ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Diari d’una àudionaturalista I: Sons a la ciutat


ELOISA MATHEU

Visc en una ciutat mediterrània i sorollosa, en un barri amb molts carrers arbrats, hi ha parcs urbans i jardins que pretenen acostar la natura a la ciutat.

Enclavada entre el mar i la muntanya la ciutat ofereix un clima benigne, una oferta tròfica i una relativa seguretat que aprofiten moltes espècies d’ocells. De matinada el paisatge sonor té una qualitat particular, el soroll antropogènic baixa a la seva condició de remor permanent, com una respiració profunda i adormida, només interrompuda per algun vehicle. Durant un lapse de temps, no amaga sons ocults durant el dia, unes passes, una finestra que s’obra, i és aleshores quan els ocells s’apoderen de l’espai sonor amb els seus cants i piuladisses.

©Eloisa Matheu

©Eloisa Matheu

A la primavera, quan els ocells canten més intensament, establint territoris i buscant parella, aquest fenomen és particularment intens. Potser un dels exemples més comuns és el que ofereixen les merles quan canten amagades als arbres en jardins i patis, o exposades dalt de teulades i antenes als terrats, anunciant el nou dia escoltant els mascles veïns i fent-se escoltar, produint refilades i xiulets aflautats que arriben ben lluny i ressonen en les parets verticals dels edificis multiplicant-se. No són poques les persones que s’han despertat de matinada amb les refilades del cant de la merla! Jo mateixa l’he escoltat molts cops des del llit, meravellada per les notes i les melodies, pel repertori variat i capritxós, familiaritzant-me amb els motius particulars d’aquell mascle, alguns dels quals descobreixo en el cant de mascles veïns, del barri. En força ocasions no m’he pogut estar de llevar-me, preparar el meu equip i enregistrar-les.

 

  Gravació de merla

Tanmateix el cant de les merles urbanes també ha interessat a científics especialitzats en bioacústica o biologia del comportament. Sembla ser que les merles a les ciutats emeten un fraseig amb predomini de notes agudes. També hi ha investigadors que consideren que el cant urbà de les merles és més potent ja que li cal elevar-se per sobre el brogit de les ciutats…

Particularment, escoltar la natura em produeix un plaer i unes emocions difícils de descriure, m’apropen a aquesta sensació de pertànyer o formar part d’una cosa molt més gran, com quan observes el cel profundament estelat en una negra nit. I descobrir aquestes petites existències enmig del gris urbà, escoltant un tsit tsit aturada esperant creuar un carrer, em proporciona uns breus instants de joia, em lleva l’esperit i em sento més en sintonia amb la natura.

* * *