ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Sisley-Kandinsky-Hopper. Col·lecció Carmen Thyssen


Exposició: Sisley-Kandinsky-Hopper. Col·lecció Carmen Thyssen
Comissària: Pilar Giró Román
Sala: Espai Carmen Thyssen – Sant Feliu de Guíxols
Dates: Del 14.07.2013 – 13.10.2013

Sant Feliu de Guíxols és una elegant vila marinera bressol de grans capitans que, entre els habituals atractius turístics de la Costa Brava, compta amb un magnífic i excepcional conjunt monumental que és Bé Cultural d’Interès Nacional: el seu monestir benedictí del segle X. L’edifici monacal també és conegut per ser l’escenari del Festival de la Porta Ferrada, un clàssic de la temporada musical estiuenca.

EDWARD HOPPER. El «Martha McKeen» de Wellfleet, 1944. Oli sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza

EDWARD HOPPER. El «Martha McKeen» de Wellfleet, 1944. Oli sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza

Des de fa un any el Monestir acull l’Espai Carmen Thyssen que ocupa les estances de l’Antic Palau de l’Abat, tot equiparant així la població empordanesa amb l’oferta museística de les respectives seus Thyssen de Madrid i Màlaga. Cal dir que el dia de la visita vaig constatar una notable afluència de públic, talment com si es tractés d’una exhibició pròpia d’una gran ciutat.

ALFRED SISLEY. Una tarda a Moret, finals d’octubre, 1888. Oli sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza

ALFRED SISLEY. Una tarda a Moret, finals d’octubre, 1888. Oli sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

De fet, Sisley – Kandinsky – Hopper és ja la segona mostra de l’Espai Thyssen i compta amb una cinquantena de quadres on, a banda dels pintors que fan de caps de cartell, també es poden contemplar obres de Gauguin, Delaunay, Kupka i dels mestres catalans Martí Alsina, Meifrèn o Amat, entre d’altres.

L’exposició es divideix en tres grans àmbits distribuïts en vuit estances de l’antic Palau on a peu de sòcol es recorda quin fou l’ús de cadascuna d’elles en temps de l’Abat. Així, i de manera cronològica, el recorregut s’inicia amb el naturalisme, ressegueix l’impressionisme i es clou amb l’expressionisme a cavall, doncs, dels segles XIX i XX.

ELISEU MEIFRÈN I ROIG. Molins de vent al costat del mar, 1887. Oli sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen

ELISEU MEIFRÈN I ROIG. Molins de vent al costat del mar, 1887. Oli sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen

D’aquesta manera, l’itinerari s’enceta amb el primer dels epígrafs proposats per la comissària, Pilar Giró: “Transcendència del realisme”, on el protagonisme absolut és dels paisatges evocadors amb obres que s’agermanen i es diferencien a parts iguals. És a dir, podem contemplar vistes de terres properes, llunyanes, imatges diürnes, nocturnes, costaneres, fluvials, portuàries, hivernals, però de totes i cadascuna d’elles emana un estil molt personal i una empremta pròpia. M’agradaria mencionar l’oli Barques a la platja de Lluís Garner. La factura recorda la mà de Sorolla però, tot i que la platja no fou un tema molt freqüent en el repertori de Garner –tal com es comenta en el catàleg-, és remarcable el tractament que va fer de la llum, el qual atorga una lluïssor que s’apodera de l’estampa i l’aproxima a una concepció impressionista.

WASSILY KANDINSKY. Murnau, cases a l’Obermarkt,1908. Oli sobre cartró. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza

WASSILY KANDINSKY. Murnau, cases a l’Obermarkt,1908. Oli sobre cartró. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

Al segon àmbit, “Fragmentació de la llum”, hi trobem tres noves sales que es pleguen als encants de les impressions efímeres de diverses composicions au plein air que gràcies a les paletes enlluernades dels seus autors es modulen els colors a voluntat. Certament, la selecció d’obres és molt encertada. També hi tornem a trobar un magnífica pintura d’Eliseu Meifrèn, paisatgista que malgrat ser conegut per les seves marines, a Pati reflecteix una preciosa escena tamisada per la llum d’un jardí interior ple de geranis que envolten un petit estany.

Ara bé, d’aquest segon àmbit destaca una obra per emblemàtica: El Martha McKeen” de Wellfleet d’Edward Hopper, la qual abandera tota la imatge gràfica de l’exposició. Es tracta d’una tela hipnòtica que reforça el caràcter marítim de la franquícia Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Un luxe haver-la pogut veure de prop. El denominador comú de les dues darreres sales, dedicades a la “Transfiguració del color”, és l’adscripció a l’expressionisme dels pintors exposats. De l’últim dels tres àmbits expositius, sobresurt un oli sobre cartró de Wassily Kandinsky, Murnau, cases a l’Obermarkt, un quadre de petites dimensions amb reminiscències fauvistes que reprodueix un tram del carrer major de la població bavaresa, encara identificable avui dia.

ROBERT DELAUNAY. Portuguesa (La gran Portuguesa), 1916. Oli i cera sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museo Thyssen-Bornemisza

ROBERT DELAUNAY. Portuguesa (La gran Portuguesa), 1916. Oli i cera sobre tela. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

El visitant encara és a temps de veure una mostra de gran qualitat presentada amb gust, rigor i molta professionalitat on, no només s’ha tingut cura del detall, sinó que es fa evident que s’ha pensat en el públic d’arreu i, molt especialment, en l’autòcton. Em refereixo, d’una banda, a la inclusió de paisatges de Sant Feliu de Guíxols signats per Amat i  Jaume Pons, aquest darrer nebot de Martí Alsina; i, d’altra banda, al fris cronològic que es troba a la sortida del circuit, el qual contextualitza les obres pictòriques exposades amb fets de trascendència internacional al costat dels avatars viscuts pels guixolencs al llarg dels 150 anys que abasta l’exposició.

Text: Isabel Graupera Gargallo