ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Auca


JOAN COMBALIA


És voluntat de l’autor comunicar als lectors de Sonograma Magazine la seva alegria d’haver participat en aquest homenatge a Josep Calvo i Núria Turull.
I ens fa saber que  ha gaudit molt dibuixant l’auca.

Auca dedicada a Josep Calvo

sonograma-mgzn-auca-1-2-joan-combaliasonograma-mgzn-auca-3-4-joan-combaliasonograma-mgzn-auca-5-6-joan-combaliasonograma-mgzn-auca-7-8-joan-combalia


Intentar referir-me als anys que vaig conviure amb el meu cosí Josep, traduïts en una entranyable amistat, significarà sentir una forta nostàlgia, però no deixarà de ser agradable evocar aquelles èpoques en que visquérem tota mena de fets, anècdotes, aventures…. Exposaré l’esforç que en Josep portà a terme, compaginant estudis musicals i universitaris, arribant a l’èxit, i això que quant a la formació musical i especialment en la del violí, no el tenien gens il·lusionat. La insistència i interès de la seva mare, i les classes i consells de Joan Massià, feren que s’aficionés a l’estudi del violí, on arribà a obtenir un gran virtuosisme. Centrats en la formació musical, crec, que aquest “currículum” es podria classificar en quatre períodes o etapes.
Dels 6 als 15 anys – Inici musical a Blanquerna i les primeres classes amb Joan Massià.
Dels 15 als 23 anys – Marcats fortament aquest període per la guerra civil. Passa la major part de la guerra al Bruc, però baixava a Barcelona un cop a la setmana, a classe de violí amb en Joan Massià.  Recordo les interpretacions que ens donaven, amb la meva germana que havia estudiat la carrera de piano; els agradava molt la cèlebre sonata Kreutzer. Acabada la guerra, la seva mare ja feia temps que estava en tractament a Barcelona, morí el 26 de Gener de 1939, el dia que entraren els nacionals a Barcelona. En Josep, que l’havien avisat, pogué baixar a peu de Collbató i acomiadar-se d’ella. Aquesta mort féu que durant uns quatre anys el seu pare, ell i el germà, visquessin amb nosaltres, fins el casament del seu germà.
D’aquest període ric d’anècdotes, recordo que anava a estudiar el violí , a les nits ( per manca de temps), a la Farmàcia Genové, que regentava el seu pare (edifici emblemàtic de  la Rambla). i es passava hores tocant el violí sense molestar veïns.
Dels 23 als 60 anys – Durant aquest llarg període en el que es va desenvolupar la seva vida professional i familiar, va fer oposicions per a l’Orquestra  Municipal que dirigí Eduard Toldrà, obtingué plaça com a primer violí i es convertí en membre fundador. Va ser, també,  concertino durant 15 anys a l’orquestra de Joan Massià. Amb la seva esposa Núria que tenia la carrera de piano, donaren concerts a l’Ateneu Barcelonès i  Casal del Metge.
Dels 60 als 85 anys– La seva afició a la música feu que obtingués una prejubilació de la seva Empresa i així es va poder  dedicar a l’ensenyament  de la música i especialment del violí.
Al final de la seva vida passava hores practicant i aclarint problemes amb els néts.
Epíleg – Són ja moltes línees i en podrien ser una infinitat, si repasséssim fets, jocs, aventures…que visquérem i que he hagut de deixar de banda. No sempre les qüestions hereditàries tenen un fonament bàsic. Però en el cas d’en Josep i la Núria, sí que deixaren una excel·lent herència musical a les seves filles, concertistes de piano, violí i violoncel.  Herència que ja s’ha estès a alguns néts. Res més,  Gràcies Josep!


 

Procés de creació de l’auca

 Fotografies: Zoila de Montagut Combalia

Joan Combalia dibuixant l'auca. Fotografia: Zoila de Montagut Combalia Joan Combalia dibuixant l'auca. Fotografia: Zoila de Montagut Combalia Joan Combalia dibuixant l'auca. Fotografia: Zoila de Montagut Combalia  Joan Combalia dibuixant l'auca. Fotografia: Zoila de Montagut Combalia

Joan Combalia dibuixant l’auca

* * *