ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Editorial núm. 020


No podem deixar de pensar que la democràcia es basa en la transparència. Tot i que sembla una obvietat, els fets ho desmenteixen descaradament.
Estem immersos en una espiral descendent que ens deixa indefensos davant una (inevitable) corrupció que suscita l’estupor de molts ciutadans i ciutadanes.
Enlluernats, encara, per les delícies del diner fàcil i per la velocitat, el món de la cultura, incapaç de prendre decisions complexes, s’està quedant sense recursos intel·lectuals i econòmics.

Boxes of sillence Nº 3. Fotografia intervinguda. Any 2012 ©Norberto Sayegh.

Boxes of sillence Nº 3. Fotografia intervinguda. Any 2012 ©Norberto Sayegh.

La cultura, que és llengua, art i pensament, es dessagna en obert. Cal un enorme esforç per fer front a la visió simplista (la cultura és consum i ha de ser econòmicament rendible) que ens volen imposar: només allò que té un lobby al darrera esdevé tema d’interès per aquells que (potser amb molta mediocritat i falta de criteri) prenen les decisions culturals sobre el que convé o no convé a la societat.
Si no és rendible, no convé (la ignorància, sí és rendible!).
Els criteris independents no són la millor targeta de visita per mostrar als gestors culturals del nostre país. Hem passat de la desmesura i el culte al luxe més barroer i cursi, a una situació aflacada d’idees que s’afanya a marginar i menysprear el pensament crític d’aquells que no tenen lobby. Només se salven els mitjans que segueixen obtenint els beneficis econòmics del poder (que n’hi ha, però estan interessadament repartits) amb l’objectiu d’incidir ideològicament, de forma imperativa, sobre la opinió pública. Defensar la independència de criteris i no adular l’egocentrisme dels que gestionen alguna mena de poder, comporta no ser respectat i ser menystingut.
Contra aquesta barbàrie ?
Vostès diran.

 

* * *