ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Cap infant sense música: l’aposta del Teler de Música


Secció a càrrec d’ORIOL FERRÉ

Autores: Mireia Besora, Albada Blay,
        Ester Bonal i Marta Casas (Equip d’El Teler de Música)

La cultura, l’educació, i en concret l’educació musical, no sempre han estat a l’abast de tothom. En molts moments històrics i a molts llocs només hi han tingut accés les elits socials. Una bona colla d’anys de democràcia i el desenvolupament d’un paradigma educatiu més inclusiu, que promou l’accés i la participació de tots els infants a l’educació i al coneixement, han permès a moltes persones accedir a espais formatius que els haurien estat vetats en altres moments. Hem assistit a un procés de democratització de la cultura i l’educació que ha posat les bases per a una societat més lliure i més culta.

©Teler de Música

©Teler de Música

Històricament les classes socials més modestes no han pogut accedir a la cultura, però sí que han tingut accés a la música (no es pot privar ningú de fer-ne!). Ara bé, ha estat un accés restringit: a la música popular, de transmissió oral. En l’actualitat, això es manté i és més fàcil que mai escoltar música: la creació d’un mercat musical, les possibilitats de les noves tecnologies…. fan la música present a tots els estrats socials i en tots els moments del dia. Però quin tipus de música i des de quina experiència musical?

La música popular preval, però no el fet de fer música: hem esdevingut oients acrítics que ens empassem allò que algú decideix que s’escolta, i hem perdut en bona mesura la possibilitat de fer música; simples consumidors.

©Teler de Música

©Teler de Música

En aquest context, l’accés a l’educació musical ha estat l’única eina per retornar-nos la capacitat d’una experiència artística i educativa. El valor de l’educació musical en el desenvolupament integral de les persones és inqüestionable. I l’accés de totes les persones a l’educació musical és una eina molt potent contra algunes de les formes d’exclusió de la nostra societat.

Però la situació actual, el context de crisi econòmica, la proposta de reforma del sistema educatiu a Espanya…. fan perillar aquesta situació. Cada vegada són més els infants afectats per situacions de pobresa i vulnerabilitat social, que no poden accedir a l’educació musical.

Per això, des del Teler de Música <http://www.telermusica.com> proposem un lema que resumeix la nostra raó de ser i l’objectiu de les nostres propostes: cap infant sense música!

El Teler de Música és un projecte que neix de la idea de l’Ester Bonal davant la necessitat de garantir la sostenibilitat econòmica i la continuïtat de Xamfrà <http://xamfra.net/wp/>, centre de música i escena del Raval: crear un projecte empresarial, un espai virtual de recursos i propostes didàctiques, en el que compartim experiència i reflexions amb els professionals de l’educació que treballen amb la música.

El Teler de Música promou aquest objectiu (cap infant sense música), de dues maneres: d’una banda, destinant tots els beneficis a fer sostenible Xamfrà i, en el futur, altres projectes de música per a la inclusió social. De l’altra, difonent una manera de treballar, recursos i estratègies basats en l’experiència del nostre equip, per garantir una formació musical de qualitat i inclusiva (les nostres activitats són sempre grupals i estan pensades perquè puguin participar-hi tots els infants, siguin quines siguin les seves característiques i capacitats). Les nostres propostes són prou flexibles i obertes perquè les pugui utilitzar qualsevol professional de l’educació, des de qualsevol àmbit (educació formal, escoles de música, educació en el lleure, intervenció socioeducativa…).

Creiem que la música és un recurs privilegiat per a l’educació integral de tots els infants. I estem fermament convençudes que els esforços per garantir que cap infant es quedi sense música, sigui des del Teler de Música o des de qualsevol altra iniciativa, contribuiran a construir una societat (en paraules d’Espriu[1]) més noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

* * *


[1] Del conegut poema de Salvador Espriu “Assaig de càntic en el temple.