ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Diari d’una àudionaturalista II: Camerun


ELOÏSA MATHEU

Recentment vaig tenir l’oportunitat de conèixer la selva equatorial africana, al Camerun. Va ser un viatge llampec, uns pocs dies amb l’objectiu d’arribar a un racó de selva pràcticament primària, inalterada, al sud-est del país, el Parc Nacional de Lobéké, un àrea protegida de prop de 2.000 Km2, que forma part d’un ambiciós projecte de conservació internacional, anomenat Tri-National Parc que pretén englobar tres parcs nacionals a l’Africa central de selva equatorial: Lobéké a Camerún, Nouabalé-Ndoki a la República del Congo (Brazzaville) i Dzangha-Sangha a la República Centroafricana. En total 7.250 Km2 de zona oficialment protegida! Tot un repte tenint en compte els interessos de les empreses d’extracció de fusta que operen per la zona.

     Ambient de nit a Camerun

Van ser tres dies de viatge en una furgoneta sense escoltar gairebé res més que el brogit del cotxe… Però quan per fi vam baixar del vehicle en un final de pista dins la selva el so que ens envoltà, més que la verdor i l’alçada dels arbres, em va revelar que per fi havíem arribat al nostre destí.

Delta de l'Ebre ©Carme Miró

Delta de l’Ebre ©Carme Miró

Una banda sonora continua, incessant, de cants d’insectes serà present durant tots els moments i dies de la nostra estada. Durant el dia aquest coixí sonor és força suau, estridulacions i vibracions agudíssimes d’insectes, que van variant segons les hores i la calor del dia, enriquit aquí i allà pels cants i crits dels ocells i els micos. En caure la nit apareixen els amfibis i diverses espècies de grills, capaços aquests de produir sons i friccions de major intensitat. L’ambient esdevé carregat, es fa més present fins i tot per a aquells amb menys hàbit d’escoltar i la foscor, la negror més enllà del foc de camp i la llanterna, inciten a parar l’orella i ajuden a captar els més petits detalls sonors.

Durant les nits, dins la tenda i amb els micròfons col·locats a l’exterior, em passo llargues estones escoltant amb els auriculars els diferents tons sovint delicats, els ritmes imposats pels ortòpters, les tonalitats agudes, deixant-me portar per aquesta bella i delicada creació musical de la natura, enriquida de tant en tant per sons llunyans, de vegades dolços i envolvents, altres més estranys i esferidors.

No hi ha altres sons que no provinguin de la natura i és fa difícil imaginar el silenci.

*  *  *