ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Els meus pares, Josep Calvo i Núria Turull


MARIA CALVO I TURULL

Fa pocs dies,vaig anar a sentir un concert. Els intèrprets van ser el Quartet Dopler i la cantant Olga Serra Delarrocha. Va ser un concert càlid, bonic i emotiu.
Una de les obres que van interpretar va ser les Siete Canciones populares españolas de Falla. Em va fer reviure especialment la música que s’escoltava a casa quan jo era petita.

Van ressorgir els records de quan sentia assajar els meus pares. Pensava en com el meu pare, tot volent fer participar els fills de la música, em va donar l’oportunitat d’acompanyar-lo al piano quan jo encara no llegia ni tocava gaire. El nostre gaudi anava molt més enllà de la música.
Podria fer una bona llista d’obres que havia sentit a casa un dia rere l’altre, repetint els passatges difícils que m’han quedat per sempre més com una vivència molt particular de la música.
El meu pare estudiava de bon matí, quan tots encara érem al llit, amb la sordina, abans d’anar a treballar a la fàbrica. L’escoltava com tocava els estudis de Kreutzer, que sempre més he estimat i encara sento, com si fos ara, com ell els estudiava; tots els trobava preciosos, el concert de Paganini, el concert de Beethoven… esperava els passatges que més m’agradaven, i si els repetia, millor!
Sempre amb la mateixa constància i exigència. Al llarg de la seva vida, va buscar mètodes d’aprenentatge i tècniques innovadores no solament per als alumnes, que també, sinó per a ell. Si no tenia solucions per a ell, així ho creia, no les tindria per als deixebles.
Al vespre, vivíem un altre moment musical, quan els fills érem a dormir. Aquell era el torn del violí i el piano.
Les sonates de Mozart. Les de Beethoven: una d’elles em va colpir tant que ara quan la sento no puc pensar que és de Beethoven, no!, aquesta és dels meus pares!
Recordo molt bé les obres de piano que estudiava la meva mare (no sé d’on treia el temps): les Escenes d’infants de Schumann, les obres de Massià, la Sonata en re menor de Brahms, la Sonata en la menor de Schumann, i moltes més.
Ens arranjaven moltes obres per a que poguéssim tocar plegats. No van regatejar mai ni un minut de la seva vida per dedicar-se a nosaltres i no tan sols en l’àmbit musical si no en tots: fèiem excursions, invents, i construïen joguines (grans i petites) per jugar amb nosaltres. Això es va enfosquir amb la malaltia i la posterior mort del meu germà Josep el maig de l’any 1973, quan només tenia 15 anys.
Maria Calvo Turull, filla i alumne de Josep i Núria. Petit i desmanegat agraïment per tot el que ens van donar.

* * *