ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Els papers dels nostres músics. Els fons personals de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya


ROSA MONTALT

INTRODUCCIÓ

Els arxius i fons personals, tant pel seu valor i testimoniatge com per la seva riquesa i diversitat de formats documentals, esdevenen col·leccions valuoses per als investigadors i aporten un valor extraordinari a les institucions i entitats que les custodien. Aquesta percepció però, no arriba fins a meitats del segle XX.

És a tombants del segle esmentat, quan sembla despuntar l’adquisició i difusió d’aquests materials i s’incrementa la seva presència a la majoria de grans biblioteques. S’arriba així a meitats de segle, quan augmenta la recerca interdisciplinar i s’obre un reconeixement de les fonts primàries. També es fa palesa la necessitat de conèixer el creador/productor per tal d’acostar-s’hi i entendre les seves obres i/o els fets.

Aquests fons contenen documents únics i irrepetibles, són de més difícil localització, recuperació i ús, s’inclouen dins l’àmbit de les col·leccions especials, un espai no massa definit, i, com a conseqüència, són susceptibles de ser tractats de formes ben diferents. Precisament per aquest motiu, el tema en qüestió genera debat no només a Catalunya sinó arreu del món.

Mostra de la col·lecció factícia de Pau Casals

Cada país ha procedit a recopilar la producció documental i bibliogràfica segons la seva trajectòria històrica, cultural, econòmica, social i política. La legislació de cada territori determina la recollida del patrimoni documental i bibliogràfic. Alhora, cada institució encarregada del procediment segueix la incorporació dels fons d’acord amb les seves col·leccions. D’aquí que existeixin tantes diferències a nivell internacional.

1. CONTEXT A CATALUNYA

A Catalunya, a nivell legislatiu, existeix la Llei de Patrimoni Cultural[1] (9/1993), que defineix el patrimoni documental i bibliogràfic en els seus articles 19 i 20. Per una banda, “document” dins el marc del patrimoni documental és: tota expressió en llenguatge oral, escrit, d’imatges o de sons, natural o codificat, recollida en qualsevol mena de suport material, i qualsevol altra expressió gràfica que constitueixi un testimoni de les funcions i les activitats socials de l’home i dels grups humans, amb exclusió de les obres d’investigació o de creació . Per altra banda, els “documents” recollits dins el marc del patrimoni bibliogràfic són: obres d’investigació o de creació manuscrites, impreses, d’imatges, de sons o reproduïdes en qualsevol mena de suport .

És evident que hi ha marge per a la interpretació i els fons i col·leccions poden ser custodiats per agents gestors heterogenis. Així podem trobar un arxiu personal a la biblioteca, un fons gràfic a l’arxiu, una col·lecció fotogràfica al museu, un fons personal a la fundació, els papers familiars a casa… i tot el conjunt conformaria el paisatge de la salvaguarda del patrimoni.

Aquest panorama fa necessari establir procediments consensuats per al desenvolupament dels fons i col·leccions, per tal de facilitar que els hereus i propietaris prenguin la decisió més encertada. Si es coneixen les opcions, es poden evitar possibles desorientacions i probablement el resultat serà més adequat i més eficient.

I és aconsellable i necessari que convisqui aquest ventall de gestors ja que cadascú contribueix i aporta un paper complementari i enriquidor en el terreny patrimonial. Per exemple, un centre de documentació (fundació, associació, etc.) centra la seva tasca en la recuperació de la memòria del compositor, intèrpret o l’àmbit, motiu de la seva existència, difon el corpus general de l’obra d’un compositor i aporta informació relacionada (dates d’estrenes, edicions i enregistraments apareguts, crítiques de concerts, etc.). La salvaguarda d’un arxiu o biblioteca centra la seva activitat en la recuperació dels documents custodiats, donant accés als materials i procurant per la seva preservació, conservació i difusió mitjançant els seus catàlegs entre d’altres actuacions complementàries; difon especialment l’obra que custodia i facilita la informació relacionada amb l’obra del creador, intèrpret, etc. sempre i quan sigui present en el materials descrits i/o esdevé necessària en casos dubtosos. Ara bé, la realitat, com sempre, presenta situacions diverses i, moltes vegades, catàlegs d’arxius i biblioteques esdevenen les úniques fonts i dades del músic o tema en qüestió.

2. ÀMBIT DE BIBLIOTEQUES

Des dels seus inicis, encara que tímidament, les biblioteques han acollit col·leccions i fons personals. Les col·leccions locals que es troben a les biblioteques públiques conserven fons d’interès local que poden incloure documents i fons ben singulars. Per altra banda, les biblioteques acadèmiques han anat incorporant progressivament col·leccions especials als seus catàlegs. Val a dir, però, que la pràctica totalitat de les biblioteques nacionals han recollit i conservat fons arxivístics privats. Les col·leccions de les biblioteques nacionals responen a una varietat de definicions, comentada abans, però comparteixen el mateix objectiu: recopilar el patrimoni bibliogràfic del país.

El Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Sistema Bibliotecari (4/1993), atorgant a la Biblioteca de Catalunya la condició de biblioteca nacional i determinant la seva missió que s’articula en tres eixos bàsics:

  • recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l’àmbit lingüístic català
  • vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic
  • mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal
3. BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Per conèixer com la Biblioteca de Catalunya ha pogut reunir un fons tan destacable cal remuntar-se als seus inicis i repassar alguns moments claus.

La Mancomunitat ha tingut un paper cabdal en la custòdia del patrimoni de Catalunya. Aquesta impulsà la creació i consolidació d’una sèrie d’institucions culturals -entre elles l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)[3] – encarregades de potenciar, coordinar i enaltir, de forma rigorosa, la cultura i la ciència catalanes. Els fundadors de l’IEC veieren clarament la necessitat d’una gran biblioteca per tal d’assolir aquests objectius.

Per una banda, la institució havia d’esdevenir un centre científic, d’avantguarda i de referència, i, per l’altra, una biblioteca patrimonial amb la funció de recollir i conservar la producció bibliogràfica catalana, com a tasca essencial de salvaguarda històrica de l’antiga cultura escrita, sovint en perill de perdre’s o dispersar-se.[4]

La Biblioteca de Catalunya es fundà el 1907 com a eina exclusiva de l’IEC i s’obrí al públic en general el 1914. El Butlletí de la Biblioteca de Catalunya[5] de l’any 1914 és una font irrenunciable per conèixer els orígens de la institució i poder entendre-la. Els estatuts[6] de la Biblioteca marquen la seva composició interna i, en conseqüència, el seu contingut:

Punt III- La fundació té per objecte una biblioteca pública lliure on se trobin tots els elements d’estudi per a la coneixença del passat i del present en tot allò que concerneix als països de la nostra llengua i tot quant d’una manera o altra constitueixi document o instrument de cultura.

IV- La Biblioteca es compondrà de Manuscrits, Impresos i Reproduccions gràfiques. Comprendrà: 1) Una Secció general. En la Secció General anirà compresa una Biblioteca de mà, instal·lada a la sala de lectura. II) Seccions especials, entre les quals hi haurà les de Manuscrits, Reserva d’impresos, Plànols i Cartes geogràfiques, Gravats o Estampes, Reproduccions gràfiques, Música i fons de llibres, subjectes a reglaments especials.”

La contribució a la salvaguarda del patrimoni documental i bibliogràfic per part de la Biblioteca durant la Guerra Civil fou fonamental per a la conservació dels fons. Aquesta voluntat ha permès llegar a les generacions actuals una col·lecció d’arxius i fons personals remarcable, reunida de forma intensa en les darreres dècades. Els fons i col·leccions s’han enriquit, sovint amb esforços econòmics considerables per poder adquirir materials que completin i mantinguin la coherència de la col·lecció inicial.

S’arriba així als més de cent anys de recorregut, a la recollida i conservació de més de tres-cents fons singulars que són fonamentals per a l’estudi de la història en els àmbits literari, artístic, científic i polític de Catalunya.

Aquesta és la particularitat més rellevant de la Biblioteca de Catalunya: la varietat, riquesa, contemporaneïtat i especialització dels fons que custodia. No cal dir que el fet de poder accedir alhora a un conjunt de documents tan heterogeni, i amb informació tan variada, enriqueix i beneficia als investigadors i usuaris en la seva recerca documental.

Per exemple, el fons personal del compositor Josep Valls i Royo (Barcelona, 1904-Le Havre, França, 1999) -per citar un cas concret i incorporat darrerament a la Biblioteca-, inclou correspondència amb l’escriptor Josep Carner, amb qui va mantenir una gran amistat. Aquesta conjunt de cartes es creua amb la correspondència inclosa en el fons personal de l’escriptor, també conservat a la Biblioteca. La recopilació del conjunt epistolar d’anada i tornada permet investigacions més completes i enriquides. I el cas citat no és una excepció. En la majoria dels fons musicals -com també els artístics, literaris i científics- s’hi troben documents relacionats amb escriptors, pintors, polítics, altres músics i personalitats del món cultural i social en general. És freqüent que els fons es relacionin, i per tant s’enriqueixin els uns als altres. Alhora, la seva consulta resulta pràctica i senzilla ja que es realitza en la mateixa institució.

Secció de música. Avantsala

4. SECCIÓ DE MÚSICA DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I ELS FONS

L’any 1892 la Diputació de Barcelona adquirí ja un fons personal, la biblioteca musical del bibliòfil i compositor Joan Carreras Dagas (Girona, 1828-La Bisbal de l’Empordà, 1900) i el diposità al Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic. El musicòleg i compositor Felip Pedrell (1841-1922) catalogà aquest fons, treball que donà com a resultat el catàleg publicat entre els anys 1908 i 1909. El 1912 es decidí dipositar aquesta col·lecció a la Biblioteca de Catalunya. El 1917, el mateix Pedrell donà el seu arxiu personal i biblioteca musical a la Biblioteca, amb la condició que s’hi creés un Departament de Música. Aquest fons, junt amb la col·lecció musical Carreras Dagas conformen la base de l’actual reserva de música i els primers fons personals musicals.

Mn. Higini Anglès (Maspujols, 1888-Roma, 1969), deixeble de Pedrell, fou l’encarregat de descriure els manuscrits musicals del mestre Pedrell i n’edità el catàleg el 1920.

Caldrà esperar uns deu anys, el 1927, per a la incorporació del tercer fons personal a la Secció de Música -o el primer, si es consideren els dos anteriors, el de Carreras Dagas i el de Pedrell, com a fons fundacionals-. Ens referim a l’arxiu i biblioteca d’Isaac Albéniz [7], donació de Rosina Jordana, vídua del compositor i pianista. Segons la carta d’oferiment de la donació, la voluntat de la família era oferir el fons a una institució pública que vetllés per l‘estudi i la difusió de la cultura musical, i que es trobés ubicada a la terra on nasqué. El fet que el fons del seu mestre, Felip Pedrell, es trobés a la Biblioteca de Catalunya va ser decisiu. El fons Isaac Albéniz incloïa manuscrits originals, edicions i correspondència que conformaven la biblioteca i l’arxiu que acompanyaren al compositor en les diverses residències al llarg dels anys.

Si bé els dos fons comentats amb anterioritat, Carreras i Pedrell, aportaren nombrosos tresors musicals del passat, el d’Albéniz incorporà contemporaneïtat a la col·lecció musical de la Biblioteca. Tanmateix, els tres donatius deixen entreveure el futur de la col·lecció de la Secció de Música i donen sortida a una de les col·leccions musicals més importants.

Als anys trenta recau a la Biblioteca la custòdia del fons musical de la Catedral de Barcelona. Hi ha una nota autògrafa d’Higini Anglès a la plana 97 verso del llibre de registre de la Secció de Música, amb data 30 d’abril de 1940, que hi diu el següent:

Atención! Hay que notar, para conocimiento de los estudiosos, que los números M 1469 hasta el 1628, con música que perteneció a la catedral de Barcelona, fueron donados a nuestra Biblioteca en abril 1940 por el Cabildo Catedralicio en agradecimiento a nuestra Biblioteca por los servicios prestados a la Catedral y sus códices durante la época del 1936-1939.

Si bé hi ha més d’una llegenda al voltant d’aquestes paraules, és innegable que aquest conjunt de manuscrits es pogué salvar i conservar, una sort que no van tenir altres manuscrits d’arxius eclesiàstics. La seva preservació ha estat fonamental per a l’estudi de la música que conté, així com per la possibilitat de poder-la interpretar i escoltar.

S’arriba així al 1941, catorze anys després de la incorporació del fons Albéniz, quan es realitza un nou donatiu, el fons del musicògraf Joaquim Pena. Els moments difícils que ha viscut la Biblioteca, com els anys de la Guerra Civil i els posteriors, han diferit el tractament i descripció de fons ingressats durant aquest temps. Ha calgut esperar èpoques d’increment pressupostari per poder dotar els fons d’eines de descripció més completes.

Aquestes mancances també afecten a les col·leccions i fons personals ingressats els anys seixanta i setanta: els fons dels compositors Sancho Marraco, Cristòfol Taltabull, Manuel Burgès, Amadeu Vives, Josep M. Roma, Frederic Muset, Salvador Raurich, Antoni Massana, Josep Soler, o el del musicòleg Higini Anglès, conservador de la pròpia Secció de Música. Precisament aquest darrer fons arribà procedent del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma que dirigí Mn. Anglès durant més de deu anys.

Durant els anys noranta s’incorporen els fons dels intèrprets Jaume Bachs, Marcos Redondo i Conxita Badia; el de la ballarina Tòrtola València; el dels musicòlegs Maria Ester-Sala i Josep M. Lamaña; el del director de cor Enric Ribó i la seva dona, la soprano Pura Gómez; i els dels compositors Manuel Blancafort, Xavier Gols, Josep M. Ruera, Nadal Puig, Josep Font Palmerola, Jaume Pahissa, M. Teresa Pelegrí, Frederic Mompou, Josep Barberà i Humbert, Emili Salut i Payà, Joaquim Cassadó o Gonçal Tintorer.

Alguns d’aquests fons s’han incrementat darrerament amb nous lliuraments, com ha succeït amb els fons Blancafort, Pahissa, Barberà, i especialment el de Tintorer que, durant l’any 2012, la seva vídua Gilberte Tintorer va fer donació de tres àlbums que porten per títol Le Livre d’Or des amis de la musique, de Pau, que inclouen programes, retalls i manuscrits, entre altres.

Durant el segle passat han ingressat al voltant d’uns seixanta-sis fons, una quantitat considerable, que es veurà superada en tan sols la primera dècada del segle següent. Aquesta etapa s’inicia amb fons tan heterogenis com els fons dels compositors Xavier Benguerel, Jordi Cervelló, Isidre Corderas, Rafael Martínez Valls, Eduard Toldrà o Joan Borràs de Palau, la col·lecció de tango de Francesc Arellano, amb Carlos Gardel com a epicentre, o els fons del Club de Futbol Junior i de l’Esbart Verdaguer.

L’any 2005 és fonamental per a la Secció de Música, com també per al patrimoni musical català. El Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya (CDMGC) tanca definitivament com a centre de documentació i el seu personal i el seu fons s’incorporen a la Biblioteca de Catalunya. Entre els fons nouvinguts destaquen els dels musicòlegs José Subirà i Montserrat Albet -anterior directora del CDMGC que va morir el passat mes d’abril-, i els dels compositors Enric Granados, Llongueras, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera i Joan Comellas, del qual, aquest any celebrem el centenari del seu naixement.

Aquesta fusió de fons va permetre unir esforços i recursos, i va repercutir molt positivament en l’increment i regulació de la conservació, descripció, difusió i l’augment de la consulta dels fons d’ambdues institucions.

S’inicia la segona dècada del nou segle fins a l’actualitat amb un ritme creixent de noves adquisicions. S’incorporen els fons dels crítics musicals Luís Polanco i Albert Vilardell; del músic Manuel Capdevila; dels intèrprets Ferdinand Guérin i Francesc Musolas; i dels compositors Joan Guinjoan, Robert Goberna, Manuel Capdevila, Josep Valls, Isidre Corderas, Montserrat Campmany, Joaquim Homs, Francesc Taverna-Bech, Josep M. Mestres-Quadreny, Agustí Cohí Grau, Joan Saura Martí, David Padrós o Lluís Moreno Pallí. Alguns d’aquests fons són oberts i periòdicament ingressen nous lliuraments. Actualment es conserven més de cent trenta fons musicals.

5. CASUÍSTIQUES DE LES COL·LECCIONS I ELS FONS PERSONALS

Els fons que custodia la Secció de Música corresponen, en la seva majoria, a biblioteques i arxius personals de compositors. Segueixen, a nivell quantitatiu, els fons d’intèrprets -tant cantants com instrumentistes-, pedagogs, musicòlegs, associacions i entitats, melòmans i col·leccionistes, crítics musicals i d’altres en menor nombre com podrien ser ballarines, per citar els més representatius.

  • fons és el conjunt de documents produïts i/o reunits i utilitzats per una persona, família, organisme, etc.
  • arxiu és el conjunt de fons documentals produïts o rebuts per una persona, un servei o un organisme en l’exercici de les seves activitats i funcions.
  • col·lecció és l’agrupació artificial de documents reunida per característiques comunes independentment de la seva procedència.
  • biblioteca és una col·lecció de llibres antics i moderns.

Així doncs, pot haver un fons personal que inclogui la part d’arxiu -amb documentació familiar i professional-, la seva biblioteca i alguna col·lecció, per exemple de postals. Aquest podria ser el cas del fons Joaquim Pena [9] i el de molts altres fons musicals de la Biblioteca.

Si bé s’ha vist la diferent tipologia de productors dels fons, també es pot veure la temàtica dels mateixos. Els fons relacionats amb la música anomenada clàssica -inclosa la contemporània- són els més abundants. Menys són els relacionats amb la música folklòrica -tot i que hi ha una considerable representació de fons de compositors de sardanes- i molt menys els de música popular i jazz.

Per altra banda, la meitat dels fons inclouen documentació epistolar i un 30% contenen material gràfic, en la seva majoria fotografies.

En general, una col·lecció o fons personal està constituït per materials diversos: l’obra de creació, que pot integrar manuscrits, impresos i enregistraments audiovisuals, la seva biblioteca -monografies i publicacions periòdiques- i discoteca amb enregistraments de tot tipus -cintes magnetofòniques, cassets, LP, CD, DVD-, documentació personal -correspondències, contractes, manuscrits en general, inclosos els esborranys i esbossos, títols i diplomes honorífics, medalles i condecoracions, documents relacionats amb l’activitat del músic o entitat en qüestió-, fotografies i retrats, col·leccions de programes de concerts i retalls de premsa, per citar els més habituals. Cada cop més però, els fons inclouen documents digitals, fins i tot en algun cas, s’ha incorporat l’obra de creació en un disc dur, com és el cas de Josep M. Mestres-Quadreny.

Respecte al volum de les col·leccions i fons, certament pot ser molt variable. Tant pot tractar-se d’una unitat, per exemple una carpeta amb documents, com de tres-centes capses o més.

A continuació es descriuen les diferents actuacions del procés tècnic dels fons des que ingressen fins a la seva presentació pública.

6. ADQUISICIÓ

Hi ha diferents factors que ajuden a valorar l’interès o el rebuig d’un fons o col·lecció, per exemple: la seva singularitat i rellevància, la matèria del fons en relació a les col·leccions de la institució, l’abast cronològic, la coherència de la col·lecció o l’exhaustivitat sobre un tema, per citar els més corrents.

En principi es fa recerca i seguiment de l’existència d’arxius i col·leccions personals i privades. Tanmateix, com s’ha dit abans, hi ha estesa certa cultura de confiar els fons a les institucions públiques i en la majoria dels casos els fons arriben per voluntat dels propietaris. Algunes vegades, aquest seguiment comporta el desplaçament in situ per poder tenir un primer contacte amb el material.

Per altra banda, també es comprova bibliografia de llistats proporcionats per llibreters de vell així com de catàlegs de cases de subhastes, tant a nivell nacional com internacional. Evidentment, en tots els passos, cal una valoració que justifiqui la seva adquisició.

7. EMMAGATZEMAMENT, PRESERVACIÓ I CONSERVACIÓ

La Biblioteca promou una sèrie d’actuacions per tal d’assegurar la conservació i preservació dels documents com poden ser l’enquadernació, la restauració, la digitalització de qualitat i la seguretat constant. Aquests plans organitzatius són els que veritablement permetran la preservació dels documents i per descomptat la seva recuperació dins la història. Per tal de portar-los a terme es compta amb una sèrie de serveis que han esdevingut un referent professional en els seus camps respectius. A vegades, la seva intervenció és imprescindible, com és en el cas dels manuscrits i de tots aquells documents únics que, si es donés el cas, la seva pèrdua seria lamentablement significativa. Aquest conjunt d’actuacions ha motivat moltes de les donacions a la Biblioteca.

Un contenidor del fons Francesc Laporta

Un contenidor del fons Francesc Laporta

Els propietaris dels fons acostumen a valorar-los, a conservar-los en les estances i contenidors originals, i procuren, en el millor dels casos, per la seva preservació. Malgrat tot, aquesta preservació es pot veure afectada per factors externs: una plaga de fongs, un incendi o un robatori poden esdevenir nefastos per al patrimoni en qüestió. La Biblioteca, per tal d’evitar-los, segueix un conjunt de protocols que regulen els temes de seguretat, mediambientals (temperatura i humitat), la desinfecció i la desratització.

La política de preservació estableix un calendari anual de restauració i enquadernació i de neteja, que inclou tant el control de desinfecció i desratització com el de la temperatura i humitat dels dipòsits. El tema de seguretat s’aplica bàsicament a la vigilància i accés als documents.

Quan ingressen els fons es redacta un inventari sumari que moltes vegades recull incidències que afecten a la restauració i enquadernació dels materials. En alguns casos, com quan es detecten fongs, lepismes, etc., el fons passa per una desinfecció, que pot ser puntual o integral.

A partir d’aquí, es protegeixen els materials amb camises de paper neutre, i se segellen i etiqueten si s’escau. Hi ha una preclassificació que permet organitzar els documents en capses de conservació de forma provisional fins que es tanqui el procés de descripció i catalogació del fons.

8. DESCRIPCIÓ I CATALOGACIÓ

La descripció i catalogació dels materials ocupa bona part de la dedicació de la plantilla de la Secció de Música en tant que són tasques bàsiques per a la difusió dels mateixos. Actualment hi ha cinc professionals a la Secció de Música que tenen cura del fons musical en suport paper.

Des del catàleg dels manuscrits del fons Pedrell, redactat per Higini Anglès el 1920, no va haver més eines de descripció de fons personals fins el 1992, amb l’edició del catàleg del fons Antoni Massana, i el 1993, amb la del fons Josep M. Ruera. Si bé des del 1991 es cataloga informàticament la música impresa i es pot consultar per internet, cal esperar al 2008, després del canvi de programari de la Biblioteca, perquè els manuscrits musicals i els fons personals tinguin accés des de la web, ja sigui a través del catàleg automatitzat o bé des dels inventaris individuals a “Fons i col·leccions”[10].

Els avantatges que ofereixen aquests inventaris en línia davant els catàlegs impresos són importants. Primer, perquè permeten incorporar els nous lliuraments de fons oberts i, per tant, disposar de la informació actualitzada. En segon lloc, perquè es poden modificar les dades fàcilment en cas d’errors, noves aportacions o identificacions respecte a autories i obres. I en tercer lloc, ofereixen un accés obert amb moltes possibilitats de cerques per paraula clau a través dels buscadors i motors de cerca.

La descripció de les col·leccions i fons personals no ha comptat amb eines reglades fins gairebé l’any 2000. Anteriorment es disposava només de primers manuals i treballs puntuals. Per tant, són eines relativament modernes que han sorgir, com s’ha dit anteriorment, a conseqüència de l’augment d’aquests materials a les biblioteques i dels canvis en el terreny de la investigació. Actualment s’utilitza el format MARC 21 [11] per a descriure els fons des del catàleg, i el manual Describing Archives: a content standard (DACS)[12] així com les directrius de la ISAD(G )[13] i la seva versió catalana, la NODAC , per a la descripció dels fons en inventaris.

9. DIGITALITZACIÓ

La digitalització és una eina que contribueix a la preservació dels documents patrimonials en minimitzar-ne l’ús dels originals. A més, facilita la seva difusió a Internet i, en conseqüència, la visibilitat d’aquests documents.

Periòdicament hi ha una planificació i priorització dels dipòsits digitals segons una sèrie de pautes: l’estat de conservació dels originals, els requeriments d’ús de l’original, la singularitat i interès patrimonial i les aportacions a projectes digitals en curs, entre d’altres. La digitalització d’un document inclou dues còpies: una, de més resolució, que té funcions de preservació i, una altra, de menys resolució, que està plenament orientada a la difusió.

Des de la web de la Biblioteca es pot accedir a les reproduccions dels documents a través de l’apartat “Fons digitalitzats”[14], com també des del mateix catàleg. De moment, bona part dels fons personals no són accessibles digitalment parlant i de forma visible i pública perquè molts d’ells encara tenen els drets vigents. Sí que es disposa d’alguns documents digitalitzats d’aquests fons, encara que de forma interna o restringida, per una qüestió de preservació, si més no fins que no prescriguin els drets.

La Biblioteca ha endegat i col·laborat en una sèrie de projectes per a facilitar la consulta del patrimoni per internet. Destaca la Memòria Digital de Catalunya (MDC)[15], un repositori cooperatiu impulsat per la Biblioteca el 2005 que inclou, entre d’altres materials, un bon nombre de documents procedents de col·leccions i fons personals. El principal objectiu és augmentar-ne la visibilitat i, en conseqüència, permetre el descobriment del patrimoni català.

10. CATÀLEG I WEB

El catàleg [16] i la web[17] són les eines bàsiques per difondre i donar a conèixer les col·leccions i els fons personals conservats a la Biblioteca de Catalunya. També es compta amb el suport d’exposicions, publicacions, concerts, així com la cessió d’espais, per a presentacions de llibres i enregistraments sonors, per a poder amplificar aquesta divulgació.

El catàleg permet acotar la cerca per “Manuscrits i fons personals”. Els fons estan descrits de forma sumària en uns registres amb els accessos necessaris per poder arribar als documents concrets. Aquests registres inclouen un enllaç per accedir a l’inventari o ajuda de cerca que conté una descripció més completa.

Dins el Catàleg Col·lectiu d’Universitats de Catalunya (CCUC)[18], s’hi troba el catàleg de la Biblioteca de Catalunya, i, recentment, s’ha estrenat un nou portal[19] de les col·leccions especials de les biblioteques que conformen el CCUC.

Entre els apartats de la web de la Biblioteca, n’hi ha un anomenat “Fons i col·leccions”, que permet accedir directament als inventaris a través d’un índex alfabètic dels noms dels creadors o productors. Pot ser d’interès remarcar que la informació facilitada en aquests inventaris també és localitzable des del portal Google, fet que agilitza la cerca de documents i dades que hi apareixen, i augmenta amb escreix la seva visibilitat.

Un altre apartat relacionat amb els fons i col·leccions és el dels “Tresors de la BC”[20], on es destaquen documents i fons singulars. Es poden trobar entrades com la del manuscrit M 980, que inclou bona part d’ Iberia d’Albéniz, o la del fons Conxita Badia, entre d’altres.

11. EXPOSICIONS, PUBLICACIONS I CONCERTS

Des de sempre s’han realitzat exposicions relacionades amb els fons de la Biblioteca. Però és durant els anys vuitanta que s’intensifiquen les mostres dedicades a personalitats de l’àmbit musical de les que es conserva el seu fons. Només durant l’any 1988 hi hagueren les exposicions dels fons Frederic Mompou, Manuel Blancafort, Cristòfol Taltabull i el mateix Higini Anglès. Les han seguit les de Robert Gerhard, Joaquim Homs, Joaquim Nin Culmell, Isaac Albéniz, Esmeralda Cervantes, Joan Guinjoan i Joaquim Pena.

L’any 1921 comença la col·lecció de publicacions de la Secció de Música que abasta més de cinquanta títols, entre partitures i monografies. Alguns dels volums són: Cançons xineses de Taltabull a cura de Josep Soler, Robert Gerhard i la seva obra , per Joaquim Homs (1991), Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític , per Xosé Aviñoa (1996), Teoria i història de la música al fons Taltabull de la Biblioteca de Catalunya de Miquel Alsina (2005) [edició electrònica][21] , Onze cançons per a veu i piano de Joan Balcells, a cura d’Anna Cazurra (2009), Arbres i fonts de Sant Feliu d’Isidre Corderas (2010), la coedició amb el Museu de la Música d’ Azulejos d’Isaac Albeniz i finalitzada per Enric Granados (2010), i el darrer títol, la Suite per a instruments de vent, de corda i piano de Robert Gerhard a cura de Leticia Sánchez (2013).

També s’ha reprès la dinàmica d’organitzar concerts per il·lustrar exposicions i donacions, tal i com s’havia fet entre els anys quaranta i vuitanta. Ha esdevingut habitual presentar la donació d’un fons escoltant una mostra de la música que inclou. Aquest seria el cas de les presentacions dels fons Josep Soler, Enric Granados, Rafael Martínez Valls i Miquel Querol, per citar-ne alguns. Altres concerts que s’han dut a terme a la seu de la Biblioteca han estat vinculats a esdeveniments concrets, com les presentacions de llibres i enregistraments sonors relacionats amb Joan Manén, Xavier Benguerel, Jordi Cervelló, Joan Guinjoan i Joaquim Homs, per citar-ne alguns. Anualment també s’acull algun dels concerts del Festival Josep Soler.

12. VISITES, CLASSES PRÀCTIQUES, ETC.

Els mateixos serveis que ofereix en general la Biblioteca de Catalunya es poden aplicar en l’aspecte musical. Visites concertades, classes pràctiques amb mostra de documents del seu fons i jornades de portes obertes ajuden a donar a conèixer el patrimoni custodiat per la institució.

S’organitzen visites a professionals que tenen interès per la documentació musical i el seu tractament; a donants, que volen conèixer el procés de catalogació i conservació del seu fons, i a grups o col·lectius socials com ara escoles, corals, etc., que també hi poden estar interessats. Aquests visites acostumen a incloure una petita mostra dels documents.

Una altra modalitat són les classes pràctiques de conservatoris, escoles de música o universitats. Són classes que tenen lloc a la Biblioteca, on professors i alumnes disposen de les fonts primàries per il·lustrar els seus estudis i investigacions. A vegades es preparen mostres sobre un fons concret. Aquest seria el cas del fons Conxita Badia que, anualment, serveix de base per a la visita a la Biblioteca dels participants del Barcelona Festival of Song.

13. PROJECTES I COL·LABORACIONS

La Biblioteca de Catalunya és membre d’institucions professionals i especialitzades en la gestió de la documentació. Forma part de la International Association of Music Libraries, Archives and Documentation Centres (IAML)[22], així com de la seva branca espanyola, Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM)[23], que aquest any celebra el seu vintè aniversari. Amb elles col·labora en el projecte internacional Archives Music Association (AMA) que té com a objectiu el d’elaborar un cens de col·leccions i arxius personals musicals.

En l’àmbit biblioteconòmic i de documentació, es participa en diversos projectes, entre els quals destaquen els encapçalats per grups de treball sobre el patrimoni musical, tant a nivell nacional, sota la tutela del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a nivell estatal, a través del Ministerio de Cultura. Aquest darrer, ha facilitat eines de treball i ha redactat una sèrie de concrecions per poder incorporar els documents musicals, que es troben en les biblioteques i els arxius d’arreu de l’estat espanyol, al Catálogo Colectivo de Patrimonio Bibliográfico (CCPB)[24].

Aquestes participacions i col·laboracions aporten contactes professionals amb les principals biblioteques i arxius musicals, tant de Catalunya com d’arreu del món, que afavoreixen especialment els fons i col·leccions especials.

En l’àmbit acadèmic, es realitzen col·laboracions puntuals en projectes relacionats amb la descripció i catalogació dels fons custodiats. Si durant el 2005-2008 va ser el de la descripció del fons de l’arxiu musical de la Catedral de Barcelona, gestionat per un equip d’investigadors de la UAB i un altre del CSIC, actualment es dóna suport al projecte de descripció de la documentació epistolar de Felip Pedrell i d’Higini Anglès.

Per altra banda, s’acullen alumnes en pràctiques procedents del terreny biblioteconòmic i del musicològic. En general, les pràctiques són enriquidores per ambdues parts; mentre que l’alumne pot apropar-se a materials susceptibles de ser estudiats, la Biblioteca pot aprofitar l’especialització de l’alumne per avançar la descripció dels materials pendents de processar o per completar la d’altres ja treballats.

CONSIDERACIONS FINALS

Els fons dels creadors musicals i artístics són encara unes col·leccions molt incipients.

Tradicionalment, a Catalunya coincideixen la voluntat d’oferiment de fons personals amb la confiança vers la seves institucions públiques. És curiós com una terra de pas, considerada fenícia, esdevé un lloc singular pel que fa a donacions d’aquest tipus de fons. I ho és tenint en compte que en d’altres indrets els fons s’acostumen a adquirir per modalitat de compra o a trobar en mans de particulars.

Malgrat haver presència de fons personals, familiars i d’entitats a la Biblioteca de Catalunya des del seus inicis, és a tombants de segle XXI que hi ha un impuls considerable en la seva adquisició. La Biblioteca centra la seva tasca en quatre grans àrees en les quals avança aportant-hi millores: identificació, descripció, preservació i difusió dels fons. És prioritari donar visibilitat als materials únics i rars així com tots aquells documents que poden quedar engolits pels propis fons. També es treballa per a una descripció dels materials més eficient per fer-los més accessibles, i la participació en projectes cooperatius hi ajuda molt.

Els autors, intèrprets, etc. de música clàssica i contemporània tenen clar que cal preservar la seva obra i el seu treball. Potser els autors i intèrprets de música folklòrica i moderna ho veuen des d’una altra perspectiva. És rellevant que mentre a la British Library hi poden haver The Beatles, a la Library of Congress es poden consultar els fons de George Gershwin o Duke Ellington… perquè a la Biblioteca de Catalunya no s’hi podria trobar el fons de Josep M. Farràs? o Manuel Saderra i Puigferrer? Josep Casas i Augé? Raimon? Pegasus? Lautaro Rosas? Mayte Martín? Jaume Arnella? Joan Albert Amargós?… La resposta és clara, cal canviar aquesta percepció i garantir que es preservin i donin a conèixer les manifestacions i expressions musicals de totes les èpoques i gèneres.

En pocs anys han ingressat donacions de personalitats catalanes que es trobaven fora del territori -Gonçal Tintorer, Montserrat Campmany, Josep Valls i Royo, Ramon Codina i Bonet-, una mostra més de la confiança en la institució i una voluntat que cal agrair profundament per dues raons: per permetre la recuperació d’un patrimoni musical, que de ben segur hagués estat molt més difícil d’adquirir, i per facilitar poder posar-lo a disposició dels investigadors i de la societat en general.

Les institucions vetllen de forma integral per als “papers” dels nostres músics però és evident que, siguin on siguin aquests “papers”, el més important és donar-los accessibilitat i assegurar la seva conservació, preservació i difusió.

* * *

BIBLIOGRAFIA

  • Els enllaços que s’inclouen a la bibliografia i a les notes s’han comprovat el mes d’octubre de 2013.
  • Biblioteca de Catalunya [en línia]. Disponible a: <http://www.bnc.cat>.Crespí, Joana. “Els arxius musicals de la Biblioteca de Catalunya” a: En torno al patrimonio musical en Catalunya: [archivos familiares] . Trujillo:
  • Ediciones de La Coria, Fundación Xavier de Salas, 2001. (Cuadernos de trabajo; 5), p. 29-56.
  • Crespí, Joana. “El Departamento de Música de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona)” a: Anuario musical (1994), p. 6-9.
  • Crespí, Joana. “El patrimoni musical a Catalunya” a: Ítem , 17 (1995), p. 74-82.
  • Estivill Rius, Assumpció. Els fons i les col·leccions d’arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés. BIB, textos universitaris de biblioteconomia i documentació , núm. 21 (desembre 2008). Disponible a: <http://bid.ub.edu/21/estiv1.htm>. ISSN: 1575-5886.
  • Montalt, M. Rosa. “Cent anys de patrimoni musical a la Biblioteca de Catalunya, 1908-2008”, a: Segon Congrés Internacional de Música a Catalunya (Barcelona 8, 9 i 10 de maig de 2008): llibre d’actes. Barcelona: Consell Català de la Música, 2012, p. 626-631.
  • Patrimonio musical: los archivos familiares (1898-1936) . Trujillo: Ediciones de La Coria, Fundación Xavier de Salas, 1997. (Cuadernos de trabajo; 4).
  • Patrimonio musical español de los siglos XIX y XX . Trujillo: Ediciones de La Coria, Fundación Xavier de Salas, 1994. (Cuadernos de trabajo; 2) .
  • Seminario de Archivos Personales: (Madrid, 26 a 28 de mayo de 2004) . Madrid: Biblioteca Nacional, 2006.

[1] Llei de Patrimoni Cultural [en línia]. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Arxiu/LLEI%209_1993,%20de%2030%20de%20setembre,%20del%20patrimoni%20cultural%20català.pdf>
[2] Llei del Sistema Bibliotecari [en línia]. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Arxiu/LLEI%204_1993,%20de%2018%20de%20mar%C3%A7,%20del%20sistema%20bibliotecari%20de%20Catalunya.pdf>
[3] Institut d’Estudis Catalans [en línia]. Disponible a: <http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp>
[4] Biblioteca de Catalunya. 100 anys. 1907-2007 . Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, p. 35.
[5] Butlletí de la Biblioteca de Catalunya , any 1 núm. 1, gener-abril 1914, vol. 1. Disponible a: <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_biblioteca_catalunya.html>
[6] Estatuts de la Biblioteca de Catalunya. Butlletí de la Biblioteca de Catalunya , any 1 núm. 1, gener-abril 1914, vol. 1, p. 13. Disponible a: <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/butlletiBC/id/106/rec/1>
[7] Biblioteca de Catalunya. Fons Isaac Albéniz [en línia]. Disponible a: <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Albeniz-Isaac>
[8] Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007 . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2006. (Arxivística i gestió documental. Eines; 1). Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Arxius/Norma%20de%20Descripcio%20Arxivistica%20de%20Catalunya/arxius/NodCast.pdf>
[9] Biblioteca de Catalunya. Fons Joaquim Pena [en línia]. Disponible a: <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Pena-Joaquim>
[10] Biblioteca de Catalunya. Busca col·leccions (2005-). Disponible a: <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions>
[11] Biblioteca de Catalunya. Format MARC 21 per a dades bibliogràfiques [en línia]. 1999, actualització 2012. Disponible a: <http://www.bnc.cat/sprof/normalitzacio/marc21bf/bfindex.html>
[12] Describing archives: a content standard . 2nd ed. Chicago: Society of American Archivists, 2013. [Consulta: 7 octubre 2013]. Disponible a: <http://files.archivists.org/pubs/DACS2E-2013.pdf>
[13] ISAD(G): (General International StandardArchival Description): Norma Internacional General de Descripció Arxivística . 2a ed. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Arxius/Norma%20de%20Descripci%C3%B3%20Arxiv%C3%ADstica%20de%20Catalunya/arxius/ISAD2_catala.pdf>
[14] Biblioteca de Catalunya. Fons digitalitzats . Disponible a: <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Fons-digitalitzats>
[15] Memòria Digital de Catalunya. Disponible a: <http://mdc1.cbuc.cat/>
[16] Biblioteca de Catalunya. Catàleg [en línia]. Disponible a: <http://cataleg.bnc.cat/>
[17] Biblioteca de Catalunya. Web . Disponible a: <http://www.bnc.cat/>
[18] CBUC. Catàleg Col·lectiu de la Universitats de Catalunya (CCUC) . Disponible a: <http://ccuc.cbuc.cat/>
[19] CBUC. Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya . Disponible a: <http://colleccions.cbuc.cat/?q=ca/inici>
[20] Biblioteca de Catalunya. Tresors de la BC . Disponible a: <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Tresors-de-la-BC>
[21] Alsina, Miquel. Teoria i història de la música al fons Taltabull de la Biblioteca de Catalunya . Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005 [en línia]. Disponible a: <https://botiga.bnc.cat/publicacions/Taltabull.pdf>
[22] International Association of Music Libreries, Archives and Documentation Centres (IAML). Disponible a: <http://www.iaml.info/>
[23] Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM). Disponible a: <http://www.aedom.org/_web/>
[24] Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPB) . Disponible a: <http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/CCPB/index.html>