ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Estudiar música clàssica en l’Era Digital


NEIL MANEL FRAU-CORTÈS

És un malentès força comú pensar que l’Era Digital només ha suposat una revolució per a aquells interessats en la música electrònica o, com a màxim, per als compositors que enregistren o seqüencien la seva música per ordinador des de casa i la distribueixen per la xarxa. Ara bé, les noves tecnologies també estan produint importants canvis en el camp de l’educació musical. Avui analitzarem com l’Era Digital està beneficiant els estudiants de música clàssica d’arreu del món.

Més d’un dels lectors recordarà la sovint frustrant experiència d’estudiar música clàssica fa una trentena d’anys al nostre país, una situació encara més acuitant a les ciutats petites.

"Zaccagnitia 2", Mixta s/t de lino, 50x150 cm Año: 2012

“Zaccagnitia 2”, Mixta s/t de lino, 50×150 cm
Año: 2012

L’estudiant d’aleshores havia de lluitar contra la pobresa d’infraestructures docents, la manca de materials, programes d’estudis i llibres de text literalment decimonònics, i massa sovint professorat amb mentalitat de funcionari i molt poca apertura a tot allò que fos creativitat i canvi. El panorama, sortosament, està començant a canviar i, malgrat Catalunya encara hi entra amb pas cautelós, altres països com Estats Units estan incorporant la tecnologia a la seva xarxa de conservatoris i facultats de música. L’Era Digital ens posa a l’abast un seguit d’eines amb gran potencial per a revolucionar l’educació musical clàssica i cal esperar que això sigui un motor de canvi i millora en el nostre sistema educatiu.

El primer d’aquests grans canvis és la immediatesa de l’accés a partitures. La xarxa permet a l’estudiant una major exposició al repertori, atès que pot rastrejar l’existència d’edicions per al seu instrument i d’adaptacions i reorquestracions de peces. Si a més tenim la sort que la nostra institució acadèmica inverteix en bones bases de dades (com Classical Scores Library o Music Index), l’accés a aquestes partitures és instantani i il·limitat. L’aprenentatge per imitació de bons models és clau en qualsevol art, i això és encara més cert en la música. L’educació clàssica emfasitza la fidelitat a la voluntat del compositor i l’estudi dels trets estilístics de determinades èpoques i corrents artístics. Fa uns anys l’estudiant escollia el seu repertori anual fullejant un llibre de text. En molt pocs casos podia escoltar enregistraments de les peces abans de triar-les i, com a resultat, existia la tendència a afavorir un nombre molt limitat de composicions per curs i any. Ara l’estudiant pot escoltar interpretacions de la pràctica totalitat de llibres de repertori per a fer les seves seleccions i per a analitzar la lectura que altres intèrprets n’han fet.

Com escriu Bob Tedeschi al New York Times,[1] la pràctica desaparició d’emissores de ràdio de música clàssica ha portat una paradoxal ascensió de la disponibilitat d’enregistraments en línia, i particularment d’aplicacions de música clàssica per a telèfon mòbil. Avui l’Era Digital ens garanteix accés immediat a enregistraments de música culta, tant de les grans composicions orquestrals com del repertori per instrument solista, i no només en àudio sinó també en vídeo. L’accés al vídeo és especialment útil a l’hora d’aprendre tècnica instrumental, posant a l’abast del músic tot tipus de classes magistrals en línia on pot aprendre tècniques d’intèrprets avançats, o bé analitzar, per exemple, l’ús del vibrato, l’acció d’arc i el frasejat que fa determinat violinista de talent. Semblantment, l’ordinador, samplers i sintetitzadors (en hardware o en software) permeten a l’estudiant de piano experimentar amb la diferent resposta de l’execució a l’orgue o al clavecí, tècniques molt valuoses per a l’estudi de la literatura contrapuntística. Les mateixes eines ajudaran l’estudiant l’orgue a aprendre la complexitat tímbrica de la registració del seu instrument.

"Zaccagnitia 4", Mixta s/t de lino,  50x50 cm Año: 2012

“Zaccagnitia 4”, Mixta s/t de lino, 50×50 cm
Año: 2012

Per als estudiants d’harmonia, contrapunt i composició les noves tecnologies ofereixen la possibilitat d’escoltar les pròpies peces i exercicis, cosa que atorga una major flexibilitat i obre les portes a l’experimentació. La possibilitat d’alentir àudio sense baixar de to, o fer més lent el tempo en un fitxer MIDI ens permet analitzar amb molt més detall què està ocorrent en la interacció de les veus, en la densitat instrumental i en la fusió dels timbres de l’orquestra.

Una de les fallades del nostre sistema educatiu durant anys fou la poca atenció a l’estudi i interpretació en grup de cambra o en orquestra. Massa sovint els pianistes que sortien del nostres conservatoris tenien bona tècnica però un tempo pobre, que delatava com n’era de solitària la seva pràctica diària. La tecnologia, tot i que no pot substituir la interacció amb altres músics, permet a l’estudiant tocar acompanyat per altres instruments, fins i tot per una orquestra i, fins i tot, enregistrar la pròpia interpretació per a analitzar-la posteriorment. L’estudi d’una seqüència MIDI –que conté dades sobre l’exacta duració, temps i articulació de cada nota– és especialment útil per al teclista que vol millorar el seu frasejat.
Internet crea comunitats d’usuaris altament especialitzats que difícilment es trobarien en altres contextos. Per exemple, Sibelius i Finale, les dues grans plataformes de notació musical, posseeixen el seu propi espai web per a què els usuaris comparteixin les seves composicions, arranjaments i fins i tot exercicis (atès que tots dos programes permeten als docents escriure lliçons i exàmens per als estudiants).

La xarxa també ha posat els MOOCs a l’abast de tothom. Aquests Massive Open On-line Courses, o cursos massius oberts per Internet, permeten a qualsevol persona estudiar assignatures de música (i de moltes altres disciplines) a nivell universitari i de manera gratuïta. Fa poques setmanes el conegut professor i pianista Jonathan Biss parlava en un article al Telegraph[2] de com aquest fenomen pot tenir una gran transcendència per a la divulgació de la música clàssica. D’alguna manera, els MOOCs treuen la discussió musical i musicològica de les quatre parets de la facultat i l’obren a tothom interessat. La gent no es matricula en aquests cursos per obligació curricular ni per a obtenir cap titulació, sinó pel mer plaer d’aprendre més sobre l’art que estimen.

El lector pot argumentar que l’educació musical per Internet –particularment a nivell massiu– pot funcionar per matèries com història de la música, però difícilment podrà substituir l’ensenyament personalitzat tradicional, particularment a l’hora d’aprendre a tocar un instrument. Tot i que encara es tracta d’iniciatives molt noves, arreu estan apareixent webs d’ensenyament musical personalitzat, com és el cas d’ArtistWorks Classical Campus, que ofereix instrucció en línia amb un elenc de professors de primera línia vinculats amb centres tan importants com Curtis, Carnegie Mellon, Peabody, etc. La idea és que els millors instructors mai no estan a l’abast de qualsevol estudiant, sinó només d’una elit (pensem, a més, que aquestes universitats són totes privades i amb un procés d’admissió molt exigent). El paper de la tecnologia és el de permetre l’accés dels estudiants a aquests instructors d’alt nivell, que ara poden atendre un nombre molt més alt d’estudiants, en estalviar-se desplaçament, temps mort entre classes, etc. Amb les seves limitacions, el potencial d’aquest projecte per revolucionar l’educació clàssica és innegable.[3]

Caldrà veure com les noves generacions de músics clàssics treuen profit de tot aquest ventall de possibilitat. El que està clar és que el progrés beneficia aquells que són capaços de pensar fora dels esquemes, de compaginar el cabal cultural clàssic amb la innovació tecnològica.

* * *


[1] Tedeschi, Bob, “To fill a gap in commercial radio, classically trained apps”, The New York Times, 27/07/11, [http://stringvisions.ovationpress.com/2012/11/future-classical-music-education-part-1/, consultat el 6/5/13].
[2] Biss, Jonathan, “Can the Internet open up classical music to a wider audience? Online courses in how to appreciate classical music could make it a less daunting proposition for beginners”. The Telegraph, 7 de maig de 2013. [http://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/9987427/Can-the-internet-open-up-classical-music-to-a-wider-audience.html, consultat el 6/5/13].
[3] Cronin, Colin, “The future of classical music education?”, String Visions: a contemporary resource center for the 21st century classical musician, Novembre 2012 [http://stringvisions.ovationpress.com/2012/11/future-classical-music-education-part-1/, consultat el 6/5/13].