ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

La Capella Reial de Catalunya: passat, present i futur


SERGI GRAU TORRAS · Fundació Centre Internacional de Música Antiga

La Capella Reial fa referència als conjunts vocals i instrumentals nascuts durant l’Edat Mitjana que interpretaven les cerimònies religioses i profanes de les capelles dels palaus reials. Aquestes capelles es van estendre per diferents indrets d’Europa servint no només a les corts sinó també a grans cases i famílies nobiliàries. En la història de Catalunya, va ser el 1297 quan Jaume II va elaborar el document més antic conegut per crear una Capella Reial que comptà en els seus inicis entre 4 i 6 cantors. Amb els successius monarques de la Corona d’Aragó i pel seu creixent interès en les noves polifonies de l’Ars nova, aquesta capella es feu més gran en el nombre de cantors i instrumentistes agrupant músics francesos, italians, flamencs i alemanys que se sumaven als d’origen catalanoaragonès. Posteriorment, amb la unió dinàstica de la reina Isabel I de Castella i el príncep hereu d’Aragó Ferran II d’Aragó el 1469, van formar-hi part músics d’arreu del territori de la Corona de Castella i amb l’assentament de la cort de Ferran II a València es va desenvolupar una fructífera Capella que llegà esplèndides obres com el cèlebre Cançoner del Duc de Calàbria. La Capella de la cort va gaudir de mecenatge reial fins a finals del segle XV. A partir de llavors el suport va minvar i aquesta situació va portar a la inactivitat de la Capella Reial per deixar lloc a altres capelles que es van erigir sota mecenatge de grans cases nobiliàries.

Fotografia ©David Ignaszewski 2009

Fotografia ©David Ignaszewski 2009

No fou fins a principis del segle XVIII, enmig del conflicte de la Guerra de Successió espanyola entre Felip V i Carles III, que la Capella Reial va tornar a ressorgir. L’arribada de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona el 1705, va comportar l’assentament de la cort a la ciutat, acompanyat d’un conjunt de músics de gran renom que procedien de la seva orquestra de cambra de Viena per atendre les celebracions i les cerimònies del monarca. A partir de 1708 es va desenvolupar una activitat musical molt fructífera en esglésies i una intensa activitat operística a la cort. Tanmateix, el desenvolupament de la Guerra de Successió en terres catalanes i la fugida del rei de Barcelona a finals de setembre de 1711 va comportar una reducció dràstica de les actuacions. Les últimes representacions es van dur a terme amb la regència del territori a mans de la reina Elisabet tot i que la seva partida el 1713 va comportar definitivament la finalització de l’activitat de la Capella Reial. Després de la desfeta de l’11 de setembre de 1714 i l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona, no hi ha rastre documental de més actuacions.

L’any 1987, la soprano Montserrat Figueras i el músic, violagambista i director d’orquestra Jordi Savall van recuperar La Capella Reial amb la voluntat de continuar amb la tradició de les antigues capelles medievals. Aquesta formació musical es va constituir com un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels períodes Medieval, Renaixentista i Barroc amb criteris històrics amb l’objectiu d’aprofundir en la recerca del patrimoni polifònic-vocal europeu anterior al segle XIX i amb un especial èmfasis al patrimoni català i hispànic del Segle d’Or. Des dels seus inicis, la Capella es va formar per un quartet base de veus llatines que s’amplia en funció del registre. El primer concert es va dur a terme la tardor de l’any 1987 al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona amb la Missa de Batalla i la Missa pro defunctis del mestre de capella i monjo benedictí de Montserrat Joan Cererols (1618-1680). A partir de 1990, la formació s’anomena La Capella Reial de Catalunya pel suport estable de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors i sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts i enregistraments, i actua als principals festivals de música antiga de tot el món.

1996 al Palau de la Música

1996 al Palau de la Música

El seu repertori és molt variat i abraça músiques medievals com les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi o el Llibre Vermell de Montserrat, així com també músiques de Cançoners del Segle d’Or i dels grans mestres del Renaixement i del Barroc, entre els que destaquen Mateu Fletxa, Cristòbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luís de Victoria. També ha interpretat obres com el Vespro della Beata Virgine i els Madrigale guerreri et amorosi de Claudio Monteverdi i el Requiem de W.A. Mozart i ha posat veu i música a projectes musicals que giren al voltant de figures històriques com Miguel de Cervantes, Francesc Xavier, Erasme de Rotterdam, Joana d’Arc, la dinastia Borgia o l’època dels càtars. Aquestes interpretacions sovint s’acompanyen amb la recitació de textos històrics i literaris que no fan sinó complementar la vivència i l’apropament a una època. La Capella Reial de Catalunya també ha destacat en repertoris operístics del Barroc i del Classicisme com L’Orfeo de Claudio Monteverdi i Una cosa rara del compositor valencià Vicent Martín i Soler, i ha posat veu i música en diverses bandes sonores de pel·lícules de caràcter històric, entre les que destaquen Jeanne la Pucelle de Jacques Rivette el 1992.

Al llarg d’aquests 25 anys d’història, gran part del seu repertori ha estat enregistrat en més de 30 CDs en segells discogràfics com Astrée, Auvidis o durant els últims anys sota el segell Alia Vox. Els seus enregistraments han sigut mereixedors de reconeixements internacionals com el Midem Classical Award, el Diapason d’Or, l’International Classical Music Award o fins hi tot el Grammy Award pel llibre-disc Dinastia Borgia en la categoria Best small ensemble performance l’any 2011. Més enllà dels límits temporals, La Capella Reial de Catalunya també ha interpretat peces musicals del segle XX, com per exemple el Da Pacem, una obra encarregada a Arvo Pärt pel programa “Músiques per la Pau”, composada el 13 de març de 2004 en homenatge a les víctimes de l’atemptat de l’11 de març a Madrid. La seva activitat, emperò, no acaba aquí. Actualment també participa en projectes pedagògics com les acadèmies vocals de formació professional que organitzen conjuntament la Fundació Centre Internacional de Música Antiga i l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb la voluntat de dur a terme un rigorós treball d’estudi, de recerca i d’interpretació. Aquesta activitat vol aportar a una nova generació de músics professionals l’experiència, la reflexió i la recerca de noves perspectives del repertori vocal d’època sota direcció de Jordi Savall. Al mateix temps, aquesta iniciativa garanteix la continuïtat d’un treball d’interpretació a mans de noves generacions que participen de la immersió musical d’aquesta experiència. L’enregistrament d’un dels projectes realitzats recentment, L’Orchestre de Louis XV del compositor francès del Barroc Jean Philippe Rameau, va ser mereixedor d’un guardó ICMA l’any 2012.

Fotografia ©David Ignaszewski

Fotografia ©David Ignaszewski

Actualment, La Capella Reial de Catalunya duu a terme una mitjana de trenta concerts anuals amb un repertori molt variat. Les seves actuacions es combinen a l’escenari amb les altres formacions musicals dirigides pel Mestre Jordi Savall, com són Hespèrion XXI i Le Concert des Nations. Avui dia, La Capella participa cada vegada més de l’experiència d’instrumentistes que provenen de diferents regions del Mediterrani que no fan sinó enriquir i posar de relleu la interculturalitat de la música. Les seves actuacions es duen a terme regularment en espais històrics i esglésies amb la intenció d’apropar-se a la màxima fidelitat sonora per a la que foren composades aquestes músiques, però igualment té presència en les sales de concert més importants d’arreu del món. Per l’excel·lència i el rigor històric de les seves interpretacions, La Capella Reial de Catalunya s’ha convertit a dia d’avui en un conjunt vocal amb una gran projecció internacional i una presència continuada en festivals de gran renom. L’any 2012, La Capella Reial de Catalunya ha celebrat els seus 25 anys d’existència amb un seguit de concerts i enregistraments per commemorar el passat, present i futur d’una formació musical que més enllà del temps i de l’espai s’ha convertit en un referent ineludible en la interpretació de la música antiga.

* * *