ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Darwin. El viatge d’un naturalista


Exposició: Darwin. El viatge d’un naturalista
Comissari: Dr. Niles Eldredge (American Museum of Natural History de Nova York)
Sala: Museu Marítim de Barcelona – Drassanes Reials
Dates: Del 10.05.2013 – 01.09.2013

El juliol de 1837 Charles R. Darwin va escriure a la seva llibreta de notes “I think”, just a sota va dibuixar el primer arbre de l’evolució. Era l’esquema gràfic del seu mapa mental: la hipòtesi que explicava l’origen comú de les espècies, la qual va canviar la concepció —fins aleshores imperant— de la creació de l’home i de la cronologia de la vida a la Terra.

Tree of Life. A reproduction of the first-known sketch by Charles Darwin of an evolutionary tree describing the relationships among groups of organisms.© By permission of the Syndics of Cambridge University Library.

Tree of Life. A reproduction of the first-known sketch by Charles Darwin of an evolutionary tree describing the relationships among groups of organisms.© By permission of the Syndics of Cambridge University Library.

L’exposició Darwin. El viatge d’un naturalista, que es pot visitar al Museu Marítim de Barcelona fins a primers de setembre, és la mostra més gran i completa que s’ha fet mai fins a la data on, per ordre cronològic i en sis àmbits, es repassa la vida i el pensament de Charles Darwin. Es tracta d’una producció de l’American Museum of Natural History de Nova York en col·laboració amb diferents institucions internacionals de prestigi.

La visita demana una bona inversió de temps per part del visitant perquè, tot i que el disseny del muntatge compta amb diferents elements dinamitzadors per tal d’amenitzar el recorregut, el text hi té un gran pes. De fet, és una conseqüència ben lògica, ja que la mostra és una revisió divulgativa del treball científic de Darwin. Cal, per tant, explicar un corpus teòric que ha transcendit la parcel·la del coneixement estrictament biològic, si bé és cert que s’han previst diferents nivells de lectura.

En aquest sentit, un aspecte molt rellevant que ofereix la mostra del Museu Marítim és la possibilitat d’apropar-nos a la seva vida personal i descobrir així la dimensió humana de Darwin. A través de la correspondència familiar, ens han arribat molts detalls de quin fou el seu entorn emocional. Sabem quant feliç va ser col·leccionant escarabats o jugant amb les seves cosines a la finca rural de Wedgwood; o com de consternat va arribar a estar el seu pare, Robert Darwin, pel fet que Charles no mostrava cap interès per estudiar llatí, grec, ni tampoc pels estudis de medicina, trencant així amb la tradició professional del pare i de l’avi.

Fotografia feta pel fotògraf José Luis Biel del recorregut expositiu

Fotografia feta pel fotògraf José Luis Biel del recorregut expositiu

De fet, la relació amb el seu pare sempre fou difícil. Robert Darwin, ja vidu i desesperat pel que considerava la desorientació del seu fill, va adreçar-li les següents paraules: “Només t’importen la caça, els gossos i la captura de rates; seràs una vergonya per a tu mateix i per a tota la família”. Aquest retret fou just abans d’iniciar la seva carrera eclesiàstica a la Universitat de Cambridge on, sortosament, va tenir l’oportunitat de conèixer importants homes de ciència com el seu mentor, el reverend Henslow, un botànic que el va instruir en les tècniques d’observació natural.

En l’àmbit familiar Charles comptava amb un gran aliat, el seu oncle Josh, qui gràcies a la seva intercessió va estovar el seu cunyat, el pare de Charles, perquè donés el permís i els diners que portarien al seu nebot a embarcar-se l’any 1831 com a naturalista sense sou en un viatge al voltant del món absolutament transcendent per a la biografia del jove i per a la resta de la humanitat: cinc anys d’expedició científica a bord del Beagle van ser la llavor que acabaria germinant gairebé trenta anys després en la publicació de L’Origen de les espècies per selecció natural.

Fotografia feta pel fotògraf José Luis Biel de l’escenografia de la cabina del Beagle.

Fotografia feta pel fotògraf José Luis Biel de l’escenografia de la cabina del Beagle.

El pare considerava que l’expedició era un “projecte salvatge” impropi d’algú que havia d’esdevenir sacerdot. Certament, el viatge va comportar els seus riscos i les seves incomoditats. En aquest sentit, és molt il·lustrativa l’escenografia que reprodueix la cabina del Beagle, un espai a popa de 3 x 4 metres quadrats que Charles va haver de compartir amb dos homes més i amb la seva biblioteca de referència.

Amb vint-i-dos anys, Darwin va pujar al vaixell amb el permís patern i la recomanació del seu mentor, com ho testimonien les paraules d’aquesta carta: “està àmpliament qualificat per recollir, observar i anotar tot el que valgui la pena tenir en compte en Història Natural”. El Beagle, un bergantí de la classe Cherokee de la Royal Navy assignat al servei de recerca naval, va salpar del port de Plymouth el desembre de 1831 amb una missió: estudiar la línia costera i cartografiar els ports sud-americans per conèixer i protegir millor els interessos britànics a la zona.

Fotografia feta pel fotògraf José Luis Biel del panell de l’evolució dels homíds

Fotografia feta pel fotògraf José Luis Biel del panell de l’evolució dels homíds

Charles i la resta de la tripulació van confiar la vida al capità Robert FitzRoy, un jove aristòcrata de vint-i-sis anys i temperament exaltat que preferia tenir un company de viatge més que un simple recol·lector. El capità FitzRoy va oferir a Darwin la possibilitat de contribuir en la redacció del quadern de bitàcola del Beagle amb una secció d’història natural. Darwin va acceptar i, així, va anar documentant el diari de bord amb les seves observacions i notes de camp, el qual posteriorment fou publicat amb gran èxit de vendes. Durant el llarg viatge tots dos homes van mantenir una bona relació, ara bé, hi van haver moments de tensió. Segurament el més intens fou una acalorada discussió sobre l’esclavitud quan, després d’haver vist de ben a prop les condicions de vida dels esclaus de Salvador de Bahia, FitzRoy mantenia que els esclaus brasilers eren feliços i Charles no podia estar més en desacord. L’enfrontament va pujar tant de to que Darwin es va preparar per abandonar el vaixell, però FitzRoy, que era un cavaller, es va disculpar.

Cal dir que FitzRoy fou un excel·lent navegant que va saber dirigir una nau més aviat petita per punts conflictius o no prou coneguts ni descrits per les cartes navals, acomplint així amb alguns dels objectius de l’expedició: situar en el mapa els corrents traïdors de l’estret de Magallanes o els esculls més perillosos de la costa més meridional del continent americà. A més va pagar de la seva butxaca tota una sèrie d’equipaments per garantir la seguretat de la navegació. A primers d’octubre de 1836 Darwin arribava a Anglaterra boig d’alegria per retrobar-se amb els seus parents i amics. Deixava enrere una llarga ruta marítima que l’havia portat a les remotes illes Galàpagos i tancava l’esdeveniment més important de la seva vida, segons les seves pròpies paraules, per començar una nova singladura a terra ferma com a naturalista reconegut.

Title page from Charles Darwin’s The Origin of Species published in 1869. © American Museum of Natural History, Department of Library Services.

Title page from Charles Darwin’s The Origin of Species published in 1869.
© American Museum of Natural History, Department of Library Services.

Després del viatge Charles es casa amb Emma, la seva cosina, qui el considera un home obert, transparent i que expressava els seus veritables pensaments. Tenint en compte la moral victoriana, la sinceritat de Darwin potser li deuria comportar més d’un desencontre. A més, Emma, considerava que Charles era particularment afectuós i que tractava bé als animals. Una observació molt pertinent tenint en compte que el seu futur marit va postular que els animals tenien emocions identificables.

L’any 1838 Darwin ja havia treballat totes les seves notes dels quaderns redactats a bord del Beagle: més de set-centes pàgines d’anotacions i mil cinc-cents espècimens recol·lectats. De totes maneres, encara haurien de passar molts anys perquè el naturalista s’atrevís a fer pública la seva teoria. Per quin motiu Darwin va trigar tant a donar a conèixer el seu treball? Doncs per la por al descrèdit científic i a l’escàndol públic. Quin fou el fet que va desencadenar la publicació? Una carta que Darwin va rebre l’any 1858 d’un altre naturalista, Alfred Russel Wallace, qui també havia viatjat i, de manera autònoma, havia arribat a la mateixa conclusió sobre la selecció natural. De fet, Wallace sempre va reconèixer Darwin com a descobridor de la teoria de l’evolució. Finalment, Darwin es veu empès a decidir-se a treballar en el manuscrit definitiu i publicar el treball fruit de molts anys d’investigació. A l’any següent L’Origen de les espècies per selecció natural es va posar a la venda i, de fet, la primera tirada es va exhaurir el mateix dia. A aquesta primera edició van seguir-la cinc més.

Darwin publica L’Origen de l’home l’any 1871 convençut de l’absurditat de la suposada superioritat d’uns animals respecte dels altres. En una època en què no només es donava per fet que l’home havia estat creat a imatge i semblança de Déu, sinó que ningú gosava ni tan sols atrevir-se a replicar aquest dogma, possiblement aquesta fou la seva obra més radical.

El corpus teòric d’un naturalista nascut en el sí d’una família benestant de l’Anglaterra victoriana va deslligar l’home de la mà divina i va desxifrar l’enigma de l’origen comú de la diversitat biològica. Aquell I think de Darwin és comparable a l’E pur si muove de Galileu o al Cogito, ergo sum de Descartes. La repercussió del seu pensament és transversal i multidisciplinari, comparable a l’obra d’altres científics que, com Newton o Freud, no es poden circumscriure únicament a un camp. L’exposició que acull l’espai de les Grans Naus del Museu Marítim de Barcelona prova com l’obra de Darwin esdevé una gran lliçó d’humilitat per a l’Homo sapiens i una autèntica mostra d’honestedat científica.

Text: Isabel Graupera Gargallo