ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Editorial núm. 022


És en moments de crisi quan es posa al descobert el desori dels privilegis ocults i la manca d’acords que s’han teixit en temps de l’opulència. Davant l’allau d’actuacions socials que manifesten el malestar i la indignació dels ciutadans que no aconsegueixen cap resposta de les autoritats polítiques – més aviat diríem que gosen frivolitzar-ne la dimensió dramàtica de la crisi- hom es deixa arrossegar, una vegada més, pel desànim i la desraó. El llenguatge irrespectuós i intolerant sistemàtic d’alguns mitjans de comunicació, que, tot sigui dit de pas, guien les xarxes socials, confon els individus i els incita a obeir compulsivament per por de perdre els privilegis -que a diferència de les negociacions i els acords, els privilegis no solen tenir cap legitimat -, i, encara més greu, pressionats per estímuls econòmics constants, moltes persones se senten obligades, insistim, a obeir consignes arbitràries dels que ostenten el poder polític i econòmic per por a perdre la feina.

Delta de l'Ebre ©Maria Ivanova

Delta de l’Ebre ©Maria Ivanova

És en moments de crisi quan ens adonem de la poca sensibilitat democràtica. Veiem com el fil conductor segueix sent el mateix: concentrar en mans d’una elit (minoritària) el control de la propietat, la riquesa i el poder. Ningú no dubte que des que va començar la crisi, s’ha incrementat la distància entre les rendes més altes i les més baixes.
El dret a discrepar, a pensar i, en conseqüència, a decidir per un mateix queda relegat a la mínima expressió. L’estratègia narrativa de la plutocràcia (quan el poder està en mans d’un grup reduït) sempre és la mateixa: menysprear i subestimar les capacitats dels ciutadans de manera sistemàtica.
Davant l’escena actual, contaminada pel rebombori sorollós dels discursos d’aquells que es creuen impunes a la corrupció, prevalent-se de l’amiguisme i del fer i desfer al seu gust sense haver-ho de consultar amb ningú, és urgent crear espais per al silenci per afavorir l’escolta, la receptivitat i la sagacitat. Perquè, en definitiva, la fita de la humanitat no és aconseguir ennoblir els procediments democràtics per millorar-nos a nosaltres mateixos?

*  *  *