.it
[2] http://www.aigam.org/corsi-musica/musicainfasce
[3] http://www.samp.pt
[4] http://www.concertosparabebes.com

Bibliografia:

  • Gordon, E. E., A Music Learning Theory for Newborn and Young Children. GIA Publications, Chicago 1997.
  • Lameiro, Paulo, Concertos para bebés en “Revista de pensamiento musical”. Pamplona, Número 2, Junio 2011.
  • Reynolds, A.; Valerio, W.; Bolton, B.; Taggart, C.; Gordon, E., Music Play. The Early Childhood Music Curriculum. Guide for Parents, Teachers and Caregivers, GIA Publications, Chicago 1998.
  • Tafuri, Johannella,Investigación y educación musical de 0 a 3 años en “Eufonia. Didàctica de la música”. Barcelona, Número 59, octubre 2013.

*Tots els infants han signar permís d’imatge