ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

WebQuest sobre la contaminació acústica: per uns instituts (i un món) més silenciosos


RAMON LLANES · INS Manuel de Montsuar de Lleida

Una activitat interdisciplinar de música per l’educació secundària

Actualment, el silenci és un bé escàs. L’alumnat de secundària (i molts adults) conviu tot el dia amb sons i sorolls de tot tipus. Pràcticament totes les nostres activitats quotidianes estan envoltades de soroll: ens despertem amb sons o sorolls, pugem al cotxe o al transport públic i sentim la ràdio, molts senten música amb els perillosíssims auriculars tot el sant dia, el run-run del trànsit ens acompanya a totes hores, anem pel centre comercial o pel carrer i sentim el fil musical (per cert, qui tria la música que hi sona?), entrem en comerços que semblen autèntiques discoteques (qui vetlla per l’oïda dels dependents i les dependentes?) i, lògicament, als instituts d’educació secundària els nois i noies troben normal que hi hagi soroll!

Parlo de sentir i no d’escoltar, que ja sabeu que són verbs completament diferents. Sentim tantes coses al llarg del dia, hi ha tants pocs espais i moments de silenci, que ja ens hem acostumat al fet que un xivarri permanent ens acompanyi. I què volem, doncs, que aprenguin els i les adolescents en una societat en la qual qui més crida sembla que sigui el que sempre té la raó? (només cal mirar qualsevol tertúlia) o que qui més crida és el que sembla que té més autoritat? (a classe o a casa, en aquest cas). Els nois i les noies, tinguem-ho clar, són sorollosos perquè la nostra societat és sorollosa! (i no em vingueu amb el tòpic –i excusa- del suposat caràcter llatí, més extravertit, quan és un tema d’educació i civisme, per molt adolescents que siguin).

Sonograma_Magazine-wqFaig aquesta reflexió inicial donat que aquest és un tema de debat i treball continu entre el professorat de secundària i perquè, en definitiva, estic convençut que el silenci –entre altres coses- també és imprescindible per a l’aprenentatge. A partir d’aquesta premissa, doncs, va néixer la idea de desenvolupar alguna activitat didàctica en suport digital per tal sensibilitzar l’alumnat sobre l’excés de soroll a l’institut i, de retruc, a la nostra societat.

Calia una activitat amb una certa profunditat i rigor i per això vaig pensar de seguida en convertir-la en una WebQuest; un tipus de recerca guiada per la xarxa, inventada pel pedagog americà Bernie Dodge i que coneixia gràcies a la gran difusió que n’ha fet entre el món educatiu la Comunitat Catalana de WebQuest. Es tracta d’un esquema amb 7 apartats fixos (introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, guia didàctica i crèdits) que pauten i estructuren perfectament el treball que han de fer petits grups d’alumnes de forma col·laborativa. Així, doncs, amb l’ajut de la meva companya, Victòria Verdeguer, vam començar a construir la WebQuest sobre la contaminació acústica i que en aquest article us presentem.

Primer de tot ens calia una introducció suggerent per mostrar el problema als nois i noies i, especialment, per engrescar-los a buscar i aportar solucions per tal de reduir l’excés de soroll que pateix la nostra societat. Per tant, calia un començament una mica contundent:

INTRODUCCIÓ

Heu tingut problemes per dormir algun dia per culpa del soroll? Us han molestat mai els sorolls provocats pel trànsit, per algun local d’oci o per algunes obres?

La majoria de vegades, quan pensem en el terme contaminació, només el relacionem amb la pol·lució atmosfèrica; és a dir, amb els fums de la indústria o el transport i menystenim altres tipus de molèsties com, per exemple, la contaminació acústica la qual també altera les condicions normals de l’ambient i pot provocar danys físics i psicològics a les persones.

Darrerament estan sortint notícies que ens alerten que els joves actuals podeu tenir problemes auditius a causa d’un volum inadequat en els vostres reproductors musicals, i també, cada vegada hi ha més denúncies i conflictes relacionats amb l’excés de soroll.

Què ens està passant? Sou conscients de la gravetat d’aquest problema? Què en sabeu del tema? Quines mesures es poden prendre per reduir l’excés de soroll de la nostra societat? I, el més important, què podem fer tots plegats per ajudar a reduir la contaminació acústica?

Sonograma-Magazine-WQ-CA1Un cop exposat el problema plantejàvem el treball a la TASCA:

1. En aquesta WebQuest, doncs, us caldrà:

– investigar sobre el fenomen de la contaminació sonora
– i, especialment, reflexionar sobre quines són les possibles solucions per reduir-la.

2. Per fer-ho, caldrà dividir la classe en grups de 2 o 3 persones i desenvolupar una de les 10 activitats que s’expliquen al procés, per tal d’analitzar i debatre el tema des de diversos punts de vista.

3. Durant les sessions de treball us caldrà preparar una presentació multimèdia per exposar la feina feta i les vostres conclusions a tota la classe.

Ens interessava crear un espai de reflexió amb una intencionalitat clarament reivindicativa per tal d’incidir i divulgar el tema, no només a l’alumnat, sinó a tota la comunitat educativa. Volíem una activitat interdisciplinar per poder aprofundir en aquesta qüestió des dels màxims punts de vista i, tot i que està plantejada des de l’àrea de música, que és pogués treballar des de diverses àrees.

Una de les possibilitats més estimulants de les WebQuests és precisament demanar als diversos grups de treball que assumeixin una visió determinada a l’hora de tractar un tema i és per això, que al PROCÉS, vam proposar 10 tipus de rols en funció de la perspectiva que més els podia interessar. Són aquests:

1. ELS I LES PERIODISTES: van a la recerca de notícies relacionades amb el soroll.

El vostre grup haurà de fer una ressenya periodística sobre 4-5 situacions diferents (per exemple, sorolls de trànsit, obres, oci, veïnat…) relacionades amb l’excés de soroll i que s’hagin publicat en algun mitjà de comunicació.

Les webs bàsiques de consulta són la Plataforma Estatal contra el Ruido (PEACRAM) i, especialment, l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA). Cal buscar per Internet informacions periodístiques sobre el soroll i triar-ne algunes que siguin representatives, tot analitzant també com s’informa del fet i si pensen que se li dóna prou importància.

Durant la recerca cal parar atenció als diaris i altres mitjans, tan generals com locals, per tal de veure si surten algunes informacions en aquest sentit (com, per exemple, la notícia de la pianista de Puigcerdà). També els proposem –com a activitat d’ampliació ja que al tecnologia permet aquesta opció tant estimulant- que escoltin sons i sorolls de diverses parts del món o, fins i tot, que construeixin el seu paisatge sonor.

2. LES PERSONES AFECTADES: són les que pateixen algun tipus d’excés de soroll, s’associen i volen solucionar-lo.

Arreu del territori hi ha associacions, sense ànim de lucre, que lluiten per defensar els drets i les llibertats de les persones afectades per la contaminació acústica. Cal explicar la tasca de dues o tres associacions dedicades a aquest tema (origen, organització, activitats etc.). La proposta de treball és la següent:

Imagineu que sou víctimes d’algun problema relacionat amb el soroll: no podeu dormir a la nit, no us podeu concentrar, no podeu estudiar, no rendiu a la feina, esteu irritables, patiu ansietat i estrès…

Potser teniu un local (o un veïnat) sorollós a la vora, o us passa una carretera pel costat de casa, o teniu un aeroport a prop, o bé us fan obres les 24 hores del dia… Què es pot fer davant d’això?

3. EL VEÏNAT: no pot descansar a causa del xivarri dels que estan de festa. En aquest grup els proposem un debat realment difícil i el plantegem d’aquesta forma:

Sonograma-Magazine-WQ-CA2Imagineu aquestes dues situacions:

a) Sou joves i us agrada sortir amb les vostres amistats. És així, oi?

b) Voleu descansar però el soroll de la terrassa del bar del davant de casa, o d’un restaurant, o la sortida de la gent d’un pub, o d’una festa al carrer… no us deixen dormir.

Les dues activitats són compatibles? On acaba el dret a passar-s’ho bé i on comença el dret al descans?
Teniu dubtes, oi? Voleu divertir-vos, però enteneu que això no es pot fer a costa del descans dels altres?

Reflexioneu sobre el tema. Expliqueu la qüestió i enumereu algunes accions que cal tenir sempre presents perquè aquest difícil equilibri sigui possible. Exposeu arguments per defensar cada situació i, si voleu, proposeu un debat a tota la classe. Cal tenir en compte:

a) el dret al descans és el dret bàsic que cal defensar primer

b) la necessitat de trobar llocs i espais de diversió. Sou conscients del soroll que es pot generar com a conseqüència de l’oci nocturn?

c) els interessos de la indústria de l’oci. Els preocupa la salut o només busquen els beneficis? Poden fer alguna cosa per millorar-ne les conseqüències?

d) els poders públics –especialment els ajuntaments- no han sabut fins ara resoldre adequadament aquest conflicte, però poden ser una part molt important en la solució. Com han de ser les lleis respecte aquesta qüestió? Què ha de fer la policia? I la justícia?

e) el suposat caràcter cridaner i extravertit dels països del sud d’Europa ens fa més sorollosos? o simplement tot plegat és un problema d’educació i de civisme?

4. ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES: suporten un excés de soroll a la feina. Cal investigar sobre algunes ocupacions en les quals creguin que hi ha un excés de soroll i que pensin què es podria fer per protegir les persones que hi treballen. Aquest és el punt de partida:

Actualment ningú no discuteix que el fum del tabac perjudica la salut o que cal extremar les mesures de seguretat al treball i, per això, s’han establert mesures en aquest sentit. Però, i l’excés de soroll que pateixen molts/es treballadors/es a la seva feina?

Penseu en el nivell de soroll constant que hi ha en alguns treballs: a la indústria, a les obres, als locals d’oci, a molts establiments comercials (per exemple, en botigues de roba) o, fins i tot, en una oficina. Realment això pot acabar afectant la salut personal que hi treballa? Si és així, es prenen totes les mesures possibles per protegir-lo?

5. EL PERSONAL MÈDIC: tracta els transtorns físics i psicològics que el soroll causa a moltes persones.

Sonograma-Magazine-WQ-CA3Aquí la qüestió és deixar clar que la contaminació acústica és també una qüestió de salut i, per això, aquest grup ha d’investigar d’una banda el funcionament de l’oïda humana i, de l’altra, els efectes físics i psicològics que pot provocar un excés de soroll. Cal fer una descripció detallada del funcionament de l’oïda i també fem menció als perills de l’ús (o abús) dels auriculars.

Per això, vam utilitzar un text realment preocupant de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia:

Els metges anomenen generació sorda o també generació MP3 un abundant i creixent col·lectiu de joves que han perdut capacitat d’audició -fins a un 30% del seu potencial en alguns casos- de forma irreversible i prematura, a conseqüència de l’excessiu volum amb què escolten música a través d’auriculars (alguns arriben fins als 130 dB).Les lesions estan descrites (els acúfens apareixen el dia menys pensat i es queden la resta de la vida) i les advertències donades, però aquest missatge amb prou feines ha calat entre la població i es pronostica que molts joves a partir dels 40 anys hauran de portar audiòfons, cosa totalment excepcional fa només una dècada.

Per tant:

 1. Quins són els perills d’escoltar la música a un volum massa elevat amb els auriculars, i
2. quines són les recomanacions bàsiques que caldria seguir per prevenir i tenir una bona salut auditiva.

Caldrà que definiu alguns dels termes següents: acufen, hiperacúsia, presbiacúsia, audiòfon, otorinolaringologia, auricular de botó o llindar del soroll, entre altres.

6. L’ADVOCACIA: estudia la legislació sobre el tema i defensa els drets de la ciutadania. El grup –segurament un dels rols més difícil- haurà…

…d’estudiar la legislació vigent sobre el tema. Caldrà trobar arguments legals i buscar jurisprudència que protegeixi la ciutadania contra l’excés de soroll.

La normativa és complexa i recau en diversos nivells de l’administració, des de directrius europees fins a disposicions municipals, passant per lleis estatals i de les comunitats autònomes. Cal, doncs:

– resumir només aquells aspectes més destacats de cada normativa (europea, estatal, autonòmica i municipal)
– indicar els canvis més importants que introdueixen les darreres lleis
– i explicar quin és el procés legal que cal seguir en cas de patir un problema acústic.

7. LA CIÈNCIA: ho investiga tot sobre el soroll. És un rol altament tecnològic! Aquesta és la feina a fer:

Quina diferència hi ha entre el so i el soroll? Com es mesura la intensitat? Què són els decibels? I el sonòmetre? Quin és el límit de l’oïda humana? Què és un mapa sònic?…

Vosaltres haureu d’investigar els aspectes físics del soroll i resoldre els aspectes següents:

– què és l’acústica?
– la intensitat (com a qualitat del so)
– el sonòmetre: funcions, com s’utilitza…
– els decibels i els límits de l’oïda humana (cal fer una taula d’intensitats en decibels fins al llindar del dolor)
– el mapa sònic. Estudieu l’impacte dels sorolls en una zona en concret. Cal interpretar mínimament les dades i extreure les conclusions bàsiques de les causes del soroll i de les possibles solucions.

8. LA CLASSE POLÍTICA: debat què poden fer les administracions públiques sobre aquesta qüestió.

Aquest grup haurà de reflexionar i plantejar quines són les mesures que es prenen (i, sobretot, que es poden prendre) des de les administracions públiques per lluitar contra els sorolls innecessaris. Generalment, els governs es preocupen més per altres tipus de contaminacions perquè el soroll no deixa de ser una molèstia “invisible”.

Per tant, els fem imaginar que ells seran els representants públics en un futur i que, com a polítics i polítiques sensibles davant d’aquest problema, en el seu programa electoral -d’unes hipotètiques eleccions municipals- hi han dedicat un apartat específic amb un seguit de propostes concretes que volen portar a terme si surten escollits!

9. LES I ELS ECOLOGISTES: volen un canvi radical d’hàbits i donen consells de bones pràctiques; per tant:

Vosaltres no us resigneu a viure enmig del soroll sense plantar-li cara i és per això que voleu aportar solucions al problema des de la pròpia societat civil. Per tant, penseu i redacteu en 5 diapositives més, quins serien els principals consells que, com a ciutadans i ciutadanes, hem de tenir presents per ajudar a reduir el nivell sonor de les nostres vides.

Cal fer un seguit de recomanacions de bona pràctica i analitzar quins hàbits quotidians cal canviar, per ajudar col·lectivament a reduir el soroll que ens envolta. Tenim clar que som víctimes de la contaminació acústica però hem de ser més conscients que som també generadors de soroll en moltes de les nostres accions diàries (aneu pensant en quines: música massa forta, el TV a un volum inadequat, tocar un instrument en hores de descans, parlar fort, cridar, acceleracions amb la moto o el cotxe…).

Debateu el tema i, encara que haureu de consultar diversos enllaços, ens interessen especialment propostes personals vostres.

Sonograma-Magazine-WQ-CA410. L’EQUIP DIVULGADOR: extreu conclusions generals, dissenyen un o diversos murals-resum i difonen el problema a tota la comunitat educativa a partir d’agrupar i unificar el treball de tots els grups per tal elaborar un únic producte comunicatiu que pugui difondre’s per Internet (al web o bloc del centre) amb l’objectiu de donar-lo a conèixer més enllà de les quatre parets de l’aula de música.

Un cop acabat el treball, cal avaluar-lo. Les WebQuest utilitzen una/es rúbrica/es que ens permeten fer una avaluació més qualitativa. En aquest cas s’estructura en els 5 apartats següents: 1. El contingut, 2. El text (vocabulari i expressió escrita), 3. L’actitud (autonomia, treball en grup i recerca per Internet), 4. La presentació multimèdia i 5. L’exposició oral

És important destacar que l’alumne/a pot consultar en tot moment aquesta rúbrica i, per tant, sap com serà avaluat/da.

I la CONCLUSIÓ a la qual volem arribar és la següent:

El nivell sonor produït per l’activitat humana no ha deixat d’augmentar des de la Revolució Industrial i es calcula que en els darrers 20 anys s’ha duplicat. Concretament, l’estat espanyol encapçala la llista de països afectats perquè és el segon país més sorollós del món (després del Japó) i es calcula que una quarta part de la seva població està exposada a nivells sonors excessius, amb una mitjana de més de 65 dB.

El soroll és un dels factors que més alteren la vida quotidiana i la convivència però també és un greu problema de salut pública. Segons estudis recents, la reducció del soroll es considera una qüestió prioritària per la majoria de persones, fins i tot per davant d’altres temes mediambientals com poden ser el consum d’aigua, les energies renovables o la conservació de l’entorn.

A la GUIA DIDÀCTICA es donen alguns consells per als docents que vulguin aplicar aquesta activitat a la seva realitat i que poden resumir-se en:

-la webquest es pot desenvolupar durant tota l’etapa secundària tot i que, lògicament, a 2n cicle es pot aprofundir més

-és una activitat versàtil en el sentit que 10 rols donen joc a tota mena d’agrupacions de treball segons com és l’alumnat de l’aula. Per exemple, no és necessari desenvolupar tots els rols i, com que alguns són similars (persones afectades, treballadors/es i veïnat, per exemple) i demanen un major nivell de profunditat, potser són més adequats per a 3r o 4t de l’ESO. Si la classe és molt nombrosa, també es poden duplicar algunes de les tasques (com per exemple, els i les periodistes, les persones afectades, el personal mèdic, l’equip divulgador…)

-activitats paral·leles: es podria combinar el treball amb xerrades complementàries de, per exemple: alguna associació de la zona o per agents que treballin aquest tema de la policia local o autonòmica. Si el professorat pensa que el resultat és brillant es pot enviar a alguna publicació local, ajuntament o associació de veïns a fi de fer-ne més difusió.

-interdisciplinar: si és possible seria interessant coordinar-se, buscar ajut i punts en comú amb els departaments de:

a) ciències de la natura, especialment per tot allò relacionat amb l’acústica;

b) i de tecnologia, per si es vol fer algun tipus de pràctica amb el sonòmetre (a molts centres n’hi ha un a l’aula de tecnologia) o bé per qualsevol qüestió informàtica més complexa.

I per acabar amb el setè apartat dels CRÈDITS, hem fet menció a les persones i/o institucions que ens van ajudar a construir aquesta activitat.

Pel que fa al treball amb l’alumnat hem de dir que des d’un primer moment ens va sorprendre la implicació i participació dels nois i noies en aquest tema. Primer per ells i elles aquesta qüestió els és molt desconeguda ja que ni coneixen ni són conscients de la gravetat del problema però, un cop engrescats, acabem assumint perfectament els plantejaments de la WebQuest i són capaços de fer propostes realment estimulants. A l’apartat TASCA hi hem enllaçat, com a exemple, alguns treballs realitzats per alumnat de 4t d’ESO.

Finalment, només recalcar que la contaminació acústica és un problema real, global i complex però que en el fons és, sobretot, una qüestió d’actitud personal. Cal educar i promoure l’anomenat civisme acústic; és a dir, el compromís individual i col·lectiu per reduir l’excés de soroll, sempre amb una actitud dialogant però a la vegada activa i decidida. De tots nosaltres depèn que tinguem un futur menys sorollós i, per tant, més humà i saludable.

Si aquesta WebQuest hi aporta el seu granet de sorra ja ens donem per satisfets.

* * *